V
a quedar tetraplègic d’un accident de moto als 18 anys. Avui fabrica cadires de rodes a Sant Quirze del Vallès amb una tercera roda al davant amb motor elèctric. Deu anys d’investigació l’han permès afinar tant l’invent que ja li demanen de tot Europa i Austràlia.
L’informàtic sancugatenc Pau Bach Castillo, 36, amb estudis de disseny industrial, ha volgut que la meitat dels 26 treballadors de Batec Mobility, inclosos els comercials que no paren de viatjar, siguin discapacitats com ell.
Què va passar a Rupit el 1997?
Circulava amb una moto de passeig a 50kms/h. Una excavadora que tenia davant va girar a la dreta sense posar l’intermitent i vaig impactar amb contra un mur.
Segueix un llarg procés de recuperació?
Dos anys de rehabilitació, de resituar-me al món i d’aprendre a viure amb cadira de rodes.
Però arran d’allò surt una vida plena i l’exitosa empresa Batec Mobility. Arribes a qualificar de «sort» aquell accident?
Ni sort ni mala sort. Va anar així i ja està. Però un dia t’adones que les cadires tradicionals per l’exterior no funcionen i que tot són pegues.
V
a quedar tetraplègic d’un accident de moto als 18 anys. Avui fabrica cadires de rodes a Sant Quirze del Vallès amb una tercera roda al davant amb motor elèctric. Deu anys d’investigació l’han permès afinar tant l’invent que ja li demanen de tot Europa i Austràlia.
L’informàtic sancugatenc Pau Bach Castillo, 36, amb estudis de disseny industrial, ha volgut que la meitat dels 26 treballadors de Batec Mobility, inclosos els comercials que no paren de viatjar, siguin discapacitats com ell.
Què va passar a Rupit el 1997?
Circulava amb una moto de passeig a 50kms/h. Una excavadora que tenia davant va girar a la dreta sense posar l’intermitent i vaig impactar amb contra un mur.
Segueix un llarg procés de recuperació?
Dos anys de rehabilitació, de resituar-me al món i d’aprendre a viure amb cadira de rodes.
Però arran d’allò surt una vida plena i l’exitosa empresa Batec Mobility. Arribes a qualificar de «sort» aquell accident?
Ni sort ni mala sort. Va anar així i ja està. Però un dia t’adones que les cadires tradicionals per l’exterior no funcionen i que tot són pegues.
I les elèctriques?
Pesen 100 quilos, no van bé per interiors i combinen malament amb cotxes i trens. El Batec és molt àgil, te’l poses només per sortir i ja està.
Segur que és més complicat.
Gens, mira (aixeca els braços per sota el manillar perquè no té força a les mans, l’aixeca, se l’acosta i amb un gest ràpid clic-clac) Veus? Ja està. I jo sóc tetraplègic. Els paraplègics encara ho tenen més fàcil.
Tan fàcil?
Són molts anys d’investigació, d’assaig-error, d’equivocar-nos, de provar nous materials, nous dissenys, anar a fires...
Mai vau defallir?
Mai. Si na cosa tenim els discapacitats és resiliència. Hem passat totes les crisis possibles.
Com arribes al producte perfecte?
L’inici va ser el hand-bike, aquelles cadires que pedales amb les mans. Té mols inconvenients, però la idea d’acoblar una roda a la cadira em va entusiasmar i vaig començar a fer invents.
Amb la idea de muntar una empresa?
No! (riu). Per mi i prou. Jo després de l’accident vaig estudiar informàtica i em volia dedicar als videojocs. Però, abans de l’accident volia dedicar-me al món del vehicle que és, curiosament, el que he acabat fent al final.
Els clients semblen entusiasmats.
És clar, els ha passat com a mi fa set anys quan vaig provar el primer prototip seriós. Per primera vegada podia anar sol pel carrer!
La independència canvia la vida?
Totalment. Jo necessitava algú fins i tot per anar a prendre una copa amb els amics.
I ara?
Va quedar tetraplègic d’un accident de moto als 18 anys. Avui fabrica cadires de rodes a Sant Quirze del Vallès amb una tercera roda al davant amb motor elèctric. Deu anys d’investigació l’han permès afinar tant l’invent que ja li demanen de tot Europa i Austràlia.
L’informàtic sancugatenc Pau Bach Castillo, 36, amb estudis de disseny industrial, ha volgut que la meitat dels 26 treballadors de Batec Mobility, inclosos els comercials que no paren de viatjar, siguin discapacitats com ell.
Què va passar a Rupit el 1997?
Circulava amb una moto de passeig a 50kms/h. Una excavadora que tenia davant va girar a la dreta sense posar l’intermitent i vaig impactar amb contra un mur.
Segueix un llarg procés de recuperació?
Dos anys de rehabilitació, de resituar-me al món i d’aprendre a viure amb cadira de rodes.
Però arran d’allò surt una vida plena i l’exitosa empresa Batec Mobility. Arribes a qualificar de «sort» aquell accident?
Ni sort ni mala sort. Va anar així i ja està. Però un dia t’adones que les cadires tradicionals per l’exterior no funcionen i que tot són pegues.
Va quedar tetraplègic d’un accident de moto als 18 anys. Avui fabrica cadires de rodes a Sant Quirze del Vallès amb una tercera roda al davant amb motor elèctric. Deu anys d’investigació l’han permès afinar tant l’invent que ja li demanen de tot Europa i Austràlia.
L’informàtic sancugatenc Pau Bach Castillo, 36, amb estudis de disseny industrial, ha volgut que la meitat dels 26 treballadors de Batec Mobility, inclosos els comercials que no paren de viatjar, siguin discapacitats com ell.
Què va passar a Rupit el 1997?
Circulava amb una moto de passeig a 50kms/h. Una excavadora que tenia davant va girar a la dreta sense posar l’intermitent i vaig impactar amb contra un mur.
Segueix un llarg procés de recuperació?
Dos anys de rehabilitació, de resituar-me al món i d’aprendre a viure amb cadira de rodes.
Però arran d’allò surt una vida plena i l’exitosa empresa Batec Mobility. Arribes a qualificar de «sort» aquell accident?
Ni sort ni mala sort. Va anar així i ja està. Però un dia t’adones que les cadires tradicionals per l’exterior no funcionen i que tot són pegues.
I les elèctriques?
Pesen 100 quilos, no van bé per interiors i combinen malament amb cotxes i trens. El Batec és molt àgil, te’l poses només per sortir i ja està.
Segur que és més complicat.
Gens, mira (aixeca els braços per sota el manillar perquè no té força a les mans, l’aixeca, se l’acosta i amb un gest ràpid clic-clac) Veus? Ja està. I jo sóc tetraplègic. Els paraplègics encara ho tenen més fàcil.
Tan fàcil?
Són molts anys d’investigació, d’assaig-error, d’equivocar-nos, de provar nous materials, nous dissenys, anar a fires...
Mai vau defallir?
Mai. Si na cosa tenim els discapacitats és resiliència. Hem passat totes les crisis possibles.
Com arribes al producte perfecte?
L’inici va ser el hand-bike, aquelles cadires que pedales amb les mans. Té mols inconvenients, però la idea d’acoblar una roda a la cadira em va entusiasmar i vaig començar a fer invents.
Amb la idea de muntar una empresa?
No! (riu). Per mi i prou. Jo després de l’accident vaig estudiar informàtica i em volia dedicar als videojocs. Però, abans de l’accident volia dedicar-me al món del vehicle que és, curiosament, el que he acabat fent al final.
Els clients semblen entusiasmats.
És clar, els ha passat com a mi fa set anys quan vaig provar el primer prototip seriós. Per primera vegada podia anar sol pel carrer!
La independència canvia la vida?
Totalment. Jo necessitava algú fins i tot per anar a prendre una copa amb els amics.
I ara?
