Ja fa unes setmanes han aparegut als balcons del centre de la nostra ciutat cartells en què es pot llegir “STOP SOROLL SABADELL” i “FARRÉS NO FA RES. VOLEM DORMIR!”. Com a denúncia ciutadana i veïnal que comparteixo, vull donar-hi suport a través d’aquest article.
Jo també visc al Centre i, gràcies a Déu, el nostre carrer no és especialment mogut. No obstant això, de camí cap al Passeig ens trobem habitualment amb zones que pateixen uns nivells de soroll que no haurien de suportar els veïns. La pacificació dels carrers no només és que no hi circulin vehicles, sinó que siguin zones en què els veïns amb nens o sense puguin passejar, jugar i gaudir de la ciutat.
Quan alguna vegada he parlat d’aplicar polítiques en favor de les famílies, considero que aquest assumpte forma part d’aquest tipus de polítiques. Els veïns amb nens petits hem d’acceptar no passejar per segons quins carrers perquè ens trobem amb un DJ al mig d’una plaça amb la música (si és que allò és música) amb el volum elevadíssim? Els carrers i places pacificades són aquelles on la vida veïnal és compartida, sigui a les terrasses dels bars o restaurants, anant en bici o patins, passejant, o simplement seient en un banc i fer petar la xerrada.
D’altra banda, els veïns que resideixen a prop d’aquestes zones conflictives de soroll han de suportar sentir-ho també dins de casa? Han de viure amb les finestres tancades perquè hi ha rebombori als carrers? I no parlem en cap cas de festes populars. No parlem tampoc d’estar en silenci pels carrers. Estem parlant de ser ciutadans, de ser civilitzats, de ser veïns i actuar com a tal. El respecte és molt important per mantenir el bon ambient i l’ordre en una ciutat. Fins i tot el síndic de greuges està estudiant la situació!
En cap cas, responsabilitzo els locals d’oci o restauració, sinó els ciutadans que no respecten el descans de la resta de veïns. Si realment volem viure en una ciutat civilitzada, hem de començar pel respecte entre nosaltres mateixos. No obstant això, per viure en un lloc civilitzat també hem de conviure amb la policia i aquesta ha de ser als carrers. Jo celebro veure membres de la Policia Municipal pels carrers de Sabadell. Ho celebro no perquè comparteixi la idea d’un estat policial, sinó perquè crec que la policia, sigui quina sigui, ha de formar part de la vida activa de qualsevol ciutat. Ha de ser amiga de la ciutadania, ha de vetllar pels nostres drets i ha de ser l’encarregada de posar en ordre tot allò que no compleix amb els mínims d’una ciutat civilitzada.
Finalment, evidentment que Sabadell ha de tenir oci diürn i nocturn, però potser el model de ciutat actual no permet que aquest oci, sobretot el nocturn, se situï fora de zones residencials. Perquè, no ens enganyem, el problema no el trobem dins dels locals que sí que compleixen amb la normativa, sinó a la via pública, on el control, a vegades, brilla per la seva absència.