L’Edu, veí de Sabadell, va viure una autèntica odissea fa una setmana, el passat 28 d’abril, dia de la gran apagada. Més de 24 hores des que va sortir de Madrid fins que va entrar a casa. “Sortíem d’Atocha a les 10 del matí. Ja anàvem amb una hora i mitja de retard. A 30 quilòmetres de Saragossa, el tren es va aturar”, rememora.
De seguida, va aparèixer una hostessa a donar explicacions. Sense aire condicionat, en terreny desèrtic i amb una calor en augment, van obrir les portes, al mig del no-res. “Com a sanitari, em vaig oferir a donar un cop de mà. I vaig començar a atendre gent marejada i amb angoixa”, repassa. "Almenys vaig passar l'estona ajudant", riu amb resignació.
Les següents dotze hores van ser una experiència inesborrable en aquell parador, a tocar del poble saragossà de Pinseque. “Els veïns van començar a portar aigua i menjar. Va venir una patrulla de la Guàrdia Civil, personal d’Adif...”. Abans de la mitjanit, arribava el remolcador que els va portar fins a l’estació de Saragossa-Delicias.
La nit a dins del tren
Allà, rodejat de treballadors de la Creu Roja, l’UME o Protecció Civil, va fer nit, a dins del comboi. “Era l’única manera d’assegurar que l’endemà tindria resposta”. Fins a les deu no va arribar un altre tren d’Ouigo provinent de Madrid que va desencallar la situació, permetent arrencar cap a Sants.
Després d’una hora parats a Tarragona i un trajecte etern fins a Sabadell per carretera, a les quatre de la tarda obria la porta de casa després d’un viacrucis que l’Edu, com tants altres sabadellencs, trigarà a oblidar.
