El poble gitano està de celebració. Avui es commemora el dia internacional de Poble Gitano i, enguany, el
50è aniversari del primer congrés mundial gitano celebrat el 8 d’abril de 1971 a Londres. És aleshores quan es va impulsar un programa social ii polític per a la emancipació i la igualtat. I es va intituir la bandera i l’himne gitano. "
Ens ha tractat malament Europa, Espanya i Sabadell", ha lamentat el president de l'associació gitana de Sabadell, Manuel Heredia. Però reconeix que, des del 1971, "s'han fet passes endavant". Al seu torn, l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, s'ha compromés a combatre l'antigitanisme institucionalment i ha celebrat que l'Ajuntament compti amb la primera regidora gitana, Francisca Maya (Popi), a ERC.
A Sabadell viuen pràcticament
10.000 persones d'ètnia gitana, segons dades de l'Associació Gitana, sent la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants (4% de la població). El romanó és la seva llengua originària. Provinent de l’Índia i del Pakistan, les diferents comunitats gitanes a Europa mantenen la llengua, però no és el cas de l'Estat espanyol. La seva variant a Espanya, el
caló, ens ha deixat petjada al nostre diccionar amb paraules com
xaval,
calers,
camelar o
jalar.
[caption id="attachment_178791" align="aligncenter" width="700"]
Dia internacional del poble gitano / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
La formació és prioritat
Heredia ha destacat la
capitalitat de Sabadell en la formació de professionals gitanos: "El percentatge de persones que estudien més enllà de la formació obligatòria és la més elevada de Catalunya", afirma. Es tracta d'una de les prioritats de l'associació, l'aposta pels estudis superiors entre la població gitana. També en la defensa dels drets del col·lectiu, diu Heredia, "els gitanos de Sabadell som referents a Catalunya".
En aquest sentit, la tinenta d'alcaldessa, Marta Morell, ha animat a les noves generacions a empoderar-se. "La societat està canviant i els joves i les dones gitanes tindran molt a dir", deia.
Les dades de l'Ajuntament de Sabadell apunten que la presència del poble gitano a la nostra ciutat
està documentada des del segle XVII. La primera presència documentada és el contracte de compra d’una casa al carrer d’en Font per part d’un gitano l’any 1670. De fet, el carrer d’en Font és encara conegut com a a carrer dels gitanos, on hi vivia el col·lectiu fa molts anys. I tot apunta que ho tornarà a ser aviat:
Sabadell traslladarà a la
Comissió del Nomenclàtor la petició que el
carrer recuperi el nom original, com a homenatge el poble gitano i la seva aportació a la ciutat. Així ho va aprovar de forma unànime la Junta de Portaveus, una proposta del grup municipal d'ERC.
[caption id="attachment_179076" align="aligncenter" width="700"]
/VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
