Han perdut terreny al Vallès en els darrers anys. Ja no tenen les alcaldies de Montcada, ni governen a Badia... Què han fet malament i què canviaran?
C.L.: Però mantenim el govern de Santa Perpètua, que tenim molt consolidat! Volem fer un pas endavant en nombre de regidors i alcaldies i tenir més implantació arreu de Catalunya. Hem d’enfortir i acompanyar les organitzacions locals com no s’havia fet fins ara.
G.T.: Hem de fer xarxa i comunitat, i també hem de saber llegir la desafecció política. No la podem menystenir ni negar! A Barcelona hi ha un 40% de persones que no sap a qui votarà en les pròximes eleccions, a Montcada del 47%... Hem de reconnectar amb els ciutadans oferint solucions per accedir a l’habitatge –el primer problema dels catalans–, l’emergència climàtica, la mobilitat i serveis públics com la sanitat i l’educació.
Salvador Illa es va comprometre a construir 50.000 pisos socials abans de 2030, seguint una de les propostes dels comuns. No és el primer ni l’últim anunci d’aquest estil. S’ho creuen?
C.L.: Farem que hi hagi un compromís d'execució. Avaluarem i farem balanç de si s’han complert les nostres demandes sobre els habitatges nous, els pisos buits, el règim sancionador… a través d’una comissió de seguiment.
Mesures com el règim sancionador aconseguiran rebaixar els preus dels habitatges? En el cas de Sabadell, els lloguers han crescut un 67% en una dècada i la tendència no canvia amb el topall.
G.T.: Sabem que el problema no es revertirà d'avui per a demà. Construir pisos públics ens dona una solució en el mitjà i llarg termini, mentre que les mesures que comentava ens ajudaran a donar una solució més immediata.
C.L.: Es pot fer molt més i ho hem demostrat on governem. A Santa Perpètua, el 6% dels habitatges són públics i a Rubí hem posat molts pisos al mercat gràcies a investigar el compliment de la normativa dels pisos buits.
Hi ha pisos antics de protecció oficial que necessiten una rehabilitació urgent. Els dels Merinals a Sabadell tenen problemes estructurals i a Badia s’arrosseguen els problemes amb l’amiant...
C.L.: Al Vallès teniu moltes construccions dels anys 50 i 60 en mal estat. A Sabadell potser és més interessant que s'inverteixi a rehabilitar aquests habitatges i a ajudar que la gent pugui viure dignament, que no en fer-ne de nous. Per això nosaltres insistim que s’ha d’invertir a reformar 150.000 habitatges a tot Catalunya.
En els municipis on governen, com Sant Quirze o Rubí, ostenten l’àrea d’Habitatge. D’aquí poc també tindran el departament d’Habitatge de la Generalitat?
C.L.: (riu) Ara mateix no estem aquí. Hem demanat que es compleixi amb el règim sancionador en matèria d’habitatge com un primer gest per acordar els pressupostos. No hi ha molta concreció en construcció i rehabilitació d’habitatges, queda molt avançar.
G.T.: Vam acordar una investidura, vam posar sobre la taula temes molt importants d'habitatge, d'infraestructures i de serveis públics. Ara hem de veure la concreció pressupostària i, en algunes àrees, estem molt lluny.
Parlem de salut: demanen incrementar la dotació econòmica i els serveis de l’hospital Parc Taulí. Una de les demandes històriques de la ciutat i de la comarca és fer-lo passar a nivell 3. Ho han plantejat a la negociació de pressupostos?
G.T.: El Vallès Occidental és una comarca molt poblada i té un hospital importantíssim, el Parc Taulí, que ha d’atendre més de 400.000 persones. En el marc de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, plantegem que el Taulí passi a ser un centre hospitalari de nivell 3, com ho és Sant Pau i el Clínic a Barcelona. Això què vol dir? Més estructura, més inversió per a recerca i formació…
Les consultes externes del Taulí han d'anar a l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. La inversió no avança, perquè depèn d'una causa judicial entre l’Estat i l’Ajuntament. Què han fet des de Madrid, on estan al Govern, per acabar amb el litigi?
C.L.: Això depèn del Ministeri d’Interior. Nosaltres estem al Govern de l’Estat, però cadascú té les seves responsabilitats i competències. El passat 7 de gener, el nostre diputat, Félix Alonso, va presentar un escrit al ministeri per desencallar la situació i desestimar la causa judicial. Fa més de 27 anys que això ja hauria d'haver estat una realitat.
G.T.: Hem de desencallar-ho d'una vegada perquè quan diem que el Taulí ha de ser nivell 3, no estem posant una etiqueta. La caserna té 9.000 metres quadrats, una extensió molt important, que serviran per fer el salt amb les consultes externes i en especialitzacions, formació i recerca.
M’agradaria parlar sobre la immigració i les seves derivades. L’extrema dreta l’ha tornat a posar a l’agenda pública. No l’han pogut frenar. Fan alguna autocrítica?
C.L.: Nosaltres, amb la força i la incidència que tenim, crec que hem aconseguit fer polítiques a l’Estat per ser el dic de contenció de l’extrema dreta, en qüestions com el dret a l’habitatge, els serveis públics i les condicions laborals.
G.T.: Més enllà de si les mesures han funcionat o no, haurem d'estudiar i entendre per què l’extrema dreta avança, especialment entre els homes de 18 a 24 anys, mentre que les dones en aquesta franja són molt més d’esquerres.
Hi ha barris a Sabadell amb risc que es formin guetos. Les comunitats no es relacionen entre elles i en l’àmbit escolar, per exemple, es pateix nivells alts de segregació. Què plantegen per solucionar-ho?
C.L.: Calen més recursos per garantir la igualtat d’oportunitats. Per això, hem demanat la gratuïtat de les extraescolars i de l’etapa 0-3 anys. A Sabadell, moltes famílies es van quedar sense plaça i no pot ser. L’escola ha de ser accessible per a tothom. Si aconseguim millorar les condicions de vida de la gent, evitarem que alguns utilitzin la població immigrant com a arma llancívola i per alimentar l’odi.
G.T.: L’habitatge té un paper important a evitar la formació d’aquests guetos i garantir que hi hagi persones nouvingudes a tota la ciutat. Hem de poder fer pisos socials als barris benestants i als que no ho són tant i, d’aquesta manera, la diversitat es traslladarà en tots els àmbits, com a l’escola.
Hi ha llista d’espera per aprendre català als cursos del Consorci de Normalització Lingüística, que depenen de la Generalitat.
G.T.: De la mateixa manera que els serveis sanitaris són accessibles i universals, ho hem d’aplicar en l’aprenentatge de la llengua. Sabem que tot allò que necessita moltes passes prèvies no funciona.
No podríem acabar l'entrevista sense parlar de la ronda Nord de Sabadell i Terrassa. Vostès s'han oposat i s'oposen a la B-40, però sembla que tirarà endavant.
G.T.: El nostre compromís era que no es construís entre Sabadell i Granollers i així ho vam deixar tancat a l’acord d’investidura de Salvador Illa. Entenc la dificultat de desplaçament que hi ha al Vallès Occidental, on hi ha 3,2 milions de desplaçaments diaris. Hem aturat aquest tram, però som conscients que hem de donar una alternativa a la població en transport públic, amb més freqüències i millors infraestructures. Hem de fer que la xifra del 60% dels vallesans que es desplacen cada dia en transport públic passin a ser el 70 o el 80%.
C.L.: El Quart Cinturó trinxa el territori, sempre ho hem pensat i ho mantenim, com l’ampliació de l’Aeroport del Prat. Els recursos s’han de destinar a millorar FGC, Rodalies, perquè si fem que el transport públic sigui més accessible, reduirem la necessitat d’infraestructures com la B-40.
Tenim una AP-7 col·lapsada entre els Vallesos i no hi ha cap línia de tren que faci aquest recorregut. No hi ha una línia orbital ferroviària i la gent es desplaça com pot.
G.T.: Per això creiem que s’han de prioritzar els intercanviadors ferroviaris del Vallès a Volpelleres, Hospital General i Montcada i Reixac. S'ha de garantir la intermodalitat entre FGC i Rodalies i una mobilitat més radial a la regió de Barcelona. Nosaltres pensem que aquest ha de ser un país de trens i, tot i que l’Estat ara inverteix més, s’ha d’avançar molt més.
Fotografies: Victor Castillo
https://www.diaridesabadell.com/2025/01/09/comuns-desbloquejar-caserna-consultes-externes-tauli/
