Voreres estretes, cotxes aparcats en doble fila, solars pendents d’edificar, habitatges de nova construcció, etc. L’N-150, al seu pas al llarg d’uns sis quilòmetres d’oest a sud de Sabadell, presenta diferents realitats segons el tram que es tingui en compte i que plantegen reptes a resoldre.
Dues notícies han posat el focus sobre aquesta via en les darreres setmanes: Govern català i Comuns han arribat a un acord per estudiar la viabilitat d’implementar un tramvia entre Sabadell, Terrassa i la UAB que utilitzi el traçat de l’N-150. A banda, la Generalitat preveu asfaltar aquest any el tram entre Sabadell i Terrassa. Des de l’Ajuntament, el tinent d’alcaldessa Adrián Hernández explica que la transformació futura de l’N-150 implica convertir-se en un eix cívic, amb carril bus, voreres més amples, carril bici i arbrat. Un canvi que hauria de permetre “reduir el trànsit de pas i millorar la qualitat urbana de l’espai públic”, però per aconseguir-ho considera indispensable disposar de les rondes Nord i Est per canalitzar el trànsit de pas i disminuir el nombre de vehicles que passen per l’interior de la ciutat. El president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich, reinvidica que l’N-150 “l’hem de millorar i fer més eficient per la mobilitat de les persones dintre de la ciutat i entre les dues cocapitals”, que afegeix que cada dia tenen més relació i la mobilitat entre les dues “seguirà creixent moltíssim”. A més a més, Alberich remarca que aquesta carretera “és una via principal de gran capacitat sense ser una autopista, però no hem de desnaturalitzar-la”. Creu que és indispensable prioritzar i millorar el transport públic d’autobús, que podria ser compatible amb un tramvia o altres opcions com el troleibús, que s’alimenta per energia elèctrica i no necessita raïls.
En canvi, des de la Fundació Bosch i Cardellach aposten per no donar-li l’esquena i convertir aquesta via “en un eix cívic més urbà; menys carretera i més avinguda, on el transport públic amb bus urbà vagi de dalt a baix i no tots passin per l’eix central”, en paraules del coordinador de la secció de Territori i Espai Urbà, Jordi Llonch.
Sobre la possibilitat de tenir un tramvia, Ramon Alberich explica que “ens agrada” la possibilitat de disposar-ne, “però trobem que la proposta és molt poc madura i cal treballar-la entre tots els agents de la ciutat”. Bona rebuda també a la Fundació Bosch i Cardellach, des d’on opinen que “un tramvia podria tenir sentit i també serviria per alleugerir altres modes de transport perquè és de gran capacitat”.
Tant Alberich com Llonch comparteixen la necessitat d’endreçar els carrils de circulació perquè no hi hagi la confusió que hi ha ara sobre quants n’hi ha a cada sentit.
EN EXEUCIÓ
Un corredor verd permetrà anar a peu des de la Torre d’en Feu al Centre. Un dels punts del recorregut serà a través de la fàbrica Germans Camps, que a part de reconvertir-se en habitatge serà un vial de pas entre Gràcia i el Centre.
Voreres estretes
L’amplada de les voreres és un dels temes que genera debat a diferents punts de la ciutat, també a l’N-150. Quan es construeixen edificis nous, la façana s’ha d’endarrerir i la vorera arriba a fer 10 metres d’amplada, però per aconseguir que l’alineació sigui contínua caldrà esperar que passin anys fins que es vagin reposant els immobles.
- Tram de vorera ample a la carretera de Barcelona
- Juanma Peláez
Carril bici
La connexió amb carril bici entre Sabadell i Terrassa continua pendent. El tram sabadellenc està enllestit des de la ronda de Jean Monnet, a la sortida de Can Gambús, fins al complex Egara dels Mossos d’Esquadra. Des d’allà i fins al Consell Comarcal, pràcticament acabat, però queda pendent la unió amb el tram terrassenc a l’altra banda del torrent de la Betzuca, on hi ha l’Hospital de Terrassa.
Aparcament en doble fila
En el tram nord, on hi ha filera d’aparcament, és habitual veure-hi cotxes aturats en doble fila. Ahir divendres mateix, la Policia Municipal en va multar alguns.
- Policia Municipal multant vehicles estacionats en doble fila
- Juanma Peláez
Noves promocions
A banda dels edificis de nova construcció recent, n’hi ha d’altres en desenvolupament, com els que s’estan aixecant a l’antic bar El Diluvio, a la cantonada de la ctra. de Molins de Rei.
EN PROJECTE
Parc de bombers
El parc de bombers de la carretera de Barcelona ha quedat petit i ja fa anys que s’avança en els tràmits per construir-ne un de nou al carrer de Buxeda, 168. L’Ajuntament va aprovar inicialment l’octubre passat cedir el solar al cos de bombers i s’espera que el nou equipament sigui una realitat en els pròxims cinc anys.
- Parc de bombers de Sabadell
- Juanma Peláez
Institut Narcisa Freixas
L’institut Narcisa Freixas va néixer amb barracons, al carrer de Fra Luis de León, però el seu emplaçament definitiu, amb un edifici, ha de ser al solar de l’illa entre la carretera de Barcelona i els carrers dels Calders i de Martí l’Humà, a l’Eixample, un espai cedit per l’Ajuntament i on hi havia hagut les cotxeres de TUS. La Generalitat té previst iniciar les obres aquest any 2026, amb un termini d’execució de 18 mesos. El trasllat de la comunitat es faria, probablement, de cara al curs escolar 2028-2029. La inversió prevista en la construcció de l’edifici és d’uns 7,5 milions d’euros, a càrrec de la Generalitat.
- Solar on s`ha de construir l`Institut Narcisa Freixas
- Juanma Peláez
Asfaltatge
Al llarg d’aquest any la Generalitat preveu asfaltar l’N-150 per millorar la seguretat viària i reduir les emissions vinculades al manteniment de la xarxa de carreteres.
Tram Vallès
El Govern de la Generalitat i els Comuns han acordat estudiar la construcció d’un tramvia entre la UAB, Sabadell i Terrassa. Els Comuns destaquen que aquest sistema podria transportar de 4.000 a 8.000 persones per hora i sentit i el cost econòmic seria “entre sis i deu vegades inferior a construir una línia de metro.
Residències
En matèria residencial, també destaca la construcció de dues noves residències. Una, serà al vapor Casanovas (davant del vapor Llonch), ara en rehabilitació; l’altra ja ha obert, en un nou edifici on hi havia hagut la fàbrica Jaime Moix, a la cantonada de ctra. Terrassa amb c. Sant Baldomer.
REALITZATS
Illa Tetuan i habitatge social
Un solar que va estar buit durant més de deu anys al barri de Gràcia, entre els carrers de Tetuan, Lepant, Girona i Bruc acull des de fa uns mesos una vuitantena de pisos i diversos locals comercials. És una de les principals promocions que han atret nous veïns al voltant de l’N-150 que, en els darrers anys, també ha incorporat habitatge social, de Vimusa, a la cantonada amb el carrer de Zurbano (21 pisos).
- Nous habitatges a l`N-150
- Juanma Peláez
