“Com li poden reclamar milers d’euros al meu germà que té gairebé un 80% de discapacitat intel·lectual?”. L’Anna porta més d’un any d’advocat en advocat i picant portes a les administracions per un neguit que no la deixa tranquil·la: el departament de Drets Socials de la Generalitat vol que el seu germà Joan retorni un ajut de 354 euros al mes que ha rebut durant anys. La factura s’eleva a més de 14.000 euros, una mostra del “desordre” amb les subvencions que denuncien les entitats del sector al Diari.
L’any 2012, Drets Socials li va assignar la prestació econòmica “per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors”, una paga per als familiars a càrrec d’una persona dependent. La seva mare, juntament amb l’Anna, s’encarregaven d’atendre les necessitats del Joan, que té una gran dependència (grau 3) i, per tant, molt poca autonomia. “Ho fèiem soles. No teníem cap mena d’ajuda externa”, explica l’Anna. La mare va traspassar a principis de 2023.
[caption id="attachment_311083" align="alignnone" width="525"]
L’Anna, amb tota la documentació a la mà, denuncia que ha picat portes a les administracions sense obtenir una resposta / D.S.[/caption]
Per aquelles dates va arribar una carta de la Generalitat que indicava que li corresponien “0 euros” d’ajut. A més, li reclamaven els imports dels últims tres anys. “Em va agafar encara molt tocada per la mort de la meva mare i vaig donar per fet que era un error”, lamenta ara l’Anna. El text donava un mes per a poder recórrer, i la família ho va entregar quatre dies més tard, fora de termini. “Ni la carta ni ningú a qui he preguntat em dona una explicació”.
Des d’aleshores, el Joan ha rebut tres cartes de Drets Socials, que han desconcertat més a la família. La primera, de juny del 2023, li atorga una assignació econòmica de 177 euros al mes. Sis mesos després, passa a ser de 200 euros, i el març, una última carta la deixa en 227 euros. Entretant, la Generalitat li ha assignat una plaça al centre ocupacional de Cipo. “Li tocaven 0 euros quan estava a casa i ara que va a Cipo, 227 euros? Això quin sentit té?”, es pregunta l’Anna, que és autònoma i s’ha de fer càrrec del seu germà.“Són molts diners i no els hauríem d’assumir. No pots fer una resolució així i quedar-te tan ample. L’únic que demano és que ho arreglin, sinó el pròxim pas serà demandar a la Generalitat”, avança l’Anna.
“Hi ha incertesa amb els ajuts”
Els problemes amb els ajuts a la dependència són puntuals, però reiterats al llarg del temps, segons expliquen les entitats del tercer sector consultades pel Diari. “Tenim alguns casos aïllats més entre els nostres usuaris”, expliquen des de Cipo.
“No és estrany, hi ha incertesa i desordre. Es donen greuges comparatius que no tenen cap sentit”, afirma Antònia Reyes, treballadora social de la Fundació Atendis, que constata que s’ha d’anar molt al darrere per “evitar situacions injustes”. “Per a nosaltres tampoc és fàcil: els treballadors socials som els últims a ser informats”, explica. Reyes considera que, davant de casos com el del Joan, l’única via és posar-ho en mans d’advocats perquè “per més que hi hagi bons professionals, hi ha molts casos de silenci administratiu”.
“Hi ha processos oberts de reclamació d’imports pagats de manera indeguda. Quan es fan revisions d’expedients poden passar coses com aquesta”, defensen fonts de Drets Socials al Diari, que afirmen que no poden donar més detalls per protecció de dades.
Reyes recorda que l’entrada en vigor de la llei de Dependència espanyola l’any 2006 ja va suposar un “gran embolic” a Catalunya, on ja hi havia una normativa i un sistema implementats. Fa cinc anys, un altre canvi en la normativa va deixar sense prestació a molts usuaris dels centres de dia, com el d’Atendis, fet que “va forçar a moltes famílies a deixar el servei per poder continuar rebent l’ajut”. Molts casos van acabar litigats als jutjats. Actualment, un usuari d’un centre ocupacional o d’un centre de dia té dret al 50% de la prestació econòmica.
El director de la federació Dincat, Víctor Galmés, considera que hi hauria d’haver algun mecanisme de la Generalitat per evitar aquest tipus de situacions: “Si cobres una cosa que no toca, és lògic que t’ho reclamin. El problema és que passin quatre anys i després et diguin que has rebut diners de manera indeguda”. Galmés recorda que moltes famílies “són vulnerables i no poden fer front al retorn dels imports”.
Segons un estudi de l’Ajuntament de Barcelona del 2017 apuntava que una família amb alt grau discapacitat físic o intel·lectual patia un greuge econòmic de 79.063 i 95.312,88 euros a l’any, respectivament.
Radiografia: 2.699 persones amb una alta dependència
A Sabadell hi ha 2.699 persones amb una discapacitat igual o per sobre del 75%, que és el llindar amb què Drets Socials considera que la persona necessita ajuda per a realitzar els actes més elementals de la vida quotidiana, com vestir-se i menjar. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), representen 12 de cada 1.000 veïns, un exigu 0,01% de la població de Sabadell, pel que estan “molt invisibilitzats”, coincideixen les entitats del tercer sector contactades pel Diari.
[caption id="attachment_260527" align="alignnone" width="700"]
Usuaris del centre de dia d'Atendis / V. CASTILLO[/caption]
A Sabadell hi ha més de 20.000 veïns amb algun tipus de discapacitat, sigui física, intel·lectual, mental, auditiva o visual. El gruix principal es concentra entre les persones més de 65 anys (8.540, el 41,3%), com és el cas del Joan. Hi ha 1.782 menors de 16 anys amb diversitat funcional, segons l’estadística aportada pel Departament de Drets Socials de la Generalitat.
