Una cursa de vuit mesos
Sabadell té per davant vuit mesos per passar de ciutat candidata a escollida. De moment, compleix amb dos requisits indispensables: cap municipi del seu entorn ha estat mai capital cultural –ni Terrassa, ni Sant Cugat, per exemple– i el projecte compta amb el suport dels 27 regidors del ple municipal. El suport unànime permetrà passar el primer tall, en què també s’haurà de presentar un relat de ciutat. La capitalitat tindrà un motiu, lligat a la marca Sabadell. Un tret distintiu de la ciutat que sigui fàcilment reconeixible. A Reus –capital del 2017– es va apostar pel patrimoni modernista, mentre que a Manresa 2018 van potenciar la Festa de la Llum. En el cas de Sabadell –una ciutat amb un fort passat industrial– l’aposta podria ser el patrimoni tèxtil. En qualsevol cas, serà un comitè d’experts local qui determini com es projectarà la ciutat. Després de l’aprovació en el ple municipal, es buscaran perfils lligats a la cultura sabadellenca per dissenyar la proposta definitiva, que es presentarà formalment el gener de l’any vinent. No serà fins a finals de la primavera de 2021 quan es coneixerà el veredicte, dictat per l’entitat independent Capital de la Cultura Catalana, sorgida de la societat civil i amb una trajectòria de més de vint anys. En el supòsit que Sabadell sigui escollida, succeirà a Lloret de Mar, la capital cultural del 2023.La capitalitat, per a què?
Totes les ciutats amb aquesta distinció coincideixen. La capitalitat de la cultura catalana és una excusa –un argument– per causar impacte a la ciutat. No es tracta d’un Fòrum ni una Expo, en què hi ha una inversió urbanística, sinó un “revulsiu per donar-se a conèixer”, assenyala Valentí Junyent, exalcalde de Manresa (2011-2020). A curt termini, ser capital també té implicacions positives, segons Maite Arqué, exalcaldessa de Badalona (1999-2008). “De sobte es genera un fort interès cultural”, reivindica. A llarg termini, acostuma a quedar un llegat. La capitalitat és útil per posar al dia la cultura de la ciutat, redreçar-la i crear nous esdeveniments culturals (festivals, iniciatives, concursos), tal com defensa Josep Félix Ballesteros, alcalde de Tarragona entre 2007 i 2019. En el cas tarragoní, alguns exemples van ser el nou Teatre, la popularització del concurs de castells, o els cicles de música als espais històrics.Amb quins recursos es farà?
A banda dels actius humans –entitats, organitzacions culturals– la capitalitat cultural necessitaria inversió. L’organització de l’esdeveniment ha suposat una despesa d’entre 600.000 i un milió d’euros, segons el municipi organitzador. En el cas sabadellenc, a tot estirar, representaria un percentatge assumible en els comptes municipals. S’hauria de fer créixer la partida destinada a cultura, que en els pressupostos de 2020 se situava en els 12,3 milions d’euros (uns 57 euros d’inversió per habitant a l’any, per sota de la mitjana provincial i catalana). La fórmula de finançament que s’ha promogut en les darreres edicions és una acord públic-privat mitjançant la presència de patrocinadors. En l’edició manresana de 2018, el 18% de la inversió (111.000 euros) va arribar de promotors privats. En el cas de Reus, el mecenatge va representar el 50% de la inversió (475.000 euros). Al marge dels diners, les ciutats capital consideren que l’èxit de la convocatòria ve a través de la implicació de tots els agents. “Si es fa bé, pot irradiar tota la ciutat, involucrar a tothom”, explica Pellicer, que encoratja que Sabadell faci el pas cap a la capitalitat de la cultura catalana 2024.Entitats culturals
Diferents entitats culturals mostren el seu suport a la possible candidatura. És el cas de les Joventuts Musicals, que en boca de la seva presidenta, Joana Soler, hi veuen un estímul. “Ajudarà a visibilitzar coses que queden amagades, però que s’estan fent a la ciutat”, explica Soler, des de l’esfera musical. I utilitza una senzilla metàfora: “Si et donen un caramel, l’agafes: no t’hi poses d’esquena!“. Igualment, el gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès i d’Òpera Catalunya, Òscar Lanuza, ho veu molt bé. “Sabadell ja és, per se, un centre de creació. I no només dóna servei a la ciutat, sinó a tota Catalunya”. Des del Teatre del Sol, Pere Villaró celebra la iniciativa. “I a nivell de programació, estic segur que ens sumarem”, avança. “Ara bé, ser capital no serà gratuït”, sosté, “ja que s’hauran d’acometre inversions”. Però com va passar amb Barcelona, Villaró creu que “sempre deixa petjada en la ciutat”. Una mirada a l’ecosistema llibreter també deixa sensacions favorables. “Estem encantadíssims”, diu un entusiasta Rafel Sabater, de Sabadell Còmics. “Ens apuntaríem a un bombardeig”. De fet, Sabater no és gaire optimista i veu necessària tota iniciativa: “O nosaltres estem allunyats de la gent, o la gent de la cultura”. Joan Carles Sánchez, president Castellers de Sabadell, es proposa per aportar un dels elements més simbòlics de la cultura popular catalana com ho són els castells. Finalment, el president de Bastoners, Rubén Ramiro, mostra la seva “disposició completa” per tot el que sigui promoure la cultura popular: “Ens hi trobaran”.“Si et donen un caramel, l’agafes”
