Sallarès Deu ja permet veure el seu futur

L’edifici Sallarès Deu ja està parcialment rehabilitat, després d’uns dos anys i mig en què s’han realitzat les primeres obres. Encara queda molta feina per fer, però a l’antic conjunt fabril de l’illa de Gràcia conformada pels carrers de Cellers, Viladomat, Jacint Verdaguer i Reina Elionor ja queda poc perquè hi pugui haver activitat en una de les quatre naus de què disposa.

Realçar el valor patrimonial de l’edifici, fer-lo energèticament sostenible i que el que s’ha construït ara pugui ser reversible han estat les claus que han guiat el projecte de rehabilitació Intersticis Actius, dut a terme pel despatx d’arquitectes barceloní JAAS.

L’arquitecte autor del projecte, Manuel Julià (juntament amb Jordi Gorgues, Albert Clèries i Josep M. Julià) explica al Diari que “ens hem encarregat de fer un projecte conjunt que integri tot el recinte, incloent els espais buits i patis entre naus”. Ara s’estan fent els acabats de la nau destinada a l’escola de restauració, per la qual l’Ajuntament ja ha adjudicat la instal·lació de cambres i equips frigorífics, de manera que un cop hi sigui ja estarà enllestida. Després vindran l’escola de flequeria, el Centre de Transició per a la Transformació Digital (CTTD) i el viver d’empreses de l’escola d’art i disseny Illa, de titularitat municipal. JAAS s’ha encarregat de la rehabilitació integral i els usos interiors i instal·lacions de la primera nau i del projecte global de les altres, que l’Ajuntament preveu rehabilitar per fases. Entre la compra el 2018 per 4,5 milions d’euros i la rehabilitació, en total el consistori preveu invertir més de 10 milions d’euros en aquest espai, parcialment finançats pels fons europeus Next Generation.

Julià remarca que la rehabilitació de l’edifici emfatitza la diferència entre les parts originals de l’immoble i les que són noves. En aquest sentit, s’ha volgut mantenir la idea de recinte industrial conservant la porta d’accés a la cantonada dels carrers Cellers i Jacint Verdaguer. Respecte a la reutilització de materials, s’ha aprofitat l’estructura original, a la que s’han afegit els patis interiors, però l’arquitecte subratlla que “la nostra intervenció no ha de desvirtuar l’edifici i ha de poder ser reversible”. Perquè amb la funció que s’ha previst en aquests moments “s’estima que els usos en els edificis tenen una vida útil d’uns 50-70 anys, però la vida de l’edifici és molt més llarga” i no es volia fer una actuació que no permetés donar-li l’ús que es decidís d’aquí a un segle, per exemple.

Reducció del consum energètic

Si bé en la teulada s’han reaprofitat les teules, primer es van treure per afegir aïllament tèrmic i tornar-la a instal·lar. En l’obra també s’ha utilitzat morter de calç per reconstruir alguns fragments. En l’àmbit funcional, una de les principal singularitats del projecte han estat els patis interiors. De moment ja se n’ha recuperat un i té una doble finalitat. Principalment, en matèria d’eficiència energètica i és un exemple del que s’anomena arquitectura bioclimàtica.

Manuel Julià detalla que sobretot servirà per pre-escalfar aire calent a l’hivern i ajudarà a reduir el consum energètic perquè com que farà efecte hivernacle, concentrarà l’escalfor de la llum solar i “com que l’aire calent puja i a la part alta hi ha captadors que el fan recircular, agafarem l’aire preescalfat i la temperatura a escalfar serà menor”. A l’hivern, el sistema serà el contrari: en comptes d’acumular l’escalfor, s’obriran diverses obertures perquè pugui circular l’aire, i les finestres tindran sensors de pluja que les faran tancar automàticament si plou. Està previst que l’edifici tingui la màxima qualificació energètica, A.

Un altre element destacat és que un dels grans secrets de la rehabilitació de la primera nau (nau A, carrer Cellers) per a l’escola de restauració, “ha sigut integrar les instal·lacions de manera que gairebé no les vegis i complint amb els requisits normatius”, com les condicions sanitàries, de neteja, desinfecció i preservació de l’edifici. “Ha estat un esforç bastant important en fase de projecte i sobretot en obra per reduir l’impacte en el patrimoni”, subratlla l’arquitecte, que valora molt positivament el treball conjunt fet amb els tècnics de l’Ajuntament de Sabadell en la cerca de l’excel·lència del projecte.