Estudiants i docents, preneu apunts que venen canvis. El batxillerat com el coneixem experimentarà diverses modificacions d’aquí a dos cursos. Això és el que ha posat damunt la taula el nou Departament d’Educació, per tal d’ajustar el currículum català als requeriments del Ministeri d’Educació per adequar-se a la normativa entre Comunitats Autònomes. Tot i que encara hi ha molts detalls per polir, ja hi ha titulars que sonen, com la fusió d’algunes matèries científiques o la pèrdua de pes del treball de recerca.
“Haurem de reestructurar el nom d’algunes matèries i el principal canvi el notarem en física i química, que es converteixen en una única matèria”, comenta Josep Lluís Navarro, director de l’institut Pau Vila. Aquestes matèries –com Biologia i Geologia, que també s’agrupen– tindran la meitat d’hores setmanals, però els instituts ho podran compensar amb optatives de reforç, com va detallar el Departament. Navarro estarà al cas de com serà la modificació en el treball de recerca, que segons els nous plans deixaria de representar un 10% de la nota del batxillerat. “Encara que tot s’ha d’acabar de valorar, nosaltres som partidaris que continuï amb el valor que té perquè notem molt bons resultats”, sosté. Tot just, Serveis Territorials s’està reunint amb els centres vallesans per recollir les propostes concretes de cada claustre.
[caption id="attachment_331986" align="aligncenter" width="990"]
Algunes assignatures estrenen nom: funcionament de l’empresa passarà a ser 'empresa i disseny de models de negoci', per exemple / DS[/caption]
La comunitat educativa vol més "previsió" i "diàleg"
La qüestió és que en pocs anys l’ensenyament s’ha convertit en un escenari de prova i error per a instaurar nous models –en part, per la galleda d’aigua freda que va ser PISA–. “Els centres pensem que les adaptacions estan bé, però els canvis s’han de pensar i reflexionar”, comenta el director del Pau Vila. “Últimament, hem tingut canvis en cada promoció de batxillerat i això implica reorganitzar-se i un punt de falta de previsió”, afegeix.
De fet, en aquest paquet de canvis pel batxillerat, es va proposar que les assignatures de Literatura catalana i Literatura castellana deixessin de ser obligatòries i passessin a ser assignatures optatives. Va aixecar tanta polseguera que pocs dies després l’executiu d’Educació va comparèixer per fer marxa enrere. Tom Colomer, docent de la branca humanística de batxillerat, celebra aquesta recollida de fil. “Van intentar restar pes a les literatures”, lamenta.
Adeu a les lectures obligatòries a la 'sele'
Tanmateix, Colomer esclata contra la desaparició de les lectures obligatòries. La Selectivitat 2025 ja no inclourà preguntes sobre lectures a llengua catalana i castellana, en la línia de l’aplicació dels nous currículums. “És flagrant”, diu Colomer, que afegeix que “és un error perquè estan aconseguint que els centres dediquin les classes a preparar més bé els temaris de la selectivitat, en lloc de llegir textos que no entraran”. “Els alumnes deixaran de llegir”, conclou. Segons va explicar Educació, cada centre treballarà l’educació literària com ho consideri, encara que farà arribar a cada escola i institut un full de lectures recomanades.
Una altra veu que s’ha pronunciat al respecte és el Col·lectiu Pere Quart, que defensa la literatura catalana a les aules. “La literatura a l’ESO i al batxillerat està tocada de mort”, assegura Oriol González, president de l’associació. No es refereix exclusivament als canvis més recents del currículum. “Això ve de lluny, amb totes les reformes dels últims anys han anat rebaixant hores per dedicar a llengua i literatura”, destaca. El president del col·lectiu veu necessari “posar-hi més hores”, “aprofundir més en els conceptes” i garantir “la formació del professorat”.
Finalment, el gruix d’estudiants tem que els canvis puguin dificultar la seva adaptació i, finalment, acabin repercutint en uns mals resultats, per exemple, en les PAU. Abonen la idea d'aplicar els canvis progressivament entre cursos, com pretén l'executiu.
