Nina Gramunt, neuropsicòloga: "Estem en un moment molt esperançador en el tractament de l'Alzheimer"

La doctora Nina Gramunt Fombuena, neuropsicòloga experta en formació i divulgació, serà dijous a la seu de la Cambra de Comerç a Sabadell (18 hores). Protagonitzarà la conferència “Quan et cuides, l’Alzheimer fa un pas enrere”, de la Fundació Pasqual Maragall. És un títol que mostra la força de la prevenció. La malaltia d'Alzheimer té una llarga trajectòria en el cervell de les persones que la pateixen. Una part és silenciosa. Quan apareixen els primers símptomes, aquell cervell fa anys que experimenta canvis patològics sense cap efecte visible. Això ens dona un marc molt important per a la prevenció en diferents nivells. Primària: tot el que podem fer al llarg de la vida per preservar la salut cerebral. Secundària: quan els canvis ja s'acumulen al cervell i intentem endarrerir el deteriorament cognitiu. I terciària: quan la malaltia ja es manifesta, totes les accions per incrementar el benestar i la qualitat de vida dels afectats i el seu entorn. Com es pot prevenir? Tots aquells hàbits de vida saludables que protegeixin la salut del nostre cor, perquè d'ella també dependrà la salut del cervell. No és individual. No podem responsabilitzar les persones de desenvolupar o no la malaltia. Hi ha factors de risc no modificables. Però hi ha una part on podem actuar. Quins són aquests hàbits? Els que tenen a veure amb l'activitat física i estar actiu, evitant el sedentarisme. Això incideix en la salut cardiovascular i té un impacte saludable en la protecció de les neurones o fins i tot en la generació de noves. Un altre paraigua és la nutrició, que també té impacte en altres patologies. La dieta mediterrània és científicament molt recomanable. Un altre gran grup és el seguiment mèdic i controls per preservar la salut del cor. I una línia molt oberta avui és el son. S'activen mecanismes naturals de neteja del cervell que ajuden a desfer-se de restes tòxiques acumulades durant el dia fruit de la seva pròpia activitat. Finalment, cal parlar del vessant cognitiu. Qualsevol aprenentatge genera connexions noves entre neurones i el cervell està millor preparat. En qualsevol d'aquests grups, la socialització té un paper molt important. No podem oblidar que molts d'aquests hàbits estan mediatitzats pels recursos que se'ns presenten, i no tots són de responsabilitat individual. Són granets de sorra que podem aportar en la prevenció. Com es diagnostica la malaltia? L'Alzheimer i la demència són dos conceptes íntimament lligats. La conseqüència final de l'Alzheimer és el desenvolupament d'una demència, que és un terme paraigua. La causa més freqüent és la malaltia d'Alzheimer. El diagnòstic s'entén en dues dimensions: l'acumulació de patologia del cervell; i el diagnòstic clínic, quan la persona comença a presentar símptomes. Aquí és on entra amb molta força el paper dels biomarcadors, per exemple, a partir d'una analítica de sang. En aquella persona que comença a presentar símptomes pot determinar amb una fiabilitat alta si l'Alzheimer n'és o no el causant. Si ho és, accelera molt el procés de diagnòstic. Això no està disponible en tot el sistema sanitari, però hi ha molts centres vinculats a la recerca que ho estan començant a implementar. No és una bola de vidre, però agilitza la determinació del diagnòstic. Condiciona l'evolució? El diagnòstic precoç condiciona la possibilitat de l'abordatge. Els tractaments de què disposem són purament simptomàtics i la seva eficàcia és més gran com abans es comencin a donar dins del procés. Estem en un moment molt esperançador. No podem parlar que tinguem a la vista una cura d'Alzheimer, però entren en el panorama mundial nous tractaments que provoquen canvis en la patologia del cervell. Amb efectes secundaris i millorables. Assistirem a una era plena d'esperança. Els que ja es coneixen i no estan comercialitzats tenen la seva eficàcia i rol rellevant en les fases primerenques de l'evolució clínica de la malaltia. Diagnòstic precoç i eficàcia dels nous tractaments van de bracet. L'Agència Europea de Medicaments ha valorat un nou fàrmac. S'ha pronunciat en dues ocasions. A l'estiu no el va recomanar, perquè necessitava més informació en la relació risc-benefici. Al novembre va indicar la seva recomanació. És una notícia molt important perquè l'EMA ha aprovat la comercialització a Europa i estem en un punt en què cada país, a partir de la seva regulació, haurà de fer les passes per acceptar-ho i administrar-ho. Som a l'espera de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que esperem que en els pròxims mesos es pronunciï. Podem pensar en una cura en el llarg termini? És ciència-ficció pensar que es pot recuperar la pèrdua neuronal i retrocedir-la. Però no es veu tan lluny la possibilitat d'endarrerir o aturar la progressiva atròfia neuronal. Estem guanyant anys de qualitat, autonomia i dignitat de vida. Som optimistes.