“Em considero addicta. He arribat a fumar 15 porros al dia”

“La meva relació amb les drogues va començar quan tenia 15 anys. Pateixo anorèxia des que en tenia 10. Als 14, era víctima d’assetjament a l’institut. Sentia que no tenia cap via per aïllar-me. Aleshores, vaig provar els porros”. És el relat d'una sabadellenca que, fa prop d'una dècada, va submergir-se en un món que avui vol allunyar del seu dia a dia. Com era llavors la rutina? Vaig començar a fumar i fumar. Em podia arribar a fumar 15 porros al dia. Em llevava per anar a l’institut, arribava abans i m’encenia el primer. A l’hora del pati en fèiem tres o quatre més. En sortir, al migdia, un altre. Després de dinar, un altre. A les tardes, quatre o cinc. I abans de dormir, el de bona nit. Quan va ser el moment de més consum? Quan tenia 15 o 16 anys. Va coincidir amb el pitjor moment del meu trastorn alimentari. Em refugiava en els porros. Consumia amb gent, però també sola. Quan s’atura? Em van ingressar per anorèxia i allà també vaig fer teràpia pel consum. Ho vaig deixar perquè estava ingressada les 24 hores i no tenia cap més remei. Vaig estar dos anys ingressada sense fumar. Però als 19, vaig conèixer una persona que fumava i vaig tornar-hi. Ara faré 26 anys. Actualment, consumeixes? Fumo un o dos cànnabis al dia, depèn de si treballo. Quan arribo a casa és com el meu moment. Socialment, hi ha excessiva tolerància? Tenint en compte que el tabac o el cafè també són drogues, en general hi ha massa tolerància. S’hauria d’assenyalar la cafeïna, per exemple, que també provoca hipertensió i problemes de salut. Si fumes marihuana, pots desenvolupar una psicosi o altres problemes. Però crec que s’han d’assenyalar altres drogues que desencadenen problemes greus. Et consideres addicta? Sí. Quan he marxat de viatge i no he pogut consumir, he tingut alguna crisi d’ansietat. No només en el moment, sinó amb episodis posteriorment. Puc estar dies sense fumar, però si no ho tinc, em provoca ansietat. És totalment el meu cap. He començat a treballar-ho, sobretot a partir de veure que m’afectava a l’hora de viatjar. Has viscut experiències traumàtiques? Amb 15 anys, el camell posava cocaïna a la marihuana perquè ens enganxéssim més i només volguéssim comprar-li a ell. Sovint, no tenia diners per pagar-ho i venia coses meves per comprar. Estàs en tractament? Vaig fer un tractament juntament amb l’anorèxia. Feia teràpia pel consum, amb persones que estaven en la meva situació. Actualment, vaig al psicòleg. Ell sap que consumeixo; també CBD. M’agrada el gust i n’he comprat per no fumar marihuana, que et fa estar col·locada. Et visualitzes com a exconsumidora aviat? Abans dels 30 vull deixar-ho del tot. Per seguir amb la meva vida, ho he de deixar de fer diàriament pel que em pot arribar a provocar a nivell cerebral. Prenc medicació i això interacciona amb el consum. Tinc tendència a la depressió i consumir no ajuda gens. El tetrahidrocannabinol (THC) és el principi actiu més important de la planta del cànnabis responsable de la majoria dels efectes terapèutics i psicoactius. “Ho tinc com una salvació, a la nit, quan arribo a casa. És la meva hora d’or”, confessa sobre les seves vivències amb aquesta substància. En el seu cas, explicar-ho a casa li va servir per començar a afrontar-ho i aconseguir prendre gradualment distància. Des de la seva experiència, considera que la sensibilització, amb xerrades i formacions en instituts, per exemple, és fonamental per evitar que les persones que consumeixen continuin creixent. https://www.diaridesabadell.com/2023/04/05/consum-marihuana-cannabis-experts-alerta-entrevista/