"El que puc guanyar en un dia recollint ferralla a Sabadell dona a la meva família per viure dos o tres dies al Senegal"

L’auditori Mn. Joan Nonell s'ha omplert aquest divendres 20 de març d’històries que rarament arriben al gran públic: joves migrants africans en situació d’extrema vulnerabilitat han explicat què significa intentar començar de zero en una ciutat com Sabadell sense papers, sense feina i, sovint, sense sostre.

La xerrada, organitzada per la Comissió Justícia i Pau, va girar entorn de la tasca de l’associació Colors del Món, una entitat petita formada majoritàriament per voluntariat que acompanya aquests joves en el seu dia a dia. "El nostre objectiu és acompanyar persones que arriben i estan sense papers. Això vol dir que no poden accedir a una feina amb contracte i queden fora del mercat laboral", ha explicat Montse Mola.

Aquesta exclusió els aboca a sobreviure com poden. En molts casos, recollint ferralla. "Han de buscar-se la vida, i el que fan habitualment és això", explica Mola, que també ha detallat que l’entitat ofereix lots mensuals d’aliments i productes d’higiene, així com tallers prelaborals per facilitar la seva integració.

Quatre joves membres de l'entitat han aprofitat l'ocasió per compartir les seves experiències amb el públic. Zakaria, marroquí de vint-i-nou anys, fa cinc anys que forma part de l’entitat. Ha recordat el seu trajecte fins a Sabadell, destacant la incertesa del viatge: "Mai saps si arribaràs". La seva arriabda a la ciutat va ser l'any 2019 i avui continua lluitant per sobreviure: "M’agrada treballar de nit. Hi ha molta més ferralla per recollir", explica.

Des del Senegal, Papelaye, de vint-i-set anys, ha compartit un relat marcat per la duresa del camí migratori: "Vaig passar un any i dos mesos al Marroc, molt dur. Al teu país et penses que quan arribis a Europa podràs treballar i ajudar la família amb facilitat… Però quan et trobes amb la realitat prefereixes no explicar el teu dia a dia als que encara estan allà". El record de la travessia encara pesa: "Molts van morir a la pastera amb què vaig arribar". Tot i això, el poc que guanya té un gran impacte: "El que puc guanyar en un dia recollint ferralla dona a la meva família per viure dos o tres dies allà".

Hassane, de trenta-dos anys, també va arribar en pastera a les Canàries: "Hi va morir molta gent". Fa un any i mig que és a Sabadell, on va aterrar a través d’un programa de la Creu Roja. Durant mesos va viure al carrer: "Vaig estar tres mesos al parc Catalunya. No coneixia ningú aquí".

Per a Hadim, també de trenta-dos anys, el viatge va començar amb un gran esforç col·lectiu: "Vam pagar 1.000 euros entre tota la família i amics del poble per poder pagar al cap de la pastera". Ara, després de quatre anys a Espanya, destaca el suport rebut: "Colors del Món m’ha ajudat. Són amics. Cada mes m’han donat moltes coses i m’han ajudat amb tallers de feina".

Aquest acompanyament va més enllà de l’assistència bàsica. Els tallers amb teles africanes serveixen per aprendre un ofici, però també per adquirir habilitats essencials com la llengua o la puntualitat. "És una manera d’anar fent aquest aprenentatge i ajudar-los a integrar-se com a ciutadans de ple dret", ha recalcat Mola. També organitzen activitats d’oci perquè puguin "desconnectar d’una realitat que és molt dura".

Un altre dels moments més emotius de la sessió va ser quan es va posar en relleu la distància amb les famílies. "Molts d’aquests joves estan anys sense veure-les. El primer que fan quan es regularitzen és tornar-hi", ha explicat Mola.

La vetllada va tancar amb un "sopar de la fam", una proposta on els participants comparteixen fraternalment pa amb oli i aigua. Les aportacions voluntàries es van destinar íntegrament a Colors del Món.