Pilar Rahola es dol que hi ha militars d’Israel que moren. Des de quan els humans ens dolem que morin soldats que estan executant un genocidi? Hem perdut el cap? També diu que “Como también tendría que formar parte del debate el rechazo a Hamás”. No diu, però, que Hamàs va ser finançat per l’Estat d’Israel quan volien acabar amb Al Fatah i molt especialment amb Iàsser Arafat, que era un socialista laic. Rahola continua atacant l’esquerra catalana “absorbida por la manipulación ideológica de las izquierdas habituales, la demonización de Israel y el maniqueísmo más obtuso”. L’esquerra catalana sempre ha criticat l’holocaust, bàsicament perquè els republicans catalans també eren als camps nazis. Mentre la dreta, en la qual ella ara se sent còmode, el negava. En un altre article afirma sense vergonya: “Hamàs no és l’alliberador dels palestins. És el seu botxí.” I els de la flotilla, no els israelians, són els que “perpetuen la tragèdia, validen els culpables i eternitzen el conflicte.” Ostres, parla per boca de la pitjor propaganda genocida. Mare de Déu senyor.
Rosa Sala Rose i Plàcid García-Planas en referència a l’immoral escriptor pronazi de l’ABC César González-Ruano es plantegen què és pitjor, escriure coses nazis perquè ets nazi o perquè et paguen per fer-ho? En aquest cas, ens preguntem: Pilar Rahola defensa el genocida Netanyahu perquè s’ho creu o perquè li paguen? Què és pitjor?
No és l’actual un pla de pau, és una capitulació forçosa. No han pogut fer fora dos milions de palestins i els estan exterminant a la vista del món. Els palestins no han participat en el procés de negociació. Tothom parla dels ostatges israelians, n’hi ha uns 50. Poc es parla dels 10.200 ostatges palestins, molts d’ells menors. És racisme. L’octubre del 2023, segons fonts israelianes, Hamàs va matar 1.200 persones. En resposta Israel ha matat almenys 67.000 palestins. Per cada israelià mort Israel n’ha matat 55. Això no té un límit?
Massa gent es pregunta: de què serveix protestar? Us ho diré ben clar, en primer lloc, per no assemblar-nos als alemanys que deien que ells no sabien res de l’extermini dels jueus. Quan els vostres fills estudiïn el genocidi palestí a l’escola, i us preguntin vosaltres què vau fer? Podreu dir: vam anar a totes les formes de protesta possibles. Protestem perquè som gent decent, perquè ens esgarrifa deixar de morir de fam nens. Protestem perquè un cop s’assumeix que hi ha un genocidi i que Israel és un estat pirata que no compleix les lleis internacionals, al final s’hi enviïn Cascos Blaus de l’ONU i que hi pugui entrar ajuda humanitària. Ja hi ha països que han ofert els seus soldats. Aquestes accions i manifestacions tenen la mateixa funció que els grans festivals de Wembley com el de l’11 de juny del 1988 en homenatge al 70è aniversari de Nelson Mandela (també deien que era un terrorista) que es va emetre a 67 països i va tenir una audiència de 600 milions. Va ajudar molt a la caiguda del règim de l’apartheid. Estem canviant de bàndol l’hegemonia. Josep Fontana ens explicava que una de les estratègies dels poderosos és amagar les raons per les quals el poble protesta. Un cop protesta, com que no en sabem les raons, apareix com a gent boja. Per acabar, un record, els colonialistes anglesos tractaven els pares de la pàtria d’Israel com a terroristes. L’any 1946 van posar una bomba a l’hotel Rei David que va causar 91 morts.