“La plaça de la Creu Alta és el símbol, el centre neuràlgic del barri, on es fan les activitats. És com la plaça major”, defensa el president de l’associació de veïns del barri, Jaume Marco. La seva defensa, aferrissada, del barri, s’identifica quan es parla amb ell com una mostra de la identitat creualtenca, perquè “la gent de la Creu Alta està molt orgullosa de ser-ho”.
Tant la plaça com el seu entorn són un reflex de l’evolució i dels canvis socials, no exclusius de la Creu Alta, sinó que es repliquen a tota la ciutat. Això sí, sent una plaça que sempre es manté com a epicentre d’activitats durant l’any, així com de les de la festa major del barri i de Sabadell, permet radiografiar els canvis que ha patit i els reptes que té la Creu Alta per endavant.
Un dels principals canvis que ha viscut la plaça pròpiament es va produir el 2022, quan el primer tram del carrer Major es va fer de plataforma única. També ha viscut una transformació similar el carrer del Teatre Sant Vicenç, de plataforma única i amb arbrat. En l’àmbit urbanístic, però, la plaça també reflecteix el canvi de tendència del comerç local: a la cantonada del carrer de Sant Isidre, fa anys que van tancar tant la pastisseria com la carnisseria, i el local de la banda sud està tancat.
Alhora, si bé el barri manté l’essència de les cases baixes i de conèixer-se tothom, Jaume Marco creu que, com que ara també hi ha més pisos i es compra més per Internet, “hi ha menys convivència i aquell barri que era un poble s’ha anat perdent una mica”. El 2023, Culmia va entregar una promoció al carrer de Pi i Margall cantonada Major amb 35 habitatges i, en aquests moments, Llar 2002 n’està construint una altra que aportarà 26 pisos més. Veïns del barri des de fa dos anys–no d’aquests blocs– com Pedro i Julián Otrera, remarquen que “hem fet un canvi cap a millor, estem encantats, la mar de bé”. L’arribada, el juliol del 2017, dels FGC al barri ha estat, sens dubte, un dels motius per renovar l’entorn de la plaça de la Creu Alta, que manté establiments emblemàtics com el restaurant Loremar i el forn Armengol.
Què canviarien?
Marco assenyala que els locals tancats haurien de tenir activitat, igual, diu que el bar del centre cívic de Cal Balsach, que lamenta que fa més de tres anys que està tancat. El sabadellenc subratlla que “és un punt important d’activitat al barri”. Sobre aquest aspecte, fonts de l’Ajuntament sostenen que “estem acabant de treballar la nova licitació”, de manera que pròximament hi podria tornar a haver activitat. Ben a prop, a finals de gener d’aquest any, les entitats que en formen part van inaugurar el nou espai d’El Tallaret, a la zona nord de Cal Balsach. Una de les altres qüestions que es plantegen any rere any és la descentralització de les activitats, cosa que segons Jaume Marco “no s’acaba de fer i els veïns de la plaça estan una mica molestos”.
