EPIFANIO DOMINGUEZ, SENSE SOSTRE «La mala sort no existeix, trobem el que busquem»

Ha passat de cobrar 6.000 euros al mes i comprar-se BMWs a dormir al carrer. Ahir, l’ex-cap de cuines dels hotels NH Epifanio Domínguez Sánchez, 41, (que va ser tres anys cuiner de la Esquina del Bernabéu a Madrid) venia roses de paper per l’ONG  Ningú Sense Sostre que li dóna llit i dos àpats diaris a la casa d’acollida del carrer Manso. És de Càceres però viu aquí des dels 16 i insistex a parlar català. Cuiner de professió? De tota la vida. Als hotels de la cadena NH he estat 16 anys i el meu error va ser anar ascendint. Ascendir és un error? En el meu cas sí, perquè em feien supervisar les cuines de cada hotel nou que posaven a Saragossa, Malaga, Alacant, Pamplona... Em passava el dia viatjant. I? I em vaig deixar anar. Em comprava BMWs i Audis, cobrava 6.000 euros al mes, vaig començar amb dones, coca, vicis... La meva dona va aguantar molt la pobra. Però al final es va cansar. Us vau separar? Sí. Se’n va anar amb els dos nanos a casa dels seus pares i em vaig quedar sol al pis. I la feina? Em vaig estressar molt amb tant viatge amunt i avall i tanta responsabilitat. Em vaig deprimir, vaig deixar l’NH per treballar a un restaurant de polígon a Sentmenat fins que s’ho van vendre a uns xinesos que em van fer fora i em vaig quedar a l’atur.