Ja és oficial. El Govern d’Espanya ha aprovat i publicat el reglament que servirà per tramitar la regularització de centenars de milers d’immigrants vinguts d’arreu del món. Veurem com afecta això la nostra societat. El que tinc clar és que el punt de vista econòmic ha estat per davant d’una qüestió de dignitat humana.
Aquesta mesura solucionarà el problema de la Seguretat Social? No, ja que, tot i que hi haurà més persones que puguin treballar, els sous seran baixos i, en conseqüència, les cotitzacions també seran baixes. En cap cas podrem suportar el pes de les pensions. Hi haurà algú que afronti aquest problema amb serietat i valentia? Ho dubto. Les estructures de l’administració estan preparades per assolir aquesta regularització massiva? No, en cap cas. Només cal veure les llargues llistes d’espera dels hospitals que ja tenim avui dia. Els índexs demogràfics mostren que seguim sent una població sense fills. Algú posarà fil a l’agulla? Ja ho veurem.
No obstant això, aquesta regularització no només pot tenir explicacions econòmiques o socials, sinó que el fonament real es troba en la dignificació de la persona, de qualsevol persona. I això ho explicava molt bé el papa Francesc. Segons ell, a l’encíclica Fratelli Tutti, el que seria ideal seria “evitar las migraciones innecesarias y para ello el camino es crear en los países de origen la posibilidad efectiva de vivir y de crecer con dignidad. I continuava dient que mientras no haya serios avances en esta línea, nos corresponde respetar el derecho de todo ser humano de encontrar un lugar donde pueda no solamente satisfacer sus necesidades básicas y las de su familia, sino también realizarse integralmente como persona”. I proposava que els nacionals féssim els següents esforços: “Acoger, proteger, promover e integrar”. Sense aquests quatre elements, deixem la immigració deixada de la mà de Déu, sense recursos, sense poder avançar, sense poder realitzar-se íntegrament.
Estarem d’acord que la immigració és un problema real, no només del nostre país, sinó dels països d’origen. La gent marxa d’aquells països per venir a un lloc millor. Aquest lloc millor, que és Europa, el podem definir com ho va fer en Josep Borrell: “És un jardí. Tot funciona. És la millor combinació de llibertat política, prosperitat econòmica i cohesió social que la humanitat ha aconseguit construir”. Precisament per aquest motiu, nosaltres, els europeus, hem de cuidar el nostre jardí. Hem de cuidar les nostres tradicions, la nostra identitat i la nostra forma de ser i de fer. El papa Francesc feia referència a aquest aspecte dient que es tracta de “recórrer junts un camí a través d’aquestes quatre accions, per construir ciutats i països que, mentre conserven les seves respectives identitats culturals i religioses, estiguin obertes a les diferències i sàpiguen com valorar-les en nom de la fraternitat humana”.
En definitiva, ara que centenars de milers d’immigrants amb cultures potser totalment oposades a la nostra seran regularitzats, no perdem la nostra identitat de defensa dels drets i les llibertats.