Fa 50 anys que el Griffin Pub s’alça com un refugi per a la cultura, l’art i el bon gust musical, ubicat en un dels discrets carrers de Ca n’Oriac, al carrer de la Segarra, i apartat de l’aglomeració comercial de l’avinguda de Matadepera. Mig segle de cultura musical i d’història de barri.
El pub del nord el va fundar el setembre de 1975 Ramon Baró, i va ser el primer bar musical de la nostra ciutat, juntament amb la Quinta Esencia a la zona d’Obrascón, al barri de la Concòrdia. És, ara, el més antic que es conserva a la nostra ciutat.
Un espai que va néixer quan al barri encara es trepitjava fang i ha estat testimoni directe de la transformació de Ca n’Oriac. “Quan el Griffin va obrir, els carrers no estaven asfaltats. Només l’avinguda de Matadepera”, recorda Tomàs Montserrat, actual propietari del Griffin. Un establiment que mai no s’ha mogut del seu punt de partida: sempre s’ha mantingut al mateix local de Ca n’Oriac, fent bandera del barri que va veure néixer el seu fundador.
Aposta per la música en directe
Monserrat ha estat testimoni del naixement i pedra angular del creixement del pub, i ara fa dos anys va decidir reobrir l’emblemàtic espai després d’uns mesos inactius i recuperar els seus orígens, el de la música en directe. “Soc nascut en aquest barri, Ca n’Oriac, el 2 d’agost de 1959. Vaig néixer per Festa Major de Sabadell, que abans es feia en aquesta data. Això ho diu tot, del meu esperit festaire”. Defineix el Griffin com el seu primer amor, “aquell que mai no oblides”, una proposta que li va obrir la porta al que seria la trajectòria laboral de tota la seva vida.
Es dedica al món de la nit des de l’any 1980. Entre altres, dins i fora de Sabadell, va inaugurar l’Espatec, al carrer del Gironès; el Mediterrani –l’actual VADE música–, o la discoteca Barro de carrer d’en Font. “El terratzo del Griffin es va elaborar a la fàbrica del meu pare. I, si no hagués existit el Griffin, jo encara estaria fent rajoles”. I és que el pub ha estat testimoni d’anècdotes i records inèdits, com ara les primeres trobades romàntiques d’en Tomàs, les estones amb la colla i el descobriment de grans èxits i joies musicals d’alta qualitat que eren més desconegudes pel jovent, com Miles Davis, propostes més jazzístiques o bluseres. “Aquí van alimentar i entrenar el nostre gust musical”.
És per això que no s’ho va pensar dos cops quan van proposar-li quedar-se el pub, malgrat que es trobava a les portes de la jubilació. “Vaig travessar la porta i, quan vaig sentir l’olor del Griffin, vaig dir un sí rotund”, recorda. Malgrat que no havien parlat què ni com, va ser dit i fet. “És com quan torna a aparèixer l’amor de la joventut i et proposa tornar a reviure-ho. Si hem estimat tota la vida!”, compara. “Soc qui soc pel Griffin”.
- El Griffin Pub és el bar musical més antic de la ciutat i aposta per la música en directe
- David Chao
Una de les banderes de Montserrat és, precisament, l’aposta per la música en directe. Els inicis del pub, de fet, sempre han estat marcats per l’aposta per la música. “Ens preocupava molt estar al dia: viatjàvem sovint a Londres, a Perpinyà o a Andorra a buscar discos”, rememora Ramon Baró, fundador del bar. “El més important per a nosaltres era oferir música bona, fresca, diferent”.
Pel Griffin han passat grans artistes com Tete Montoliu, l’ Idris Muhammad, però també han tingut cabuda altres propostes artístiques com ara exposicions pictòriques o fotogràfiques.
‘Satisfaction’ per la mort de Franco
El Griffin obria les seves portes poc abans de la cèlebre aparició d’Arias Navarro a televisió anunciant la mort de Francisco Franco. “Quan vam saber la notícia, el bar era ple de gom a gom. Aquell dia estava prohibit posar cap altra cosa que no fos música clàssica: a la televisió, a la ràdio, a tot arreu… i al pub també”, explica Baró. Malgrat el clima de tensió, l’ambient era d’una alegria continguda: “La gent jove volíem sortir d’aquell blanc i negre del franquisme. Celebràvem la fi d’una etapa, tot i que encara teníem por, perquè el règim no havia desaparegut del tot”. Ara bé, quan el rellotge va marcar la mitjanit, el Griffin va trencar el silenci imposat: “La primera cançó que vam posar va ser Satisfaction, dels Rolling Stones”.
Una gran 'jam session'
El 50è aniversari del bar se celebrarà el pròxim 10 de setembre amb una gran ‘jam session’ de sis hores, amb una decoració especial i un càtering per als assistents. “Molta música en directe, l’essència de Griffin”.
