El 'boom' dels esports de contacte: "Hem trencat els prejudicis"

El fenomen Ilia Topuria, les Veladas del año d’Ibai Llanos o els esdeveniments del Jordi Wild han aconseguit despertar el cuquet en centenars de milers de persones per començar a interessar-se pels esports de contacte. Des d’arts marcials fins a la boxa, cada vegada són més els practicants de disciplines que durant molt de temps s’havien vist com a marginals o per un públic molt concret. "Fa anys l’ambient era molt diferent. Penso que ha estat feina de tots acabar amb els prejudicis i tenir un context molt més inclusiu per a tots els tipus de públic. S’ha acabat una mica amb les idees preconcebudes que hi havia sobre els centres d’esports de contacte", assegura Òscar Biel, campió del món de kickboxing el 2003 i fundador i entrenador del Campió Club Xperience, a Sabadell.

Els perfils que practiquen aquest tipus d’esport són molt diversos, com també les disciplines que abasten els esports de contacte. En les arts marcials, el jujitsu o el grappling estan pujant molt. "Són disciplines que han explotat mundialment, sense cap mena de dubte. La gent ho prova i agrada molt perquè aprens a defensar-te, no et dones cops, i també et permet, sent una persona petita, sotmetre algú molt més gran que tu. A qui ho prova li crida molt l’atenció", diu Iván López, mestre al KSK i referent europeu en diverses disciplines de lluita. Altres arts marcials tradicionals com el kyokushin, el karate o el judo i disciplines de lluita com el Muay Thay, el Krav Maga, l'MMA o les mediàtiques UFC o WWE també han pujat molt els practicants i seguidors.

Aquesta febre, d’altra banda, també s’ha vist a Sabadell, més enllà dels entrenadors i mestres, amb grans èxits a l’esquena, i figures importants com Víctor Torrents, campió d’Europa de jujitsu, Pol Salguero i Juan Carlos Auge, campions del món de kyokushin, Cristina López, també referent en diverses arts marcials i invicta en combats del Lowkick Championship, o una estrella emergent del K1 i el kickboxing, com el barberenc Eric Gil. El talent creix, però també la competència. "És important que hi hagi referents que marquin el camí. Ara, amb la presència de figures com l’Ilia Topuria, els joves miren combats i s’interessen per tot el que envolta aquest món", afirma López.

Gent de tota mena; i també més dones

El públic amb més creixement, no obstant això, és aquell que busca un esport per evadir-se i posar-se en forma. "Tenim des d’infants fins a famílies senceres", assegura Biel. "Hi ha persones que volen fer un entrenament dinàmic perquè en un gimnàs s’avorreixen. També perfils que volen aprendre a gestionar la frustració i necessiten el seu espai per desconnectar o els que volen competir. Conviuen tots en un mateix lloc i els acollim perquè facin pinya. Al final, hi ha opcions de tota mena", afegeix.

Tot i que continuen sent esports força masculinitzats, sobretot en l’imaginari col·lectiu, també ha augmentat molt la presència de dones i nenes en aquests contextos, en la boxa, per exemple, doblant xifres entre el 2017 i el 2023, segons dades de la Federació Espanyola. "Han perdut una mica la por que hi havia abans d’entrar a gimnasos i centres d’esports de contacte", afegeix. Les classes d’autodefensa o la possibilitat d’obtenir eines per combatre possibles atacs també és un factor que destaquen des dels centres consultats pel Diari. "Faig moltes sessions amb dones i sempre intento explicar que saber-se defensar és necessari perquè els mals estan presents en la societat i tenir les eines per poder-los combatre et dona més confiança i seguretat per afrontar situacions que continuen passant", diu el mestre Luen Pieters, director del centre d’arts marcials Mugendo.¡

I és que les raons per practicar esports de contacte, moltes vegades, també van més enllà de l’apartat estrictament físic. "Hi ha un percentatge alt de persones que han viscut episodis de violència en el passat, no necessàriament en forma d’agressions. Tenen consciència de la defensa pròpia. La confiança que et genera saber què pots defensar-te també t’ajuda a escollir millor la manera d’actuar en una situació límit. Es treballa molt el cap i al final els beneficis van molt més enllà de l’apartat estrictament físic. També ajuda molt en la disciplina i constància", apunta Pieters.

Donar cops, sense rebre

El creixement també ha provocat que un tipus de gent que pot estar interessada en aquestes disciplines, es faci enrere per no voler ‘pegar-se’ amb ningú. En aquest paradigma apareixen disciplines alternatives com el fitboxing. "Combina elements dels esports de contacte, com la tècnica i el càrdio, però no hi ha lluita. Es fan els moviments al ritme de la música", explica Maxi Vera, coordinador el Brooklyn Fitboxing de Sabadell. "El nostre públic, segurament, és gent que es sent atreta pel que impliquen els esports de contacte i per aprendre a donar cops, però no els volen rebre", afegeix. Aquesta innovadora disciplina va néixer fa més d’una dècada i ja s’ha estès per diversos països fins i tot amb competicions i proves lúdiques.

Com a conclusió, un seguit d’esports a qui la gent ha perdut el respecte que hi havia fa uns anys i que s’ha obert a acollir tots aquells curiosos que volen aprofitar els nombrosos beneficis que aporten aquestes pràctiques. Entrar en un gimnàs de boxa ja no és anar a un lloc marginal de la mateixa manera que entrenar qualsevol art marcial no és només per uns escollits. Les opcions són nombroses, com també ho és el públic que ho vol practicar. Només cal trobar el lloc i l’esport adequat. "Hi havia molts prejudicis, per pensar que són esports violents, i ara amb el desenvolupament d’entrenaments diversos i la voràgine de la societat, tot ha de ser molt dinàmic. S’ha perdut la por i molta gent ho veu com una activitat esportiva més", apunta Vera.