La IV Convenció estatal sobre l’amiant, que se celebrarà a Sabadell dissabte 18 d'octubre, aterra enguany amb un objectiu clar: convertir en fets els compromisos que durant anys han quedat atrapats en declaracions de bones intencions. El moviment veïnal i sindical del Vallès Occidental i Oriental exigeix a les administracions una resposta decidida davant el que consideren “el problema de salut pública més greu i silenciat del país”.
Segons recorden els organitzadors, l’amiant —prohibit a Espanya des del 2002— continua present en milers d’edificis públics i privats, infraestructures i canonades. I els efectes sobre la salut són devastadors. Cada any, entre 1.500 i 2.000 persones moren per malalties derivades de l’exposició a aquest material, com el mesotelioma pleural o el càncer de pulmó. “Parlem d’un assassí silenciós que encara mata en silenci, dècades després que s’instal·lés als nostres pobles i ciutats”, alerta Manuel Navas, des de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS).
Navas considera que “és fonamentalment parlar de solucions". "No cal entrar en què és l’amiant: ja sabem que és un problema gravíssim de salut pública, que ha matat i continua matant milers de persones”. Navas ha lamentat que la lentitud administrativa condemni a la inacció: “Al pas que anem, trigarem no deu anys, sinó 200, a desamiantar tot el territori. I això és inacceptable”.
Segons va explicar, la Unió Europea ha fixat terminis molt clars: l’any 2028 per eliminar l’amiant dels edificis públics i el 2032 per a tot el territori. “Però ni els governs ni moltes administracions locals s’ho prenen seriosament. Necessitem que l’administració central i les autonomies facin la seva feina, i que els ajuntaments s’impliquin de veritat”, va reclamar.
La realitat és tossuda. Encara hi ha escoles, hospitals i equipaments públics amb presència d’amiant, com l’escola Teresa Claramunt de Sabadell, on recentment va caure una làmina del sostre amb restes del material. “És exactament això el que volem evitar: que la gent continuï exposada sense saber-ho”, va afirmar Navas, que va instar els ajuntaments a fer censos actualitzats i plans de retirada urgents.
Les entitats veïnals i sindicals del Vallès reclamen tres grans compromisos per part de les administracions. En primer lloc, demanen una Llei Integral de l’Amiant que garanteixi una reparació justa per a les víctimes i acceleri l’eradicació definitiva del material. Tot i valorar la creació del Fons de Compensació per a les Víctimes de l’Amiant (Llei 21/2022), denuncien que el seu desenvolupament reglamentari “contradiu l’esperit de la norma”, ja que preveu indemnitzacions molt inferiors a les que habitualment reconeixen els tribunals.
En segon lloc, reclamen que totes les comunitats autònomes segueixin l’exemple de Catalunya, que ja impulsa una llei pròpia sobre l’amiant. Consideren essencial que aquestes normes garanteixin la participació de sindicats i entitats socials, defineixin mesures concretes i assegurin els recursos econòmics necessaris per desenvolupar tot el procés —des del cens fins a la retirada i gestió dels residus.
Finalment, insisteixen en el paper clau dels ajuntaments, que han de crear comissions municipals de l’amiant per elaborar censos locals, el full de ruta, establir prioritats de desamiantat i informar la ciutadania sobre els riscos. Navas va destacar l’exemple de Badia del Vallès, com a possible primer municipi lliure d’amiant de l’Estat.
La Convenció de Sabadell tindrà lloc a la Cambra de Comerç de 9.30h a 13.30h i pren el relleu de les trobades celebrades a Barcelona (2022), Navarra (2023) i Toledo (2024). Aquestes cites han anat consolidant una xarxa estatal de col·lectius que reclamen justícia i acció. “Hem de transformar la indignació en polítiques públiques concretes”, va concloure Navas.
