De petit, tenia visió i veia el Pedraforca, i sempre havia estat un cim que volia fer. Ara, amb l’ajuda dels voluntaris ho he aconseguit”, celebra, el Daniel Risco, persona sordcega i sòcia de la Unió Excursionista de Sabadell, que recentment ha fet el cim del Pollegó Superior, a 2.506 metres, a la muntanya del Pedraforca, amb el suport dels guies i socis de la UES, Manolo Barcia, Salvador Berdajin i Josep Giralt.
Fa un any i escaig, l’entitat sabadellenca va decidir fer un pas endavant en l’àmbit de la inclusivitat, i amb els pioners Manolo Barcia i Leonor Valero, primer, i després, també, amb la col·laboració del Salvador Berdajin han estat cabdals perquè aquest col·lectiu de persones puguin practicar el senderisme, tot i les dificultats de visió. “Avui dia, tenim dotze col·laboradors i cinc persones amb ceguesa o baixa visió que setmanalment fan sortides. S’ha creat una gran entesa, i és una qüestió que s’ha de normalitzar, perquè encara que necessitin més recursos, tenen les capacitats”, explica el president de la UES, Josep Maria Manyosa.
Fa tres anys i escaig, abans de l’arribada de la pandèmia, el mateix Daniel Risco va suggerir-li el desig d’abordar el cim del Pedrafoca en el Salvador Berdajin, amb una llarga vinculació a l’ONCE, qui no va dubtar a fer realitat el somni Daniel, però sí que hi va posar una condició: “Si vols anar-hi, ho farem a la meva manera, on la seguretat i el confort serán indispensables”, recorda Berdajin, mentre assenteix amb el cap Risco. En sortides sense grans pendents ni desnivell, i que transcorren per pistes, el guiatge amb la barra direccional pot ser prescindible, cosa que en rutes per alta muntanya és indispensable. “La barra et dona una seguretat total, davant el risc de pedres altes i de forts pendents. L’arnès hi dona un plus, perquè jo m’haig de guiar pels sons i les paraules dels companys, que sort en tinc d’ells, si no no hi hauria pogut pujar mai”, assegura Risco.
Un 3.000, el pròxim repte?
La bona entesa entre els quatre muntanyistes durant l’ascens al Pedraforca ha fet que recentment s’encoratgessin per fer el cim del Puigmal, de poc més de 2.900 metres. “Fa prop de dos anys que vam començar. Ha estat un procés d’aprenentatge per a tots, i en funció del nivell físic i les inquietuds dels companys, hem fet diverses sortides. Les ganes del Daniel ens han dut a fer aquestes excursions, la darrera al Puigmal.”, explica el Manolo Barcia, un dels instructors que fa un parell d’anys va anar a Múrcia a fer el curs monogràfic de Marxa Nòrdica Adaptada i Progressió per Terrenys no Tècnics amb Sistema guiat NW–Blind.
Amb el segon cim coronat, aquest darrer fregant els 3.000 metres, no és descartable que en futur els guies de la Unió Excursionista de Sabadell decideixen creuar la barrera: “Si el Daniel ens proposés fer el Montblanc, per exemple, potser després seríem nosaltres que potser hauríem de dir que no”, somriu, el Salvador. Temps al temps.
