Podrem fer àpats de Nadal amb els avis, cosins i tiets? “Hauria d’anar espectacularment bé, la baixada d’ara”, conclou el doctor Manel Cervantes (Barcelona, 1954). A parer del cap de Malalties Infeccioses del Parc Taulí, serà difícil dinar o sopar “més enllà d’una o dues corones”. O sigui, trobar-te amb els teus pares (o amb els teus fills). Cap a dalt, o cap a baix. Però no pas en horitzontal (tiets, nebots, cosins...).
Cervantes sosté que serà molt difícil controlar amb qui es troba cadascú a casa seva. “Però haurem de ser molt clars i pedagògics”, assegura.
De fet, qui més qui menys ja està pensant estratègies per salvar els àpats d’alguna manera. Com ara fer el dinar de Nadal al pati de casa, a l’aire lliure (molt més difícil per sopar). O dividir els comensals en diferents pisos (tiets a un; cosins a un altre).
Fins i tot fer un autoconfinament els 10 dies previs a Nadal. Quedar als mercats exteriors (com fan als països nord-europeus)... O assumir que no es podrà fer gran cosa. Contactem amb cinc de les Famílies Confinades DS, el serial publicat entre març i maig per copsar la vida durant la pandèmia.
“No farem trampa”
Si la Generalitat manté la limitació de les trobades socials en 6 persones, els àpats de Nadal seran reduïts. Mònica Chapinal ho explicita així: “Amb la meva parella i els nostres dos fills ja som quatre; així que ens trobarem o amb els pares d’un o amb els de l’altre”. O sigui, anar fent torns: Nadal amb uns, Cap d’Any amb alguna germana, Reis amb tal i qual...
Ara bé, en aquesta equació no entren familiars més enllà del nucli nuclear. “Trobar-nos amb cosins i tiets ja ho dono per descartat”, assegura. Tampoc li sembla un drama: “No vindrà d’ara, que no ens veiem i no ens toquem. Si passem el Nadal sols, doncs no passa res”. I sobretot, destaca que no tenen intenció de saltar-se cap norma. “No és que em faci cosa dir que farem trampa, és que no la farem”. Ara bé, si l’administració aixeca les mesures, sí que faran el que es pugui. “Total, després de Reis ens tornaran a confinar”.
[caption id="attachment_159445" align="aligncenter" width="630"]
Arbre de Nadal al Taulí, l'any passat / D.S.[/caption]
Arbre de Nadal al Taulí, l'any passat / D.S.[/caption]
“Els nens soparan a la cuina”
La família de Quim Sànchez té, per se, un problema de mobilitat. “La meva germana està a Barcelona, el fill a Centelles, nosaltres aquí a Sabadell…“, diu Sànchez, de manera que el confinament perimetral els podria fer mal. “De totes maneres, crec que per Nadal s’obrirà l’aixeta i ens deixaran fer més coses. Han de deixar comprar”. I si es permet reunir-se, ho faran sense cap dubte.
“Aplicarem mesures de sentit comú, com el fet que els nens i nenes sopin primer a la cuina i després estiguin jugant a una sala diferent, per tal de limitar possibles contagis”, explica Sànchez. I és que totes les famílies estan pensant en les seves estratègies.
A banda de les famílies, Sànchez no compta a fer socialitzacions extres. “Ens agrada molt la música, però no entrarem a cap recinte tancat. Com a molt, anirem al Mercat de Santa Llúcia”.
“Farem videotrucades”
Eva Garví veu complicat reunir-se per fer àpats de Nadal amb la família. “Crec que haurem de tornar a fer videotrucades”, explica. “Una altra possibilitat, però, és que ens trobem a l’aire lliure per anar a passejar”, diu com a alternativa. “La meva família està a Girona i si per Nadal acaba el confinament perimetral i m’hi puc desplaçar, hi pujaré per veure’ls. Ara bé, no per fer cap àpat”.
No és pas per ella, que ho fa, sinó pels avis. “Tenen més de 70 anys i podria ser el seu darrer Nadal, si es contagien. Així que millor sacrificar-ne un, per poder celebrar-ne molts més en el futur”.
“A la Fira de Sant Llúcia, sí”
Sergi Ortega no té gaire cosa clara: “Estem a l’expectativa de saber si hi haurà la Fira de Santa Llúcia i la Cavalcada de Reis, ja que al nen li agradarà molt veure les llums, perquè encara és petit”. Dels àpats, encara més incertesa. “Amb els meus pares segur que ens trobem; però la família de la meva dona és de Castellar i no sé si serà possible”, lamenta.
“Som 10 germans: impossible”
A la família Pons, quan parlen de trobar-se, parlen de fer una ponsada. De fet, arriben a trobar-se entre 50 i 60 persones. “Clar, és que som 10 germans”, explica Conchi Pons, “així que és impossible que ens trobem enguany”.
Per substituir-ho, ja han pensat a fer una videotrucada de tothom alhora i poder fer un brindis col·lectiu. “Però res més. Tinc els pulmons fatal, soc una persona vulnerable i no puc arriscar el meu físic”, diu contundent.
