Que acabi ja d’una vegada el mundial i així també s’emporten les imatges virals (i falses) de les dones sexis de les graderies que animen els seus equips i que somriuen sorpreses a càmera, com si existissin com a persona.
La IA, que ha entrat a casa nostra per tots els racons, ha fet viral les imatges d’aquestes noies, estereotipades segons cada cultura i país, i abanderades d’una bellesa hegemònica. Cossos d’una 36, amb ulls grans, nas petitó, boca molsuda i cabellera llarguíssima perfectament pentinada. I a sobre, com si totes fóssim un ramat d’ovelles, descarreguem les aplicacions que, a toc de vareta, ens converteixen en unes hooligans del nostre equip, això sí, amb la samarreta oficial ben ajustada (que no la trobes pas a les botigues), ja que també han estat modificades per tal que siguin més escotades, més sexualitzades, no fos cas que veiéssim el futbol còmodes i tapades!
La pitjor part d’això no m’afecta pas a mi, que a les portes dels meus quaranta-sis ja veig goteres d’IA per tot arreu. Tampoc les nostres joves que estan més formades en temes de retoc fotogràfic i de generació d’imatges per IA. Les que em fan patir són la canalla entre els 8, 9 i 10 anys que miren el futbol i que ja comencen a tenir una consciència estètica estructurada. A aquestes edats ja entenen que l’aspecte té un valor social i que pot generar aprovació o rebuig. Aquestes pràctiques i publicacions no es fan per fotre les dones i amargar la canalla, es fan per guanyar diners, perquè compartir les imatges, clicar ‘m’agrades’ i interaccionar amb les publicacions genera uns guanys a qui els està creant i compartint.
Quina casualitat que els diners i els negocis a força d’ensenyar cossos sempre sigui sobre un cos femení estereotipat!