Sílvia Renom (1977) serà la candidata d'ERC Sabadell a les pròximes eleccions municipals. Els republicans l'han escollit per rellevar Gabriel Fernàndez, que va trencar amb el partit per desavinences internes. La nova líder d'ERC marca distàncies amb el seu antecessor i aposta per l'agenda social, l'habitatge, la seguretat i el català com a cavalls de batalla en un intent d'arrabassar l'alcaldia a Marta Farrés.
L'han escollit com a número 1 d'ERC. Com rep aquesta responsabilitat?
Amb molta, molta il·lusió. I també amb molt respecte i sentit de la responsabilitat pel que suposa liderar el projecte d'ERC a Sabadell.
Ho consideren el final de la crisi per la sortida de Gabriel Fernàndez? Com s'ha refet el partit de la trencadissa interna?
La crisi ja havia passat, estava més que superada. Ara bé, no puc negar que la marxa del portaveu va ser un daltabaix, òbviament. Des d'aleshores ens hem reconfigurat i hem enfortit el projecte polític per tirar endavant ERC Sabadell. Per sort, un partit no depèn d'una sola persona, hi ha moltes persones al darrere.
Es desmarcarà de la línia del seu antecessor, que va fer una candidatura molt personalista el 2023 amb campanyes com Latinos por Gabriel?
No m'hi identifico, però ara no vull entrar a analitzar què vam fer i què no. Tinc molt clar que em toca liderar un projecte col·lectiu, d'equip. Un projecte d'ERC a Sabadell que es configurarà amb els seus militants, amics i tots els veïns que ens vulguin acompanyar.
És una vella coneguda del ple municipal. Com a mà dreta de Gabriel Fernàndez a ERC, i abans com a regidora de CiU. Ha canviat ERC o ha canviat vostè?
I vostè, ha canviat? Segur que també ha canviat des de 2019. Tots canviem amb el temps, perquè la vida i la realitat canvia. En tot cas, considero que soc la mateixa: la meva prioritat i la meva essència sempre han estat les persones i a Convergència, precisament, convergien persones amb moltes ideologies. Socialdemòcrates com jo, que érem més d'esquerres que alguns d'ERC, liberals, conservadors... Jo vaig estar fora de la política quatre anys. No m'he canviat de partit, perquè aquell partit ja no existeix.
- Víctor Castillo
L'accés a l'habitatge és el primer problema dels catalans i també dels sabadellencs. Amb prou feines es troben pisos de lloguer per sota dels 1.000 euros.
El Govern de Sabadell arriba tard en la resposta a la crisi de l'habitatge, la preocupació més gran a la ciutat i al país. Presentarem al·legacions al pla d'Habitatge 2030, que no té ni calendari ni pressupost. Volem tombar l'intent del Govern de vendre habitatge públic, perquè per a nosaltres és una línia vermella. Els pisos socials sempre, sempre han de ser de lloguer, i han d'estar en mans de les administracions. També s'han oblidat dels habitatges dotacionals, pensats per a col·lectius específics i per a un temps limitat. Penso en els joves en situació d'emancipació que busquen un lloguer assequible, en persones amb malalties cròniques o que passin per una situació de vulnerabilitat...
On construirien aquests pisos?
Volem habitatge a l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil, perquè creiem que és compatible amb el projecte d'instal·lar-hi les consultes externes del Taulí. A banda, hem identificat una sèrie d'espais on podríem construir més habitatge dotacional, un d'ells entre els carrers de Serralada i camí de Casanova (la Serra d'en Camaró). Més enllà d'això, també proposem dividir Vimusa en dues empreses per aconseguir una gestió de l'habitatge més eficient.
Per què volen dividir Vimusa? Què és el que no funciona?
Hi hauria d'haver una empresa destinada a construir habitatge i una altra a gestionar els immobles i fer seguiment i acompanyament a la ciutadania, i gestionar qüestions delicades com els desnonaments i els pisos buits.
El Govern ha anunciat que apujarà l'IBI als grans tenidors amb pisos buits.
Ho torno a dir: van tard. Aquestes mesures s'han proposat altres vegades i encara no les han posat en marxa... El que s'ha de fer és negociar amb els propietaris –siguin grans tenidors, bancs o fons d'inversió– i comprar habitatges buits. Hem de mobilitzar els 5.000 pisos buits que hi ha a la nostra ciutat, i més veient el ritme de construcció dels pisos socials i com puja el fenomen del sensellarisme.
Hi ha 428 persones sense llar a Sabadell, segons un informe elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya. Com creu que s'ha d'abordar la situació?
L'Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i no es pot permetre aquesta situació. Està donant l'esquena a persones amb una màxima vulnerabilitat, que tenen històries molt complicades al darrere i que pateixen malalties i addicions. S'ha de construir un alberg o un equipament fix per donar-hi resposta, crear una xarxa d'acompanyament i no deixar tota la càrrega de responsabilitat sobre les entitats.
- Víctor Castillo
Han fet un canvi de rumb i ara aposten per les propostes de seguretat per “protegir la convivència a través del combat de les desigualtats”. Això què vol dir? Més policia, policia de barri, prevenció...?
No neguem que hi ha una sensació d'inseguretat, i per això plantegem un pla de xoc en matèria de seguretat perquè no hi hagi barris de primera i de segona. S'ha de desplegar un servei de policia de proximitat de manera permanent en els barris on hi ha una alta conflictivitat. Cal actuar sobre aquells que no compleixen la llei. A més, s'ha de conèixer la realitat de cada zona, estar en contacte amb les entitats i combatre l'incivisme. Una ciutat degradada dona sensació d'inseguretat, i una ciutat mal il·luminada dona sensació d'inseguretat. Quan un infant, una dona o una persona gran canvia de carrer perquè està fosc, l'estem expulsant de Sabadell.
On ha identificat aquest problema?
Trobes zones mal il·luminades al Centre, a Hostafrancs, a Covadonga, a Cifuentes, a Ca n'Oriac... per tot Sabadell. Demanem que es constitueixi una taula amb tècnics i veïns per a identificar i actuar sobre els punts foscos de manera urgent. El gran canvi en matèria d'il·luminació no va de canviar una bombeta per una altra, sinó de repensar la ciutat per als vianants i no per als cotxes.
Fins ara, sembla que el monopoli de la seguretat l'havia tingut la dreta.
Tinc molt clar que la seguretat és una política d'esquerres. Volem parlar de seguretat sense caure en els discursos d'odi de l'extrema dreta, que pretén dividir la nostra ciutat i assenyalar determinats col·lectius. Hi ha certs titulars i eslògans que pretenen incendiar Sabadell i arribar a situacions com les que vam viure als barris del sud el juliol de 2025. Parlar de seguretat vol dir parlar de cohesió, de convivència, de prevenció, de participació...
Una de les queixes recurrents de les entitats empresarials és l'estat dels polígons. A Can Roqueta, per exemple, l'espai públic està força degradat. Una altra qüestió són les naus abandonades. Vostè com ho resoldria?
El primer repte serà retirar tot l'amiant abans de 2032, tal com existeix la llei. No ens enganyem, això tindrà un cost elevadíssim per a les empreses i per als propietaris. Hem d'apostar per un Sabadell amb indústria i no exclusivament de serveis, i per això hem d'evitar la degradació dels polígons. Ens hem d'asseure amb els agents econòmics per veure cap on volem anar i quina ha de ser l'aposta.
M'agradaria saber el seu model, el model d'ERC. De la mateixa manera que Marta Farrés ha dit que vol ubicar indústria sostenible al Ripoll.
[Riu]. A veure, és un titular. És fum, fum, fum. Jo també et puc donar titulars i eslògans: volem una indústria competitiva, sostenible i que doni feines de qualitat... El que crec que s'ha de fer és ser proactiu per atreure noves inversions. Fa un any i mig que pregunto on tenen el pla d'internacionalització i no me'l donen. Jo sí que he treballat al món de l'empresa i m'he mogut molt, a França, a Alemanya, per fer créixer un negoci.
En el seu moment, ERC Sabadell es va desmarcar del partit a escala nacional i es va posicionar en contra de la ronda Nord. M'agradaria saber què en pensa vostè, aquí i ara.
La ronda Nord ha de ser una ronda de ciutat, pensada en clau sabadellenca, per resoldre el coll d'ampolla que tenim a la Gran Via. No acceptarem el model del Quart Cinturó o B-40 de cap de les maneres. No volem una autovia amb tres carrils per banda i per on passin els camions. És un concepte del segle XX, absolutament obsolet, on no ens trobaran.
Amb tot, quina nota li posa al Govern de Sabadell?
Un 3, perquè no han prioritzat l'habitatge. Està molt bé això dels 'Diners als carrers', però de què serveix si hi ha gent sense poder accedir a un habitatge i persones dormint als carrers? El govern del PSC està absolutament suspès en matèria d'habitatge, en la gestió del sensellarisme i amb el català. Només cal veure els subtítols en castellà als vídeos de Farrés a Instagram.
Com ha afectat la sortida de Junts a l'executiu? Ara que no són els socis preferents, es veuen arribant a acords amb el PSC com fan a Barcelona?
No, en res. La sortida de Junts no s'ha notat en res. I pel que fa a nosaltres, tenim clar que el nostre projecte és amb tothom i per a tothom, sostenible, feminista i cohesionador, en clau municipalista i en clau de país. Som l'alternativa al PSC.
- Víctor Castillo
Com pretenen recuperar els votants independentistes decebuts amb la gestió del Procés?
Entenc perfectament que estiguin decebuts. Es va viure un procés amb molta il·lusió i hi havia moltes expectatives. Ara estem en un moment complex, això queda claríssim, però no ens hem d'aturar. És la situació que desitgem? No, evidentment que no, però ningú lluita més que ERC lluita per aquest país, com estem fent demanant el traspàs total de l'IRPF. Junqueras fa més que Illa per Catalunya.
El seu antecessor, Gabriel Fernàndez, ha muntat una plataforma amb l'objectiu de fer una aliança independentista a Sabadell. Els ha demanat reunir-se.
No ens reunirem amb ells, perquè no tenim res a parlar amb el senyor Fernàndez.
Li continua demanant que torni l'acta de regidor?
Sí. És l'únic que hem de parlar amb el senyor Fernàndez.
Abans d'acabar, parlem dels moviments migratoris. La població de Sabadell ha augmentat un 8,5% en deu anys. Creu que els serveis públics de la ciutat estan capacitats per assumir aquest creixement?
El Sabadell de 2026 no és el de 2016, i passa el mateix al conjunt del país. Els serveis públics de la Catalunya dels 8 milions estan tensionats. La situació dels mestres està molt al límit. S'ha de fer una previsió a mitjà i llarg termini amb més recursos per a les escoles –més professors, més vetlladores–, en matèria d'acompanyament i d'ensenyament de la llengua, i també un treball en xarxa amb serveis socials.
Si Catalunya necessita més recursos, per què no aproven els pressupostos de la Generalitat?
Si volen diners per pagar les nòmines, que no es preocupin que tindran el nostre vot. Els pressupostos, però, estan condicionats a la gestió de l'IRPF. Que vagi el senyor Illa a pressionar a Pedro Sánchez a Madrid per aconseguir-ho i així hi haurà pressupostos de la Generalitat.
