A mi sincerament, que el papa Lleó XIV, durant la visita de la setmana que ve a Catalunya, parli en català, tant em fot. De fet, preferiria que no ho fes. No vull que embruti la meva llengua algú que és còmplice d’abusos, de maltractaments a persones i de violacions d’infants. No entenc aquest patiment perquè faci una salutació, l’almoina de 4 pronoms febles a la missa, a la benedicció o al passeget amb el papamòbil si la meitat de vosaltres no hi creieu, i ni el seguiu la resta de l’any.
I em direu: “I la importància de la visita d’un papa? És que és una campanya de màrqueting impressionant.” Però si no la necessitem! Ni Barcelona, ni la Sagrada Família, ni Montserrat i menys Palamós que ja estarà prou a rebentar aquest cap de setmana i tots els que queden fins a l’onze de setembre. A mi no em cal un ‘Bona nit, Catalunya!’ com si fos una estrella del rock al Palau Sant Jordi, si vol fer una cosa amb sentit que llegeixi les Homilies d’Organyà, perquè aquestes engrunes de dignitat de llengua, no li serviran per oblidar totes les atrocitats que heu fet en nom de déu.
Que em diuen que ve “a difondre un missatge de bondat i la caritat?”. També soc jo bona persona i solidària i no us foto la turra cada dia. No necessitem que parlis català ni que vinguis a beneir res ni a promocionar res, que ja en tenim prou. Ens portaràs embussos de trànsit, col·lapse de transports públics (encara més), despesa de seguretat i un desgast que no ens convé quan queden poques setmanes per tancar el curs.
Trobo que us poseu molt primmirats perquè digui alguna cosa en la nostra llengua i, en canvi, exigiu molt poc als altres déus que venereu, com el Messi, que després de vint anys a Catalunya va ser incapaç de dir una sola paraula en català. A mi, com més lluny estigui de nosaltres, del nostre país i de la nostra llengua, millor.