Es tracta d’oferir una atenció integral en aquelles persones que conviuen amb una patologia incurable en fase avançada. “S’acosta la situació de final de vida i és la nostra feina ajustar molt els tractaments a les necessitats canviants que té el pacient”, sosté el doctor Marc Moreno, director del Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives del Parc Taulí. Tot per minimitzar el patiment, tant físic com psicoemocional, de la persona i del seu entorn.
https://www.diaridesabadell.com/2024/10/14/cures-palliatives-tauli-sabadell/Hi participen perfils professionals molt diversos en les cures pal·liatives.
Sí. El servei s’organitza en diferents dispositius, ja siguin d’hospitalització, de consulta externa o també d’equips d’atenció domiciliària, els PADES. Són equips que en diem multidisciplinaris, on convergeixen equips mèdics, d’infermeria, treballs socials, psicòlegs, etc. A més, són també interdisciplinaris. És a dir, estem constantment connectats i treballem tots cap al mateix objectiu terapèutic. És multicomponent; per atendre totes les esferes possibles de problemàtica que es puguin donar.
Quina tipologia de pacients s’atenen, exactament?
És molt interessant que em facis aquesta pregunta perquè els dispositius de cures pal·liatives, històricament, s’han enfocat a la trajectòria de la malaltia oncològica. És a dir, les persones que tenen un càncer en una fase ja evolucionada. Tanmateix, el sistema de salut cada cop està més sensibilitzat perquè tinguin accessibilitat a aquests recursos específics persones que pateixen altres trajectòries de malaltia i on també anticipem un final de vida pròxim. Poden ser malalties cròniques com la insuficiència cardíaca, la bronquitis crònica, la insuficiència renal. També les persones que viuen amb demència o fragilitat avançada. Cada cop més intentem atendre-les sota aquest model d’atenció, ja sigui al mateix servei de cures pal·liatives o en els serveis afins.
I els pacients pediàtrics?
No només hem de pensar en gent gran, quan parlem de situacions de malaltia crònica. Poden produir-se en totes les edats. Cauríem en la inequitat si als infants amb patologies cròniques complexes o avançades no els atenguéssim sota aquest mateix model. De fet, nosaltres disposem d’un servei específic: una unitat concreta per a les cures pal·liatives pediàtriques que està inclòs en el servei de pediatria de l’hospital.
[caption id="attachment_318403" align="aligncenter" width="2560"]
El doctor Marc Moreno / David Chao[/caption]
Com és conviure amb una malaltia que requereix aquestes cures?
És dur. Sobretot per l’anticipació. Per l’impacte psicoemocional que pot generar entrar en una situació de final de vida. Però també és dur perquè les decisions són constantment canviants. Els objectius d’atenció són molt dinàmics en funció de l’evolució clínica de la malaltia. S’ha de ser proporcional, sense fer més mal a la persona. Però, evidentment, si hi ha una situació clínica reversible o tractable per millorar la simptomatologia i el confort de la persona, cal estar atent a poder-li oferir el tractament convenient.
Oferir la millor qualitat de vida.
Exacte. En aquest sentit, parlem sempre d’objectius terapèutics. Hi ha uns objectius que de vegades poden ser simplement de supervivència. Uns altres, en canvi, busquen garantir la funcionalitat de la persona i que estigui en el seu entorn. I d’altres, que tenen l’objectiu de control els símptomes i el confort del pacient.
