El cos d'Agents Rurals de la Generalitat va intervenir una gàbia trampa activada i quatre llaços instal·lats per capturar fauna salvatge a Sabadell. L'actuació es va dur a terme amb el suport de membres del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme. Arran dels fets, una persona va ser denunciada per l’ús d'aquests mètodes de captura massius i no selectius. El dispositiu va permetre comissar tot el material i l'obertura de diligències.
"Tant la gàbia trampa com els llaços no discrimen el tipus de fauna que hi pot caure: un senglar, una guineu... El Codi Penal estableix que la seva utilització comporta una pena", explica Lluís Pallarès, sotsinspector i cap de l'Àrea de Grups Especials del Cos d'Agents Rurals. La recent sentència 72/2025 del Tribunal Suprem, datada el 30 de gener, ha posat fi a la disparitat de criteris en cada territori, establint de manera definitiva que el furtivisme és un delicte tipificat. Depenent de l'espècie capturada, la pena canvia. Tan sols la utilització de paranys ja es castiga, però en espècies protegides, s'entra en un altre article de la regulació.
Què es troben els agents?
Les troballes d'aquestes característiques formen part del dia a dia del cos. "És cert que aquests mètodes potser no són els més habituals avui dia. Respon a un àmbit més rural i a gent més gran", exposa Pallarès sobre les realitats que es troben en les sortides. Amb les dades de què disposen, observen que el volum de denúncies es manté. El grup es va crear específicament el 2020, en la lluita contra el furtivisme i l'ús de verí en l'àmbit de la fauna. El responsable detalla que s'han intensificat les actuacions i la vigilància. Tot i això, el nombre de casos es força estable. A Catalunya, s'han fet més d'un miler d'inspeccions aquest 2025, de les quals al voltant d'un centenar han resultat denúncies vinculades a aquesta problemàtica.
Intervenim una gàbia trampa activada i quatre llaços instal·lats per capturar fauna salvatge a Sabadell (Vallès Occidental), amb el suport d'agents del #GEVAcar.
— Agents Rurals (@agentsruralscat) September 22, 2025
Denunciem una persona per l’ús d'aquests mètodes de captura massius i no selectius. Comissem tot el material. pic.twitter.com/OzXfehG1Ul
Si parlem d'altres mètodes no selectius com les xarxes japoneses o la cola de rata, al Vallès i l'àrea metropolitana hi ha una activitat important pel que fa a la captura d'aus. A la comarca, el gran gruix de les inspeccions es fan per ocells fringíl·lids: caderneres, pinsans, verdums i passerells. Espècies històricament autoritzades, que des de fa uns anys ja no es poden caçar. Darrere, sosté Pallarès, hi ha el món dels concursos de cant i tot un mercat de compravenda que també es mira de vigilar. Sobre això, s'han intervingut casos d'altres comunitats i, recentment, a Barberà es va desmantellar un punt de distribució amb 900 ocells que estaven a la venda i arribaven a altres parts de l'estat.
Què es pot fer?
Des del cos adverteixen que hi ha mecanismes per demanar permisos i foragitar animals que poden estar provocant problemes en un terreny. Sense haver de recórrer a pràctiques il·legals. En cas d'identificar-les en zones boscoses, es pot trucar al 112. "És important no tocar res i fer l'avís als Agents Rurals", apunten.
En els últims mesos, aquest tipus d'accions s'han repetit en els boscos pròxims a la ciutat. Un dels més sonats va ser aquest mes d'agost. Un jutjat penal de Sabadell va condemnar un aficionat a la columbofília a pagar una multa de 2.400 euros per un delicte contra la fauna. Els Agents Rurals el van descobrir col·locant esquers enverinats en una zona forestal propera a la ciutat amb l’objectiu d’evitar que els ocells rapinyaires ataquessin els coloms que criava. L’home disposava d’una barraca on guardava coloms esportius i també practicava aquesta activitat en un club de la zona. Aquest tipus de conducta estan sota la lupa.
