Aquesta darrera setmana, al centre (i a tot Catalunya) hem tingut les proves de competències bàsiques a segon d’ESO. Són unes proves que es fan a tot l’alumnat català d’aquests dos cursos i que avaluen llengua i matemàtiques i que existeixen per determinar el nivell general de l’alumnat. Això és la teoria, però cada cop més s’han convertit en un mirall dels centres i, sobretot, del Departament d’Ensenyament. De fet, jo ja no n’hauria de dir “competències bàsiques”, que això podria ser ofensiu per implicar que l’alumne que no les supera, aquestes competències bàsiques, és, bàsicament, incompetent. En lloc d’això, n’hem de dir “proves diagnòstiques”. Buenu. Posa-li el nom que vulguis, a la rosa, que segueix fent la mateixa olor. I el perfil d’alumne que no supera aquestes proves, la veritat, no crec que entengui les implicacions suposadament ofensives que pot tenir aquest nom per a les proves, si no entén un enunciat senzill.
Aquestes proves diagnòstiques, com deia, estan pensades per fer de termòmetre del sistema educatiu català, per veure si, quan es posa el mateix examen a tots els alumnes de tots els centres, el nivell és o no és homogeni. Com deia, també, és fàcil veure que les qualificacions d’aquests exàmens parlen sobretot dels centres i dels seus docents i de com de bé ensenyen, en aquest cas, llengua i matemàtiques. I, en darrera instància, com és de bona la gestió del departament, de la Generalitat.
Bé, doncs aquestes proves són un frau. En primer lloc, perquè no hi ha vigilància externa. Si hem dit que avaluen el centre i les direccions, aquests procuraran tenir la màxima nota, no? No és molt fàcil, fer trampes, si no hi ha vigilància externa? Imagineu-vos que la selectivitat la fes cada alumne al seu centre. Tots els centres voldrien poder dir que els seus alumnes treuen les millors notes a selectivitat, no? Bueno, Tom, no siguis malpensat, hem de confiar que el sistema, tot i opac, és just i que aquí ningú no farà trampes per beneficiar-se. D’acord.
Per mi, el que és més greu és que a la prova de llengua (parlo del que sé, desconec si els de mates tenen també les seves queixes) s’ha tret l’exercici d’expressió escrita. Disculpa? Com pensem mesurar el nivell de llengua en un examen de posar creuetes, sense avaluar com es construeix un discurs o com escriu un alumne?
Això és, un cop més, una decisió política. Un intent desesperat per maquillar l’horrible nivell que tenim a les aules catalanes. Els resultats d’aquestes proves no reflectiran el nivell real de les aules, sinó que ens faran creure que tot està millor del que diem els fatalistes que ataquem el departament per la seva mala gestió. Aquests dies els centres han fet un tràmit purament burocràtic per poder acabar el mandat amb una bona cara en educació. I tothom sap el que hi ha, però sembla que val més fingir que tot va bé abans que admetre que hi ha un problema greu i intentar resoldre’l.
I aquest escàndol no apareix als mitjans? I ara! Aquí tothom ha acceptat que aquestes proves no valen per re, perquè, total, tampoc no reflectiran la realitat de les aules, i a seguir.
Ens calen urgentment polítiques valentes en educació disposades a subvertir tot el mal que fa anys que es fa al sistema. Així que no, els docents no fem vaga només pel sou i les ràtios. Fem vaga perquè sembla que aquí l’única cosa que importa és mesurar rendiments ficticis, no la qualitat de re.