"Quan entrava a classe i deia 'feminisme' la secció masculina se'm posava de cul"

El Departament d'Educació treballa en l'elaboració d'un nou model d'educació afectiva i sexual que preveu començar a implementar el curs vinent a les escoles. "És una primera passa" valora la sexòloga, educadora sexual i membre de la cooperativa Magranes Elisabet Dionís. "Actualment, aquesta educació es redueix a tallers esporàdics i això és clarament insuficient", afegeix. La normativa marca que cada centre ho pot abordar a la seva manera; i segons Dionís "sí que hi ha algunes escoles que ho treballen de forma transversal", però també "n'hi ha moltes que no fan absolutament res". Educació plantejarà aquesta educació en les etapes d'infantil (3-6 anys), primària (6-12) i secundària (12-16). "Cada etapa aborda realitats molt diverses i l'objectiu és adaptar els aprenentatges a cadascuna d'aquestes realitats", apunta la directora general d'Educació Inclusiva, Susana Terapiella. El document final se sotmetrà a un procés de participació per recollir aportacions i arribar a un plantejament "consensuat" amb tota la comunitat educativa. La finalitat és que a secundària "els adolescents siguin capaços de respectar el cos, establir relacions saludables i respectuoses i prevenir les malalties de transmissió sexual" i a primària "hi hagi un treball de les relacions igualitàries i respectuoses, el coneixement de les parts del cos i els canvis que es produeixen". 

"En un món ideal seria una assignatura dins del currículum"

"La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim", recorda Elisabet Dionís. La sexòloga referma que a mesura que ens fem grans, el protagonisme d'aquesta educació a les aules va perdent pes. "A bressol i infantil es fa molta bona feina des de l'educació emocional, a primària se segueix fent feina a nivell de valors, encara que les assignatures curriculars ja comencen a ocupar gran part de l'agenda", explica. "És a secundària on manca més; i és quan els adolescents tenen més interès per la sexualitat, però senten vergonya per parlar-ne a casa perquè les famílies deixen de ser referents", afegeix. En els primers anys de vida s'ha de fer èmfasi en les efectivitats i valors; més endavant caldrà abordar els canvis en la pubertat i, finalment, ja s'ha de començar a abordar la sexualitat, des del vessant del plaer, el consentiment o la masturbació, segons detalla l'educadora sexual.

Per què molts joves no connecten amb el feminisme?

Dionís ha passat per moltes aules impartint tota mena de xerrades i activitats relacionades amb la sexualitat i els afectes. "Vaig detectar que quan entrava a classe i deia 'feminisme' la secció masculina se'm posava de cul", explica l'experta. Això, en una xerrada que es titulava 'Violències sexuals' –i que impartia sobretot a 3r i 4t d'ESO i batxillerat– i de primeres despertava el rebuig d'una part de la classe. "És un fet totalment inconscient: les persones que s'identifiquen amb la masculinitat abans podien percebre uns privilegis que ara veuen amenaçats", detalla. "És un fet natural", afegeix. En aquesta xerrada, Dionís abordava el respecte, la confiança i l'empatia en les relacions sexuals. "Vaig canviar les paraules i vam anomenar el taller 'Amor i bon tracte' i va funcionar tot molt millor perquè ningú podia sentir-se assenyalat", afegeix. Per concloure, la sexòloga destaca la importància de mantenir-se sempre ben informat i contrastar-ho tot, sobretot des que hi ha un auge de determinats discursos vinculats a l'extrema dreta, que els adolescents consumeixen sobretot a les xarxes socials.