El curs a l'escola Can Rull de Sabadell acabarà aquest divendres amb 38 estudiants més que quan va començar, el setembre passat. "Han anat arribant esglaonadament durant l'any amb la matrícula viva", detalla el director de l'escola, Òscar Rosa. Amb l'afegit que més d'un 90% d'aquests infants travessen situacions delicades de vulnerabilitat econòmica i social. "Quan rasquem una mica, esbrinem que hi ha famílies que estan passant situacions realment complicades", exposa el director. Amb els recursos limitats de l'escola, Rosa lamenta que "la matrícula viva envia tota la previsió del curs en orris". "Amb professionalitat, fem el que podem per atendre'ls", afegeix.
Segons dades oficials que el Departament d'Educació va facilitar recentment, des d'inici de curs han accedit al sistema educatiu català més de 74.000 alumnes. O el que és el mateix: les escoles catalanes han de gestionar l'arribada de 9.000 estudiants nous cada mes. Unes xifres que Educació no va esclarir si reflecteixen únicament alumnes nouvinguts o també comptabilitzen els que han canviat d'escola. Tanmateix, l'executiu planeja incorporar aquests registres a la planificació de cada territori per frenar el "trasbals" que això suposa a la comunitat educativa.
Barrera idiomàtica i aules d'acollida
La barrera de l'idioma complica en alguns casos l'aterratge de l'infant a l'escola. Si bé els alumnes que arriben de punts com Sud-amèrica, per exemple, sí que dominen el castellà, n'hi ha d'altres amb qui la comunicació és molt més complicada. "Aquest curs ens hem trobat amb famílies del Pakistan o del Marroc on cap membre parla ni català, ni castellà ni anglès; només podíem entendre'ns una mica amb francès amb alguns", explica Rosa. Tot plegat, acaba generant que aquests infants inverteixin tot el primer curs a establir-se a l'escola i a la ciutat; encara que han de fer front igualment a reptes com les competències bàsiques.
- Educació té previst augmentar les aules d`acollida de 888 a 1.000
- Víctor Castillo
Les matriculacions d'estudiants nouvinguts a mig curs tensen les aules d'acollida per aprendre català. Igualment, segons la reglamentació, no tots poden accedir-hi. Si en algun moment de la seva vida educativa ja han passat pel sistema català o si encara no han arribat a 3r de primària, no poden accedir a l'aula d'acollida. Igualment, les escoles també han de complir uns paràmetres per a tenir una persona a càrrec d'aquest servei.
"Nosaltres no tenim aula d'acollida", diu Cristina Amat, directora de l'escola Joan Maragall. "En necessitaríem, però, ja que tenim vuit alumnes que els tocaria", afegeix. Com a mínim s'ha de tenir una dotzena d'infants amb aquesta necessitat per comptar amb aquest servei. En aquest punt, Amat reivindica que "quan es fa la valoració no es té en compte que potser arribaran alumnes nous a mig curs que la necessitaran". En aquesta escola, a Can Puiggener, han arribat enguany cinc infants nous fora del període ordinari.
Educació mou fitxa
El Departament d'Educació no s'ha mostrat indiferent: té previst ampliar el nombre d'aules d'acollida i passar de les 888 actuals a les 1.000, l'any vinent. També implementarà classes gratuïtes de reforç en llengües i matemàtiques per als alumnes en situació de vulnerabilitat.
