La Hermandad Virgen de la Fuensanta i els barris del nord de Sabadell vivien el cap de setmana una de les dates de l’any: la romeria. Milers de persones continuen la tradició que fa 73 anys va arrelar a Ca n’Oriac, conectant milers de famílies murcianes amb els seus orígens. Després de celebrar la 73a edició de la Romeria de la Fuensanta el passat dissabte 24 de maig, l’Hermandad Nuestra Señora Virgen de la Fuensanta encara havia de viure una de les seves tradicions més estimades pel públic: ‘migas’ a Sant Julià, amb més de 1.200 participants. Carmen Hernández Sánchez és membre de l’entitat des de fa més de 20 anys i una de les cares visibles de la Fuensanta. “És una tradició que uneix molt al barri de Ca n’Oriac, la verge atrapa molt”.
Membre històrica de la Hermandad de la Fuensanta. Tradició o casualitat? Fa 21 anys que formo part de la Hermandad. Tot va començar per una promesa. El meu fill hi anava amb la seva àvia, i ell gaudia veient aquella imatge tan gran i tan bonica. El dia que va morir el meu pare, em va dir: “Mare, fem una promesa?”. Jo li vaig dir que sí, però les promeses s’han de complir. I ell va voler que anéssim junts a portar la Verge de la Fuensanta a l’esquena. Durant cinc anys vam pujar i baixar descalços. Vaig ser una de les primeres dones qui va portar la verge per la pujada al bosc. Ell ho va fer fins i tot tres anys més. Jo ja no podia més. Però aquell moment va marcar un abans i un després.
I s’hi va vincular. De mica en mica, em vaig anar implicant cada cop més. La meva mare era de La Ñora, a Múrcia, i els meus avis venien d’altres pobles murcians. Es van instal·lar a Can Puiggener després de la guerra. Aquí hi ha molta gent murciana, que va emigrar i es va deixar emportar la devoció. La Verge de la Fuensanta va arribar en tren, amb bitllet pagat i tot. Va tenir fins i tot seient. Hi ha molt sentiment darrere d’això, perquè van ser els nostres familiars qui estaven darrere de tot això. I ara soc una de les responsables de portar la tendeta, que és com li diem nosaltres a la parada on venem coses de la Verge: rosaris, polseres, pastillers, medalles... tot de productes relacionats amb la Fuensanta. Quan vam començar, després de la pandèmia, només teníem una taula amb quatre cosetes, però ara és una passada. És una de les parades més grans que hi ha. I el més maco és explicar el significat que hi ha darrere de cada símbol o objecte.
En nombroses ocasions s’ha plantejat que la Fuensanta sigui patrona de Ca n’Oriac. És que la Verge no és de l’Hermandad, és del poble. Jo sempre dic que qualsevol que ho vulgui pot portar-la. Això és el que enganxa, la vivència, el sentiment, el que representa per a cadascú.
Què representa, per a vostè? La verge, una mare. Quan la miro, veig els ulls de la meva mare. Em connecta amb ella, amb les meves arrels, amb tot el que soc. Quan he de plorar, ho faig amb ella. Quan necessites aquest aixopluc, acudeixo a la Fuensanta. I l’Hermandad va molt més enllà, no només fa la romeria, també té un component solidari molt gran.
El dia de la romeria, encara és habitual veure balcons guarnits. Hi ha gent que cada any decora els seus balcons per on passa la Verge. És una tradició que ve de família. Aquest any, per exemple, una veïna que ha perdut els pares fa poc, em va demanar continuar la tradició. Li vaig deixar una lona gran amb la imatge de la Verge i ella posa flors, mantons… És molt emotiu. Flors, imatges, puntilla. Molts ho fan per tradició familiar, encara unes 15 famílies en el trajecte. Quan passem per un dels balcons guarnits en el seu honor, la verge s’alça. Una reverència als mateixos veïns del barri. Quan passem per Can Deu, per exemple, ho decoren tot amb flors i fan catifes perquè la Verge no trepitgi el terra. A l’inici de la romeria, es deixen volar coloms. És tot molt simbòlic.
