Trobar-se implicat en un accident de trànsit de gravetat als carrers de Sabadell és més l’excepció que no pas la norma. El 3,04% de les topades que han tingut lloc a la nostra ciutat el 2024 han acabat amb un ferit de gravetat o un mort, segons les darreres dades de la memòria policial. Tres de cada cent accidents. Pel que fa al total d’accidents, Sabadell va tancar el 2024 amb un total de 1.248 accidents de trànsit, una reducció del 4,15% respecte a l’any anterior. Tot i que les dades mostren una tendència a la baixa —amb una reducció acumulada del 9,5% des del 2019—, la realitat que s’amaga darrere dels números és tossuda: la ciutat encara registra més d’un miler d’accidents l’any, amb 616 ferits lleus, 37 de greus i una víctima mortal. Un balanç que, malgrat tot, convida a no abaixar la guàrdia.
Els sinistres de més gravetat del 2024 es distribueixen de nord a sud de la ciutat, amb punts especialment conflictius a l’Eixample, Gràcia, Can Gambús, Covadonga, la Creu Alta o la zona nord. El centre de Sabadell concentra tres de cada deu accidents, seguit del Districte 5 —Can Feu, els Merinals i Gràcia—, amb dos de cada deu, i el Districte 4 (La Concòrdia, Can Rull, Can Llong, Cifuentes i Castellarnau), amb un 16% .
Un atropellament cada tres dies
Entre les dades que més preocupen hi ha els 111 atropellaments registrats al llarg de l’any, gairebé els mateixos que el 2023. Això vol dir que, de mitjana, cada tres dies algú és atropellat a Sabadell. El 9% dels accidents totals impliquen vianants, i la majoria tenen lloc al migdia o primera hora de la tarda, coincidint amb moments de gran moviment als carrers.
La distracció, gran enemic al volant
Si hi ha una causa que sobresurt per damunt de totes, és la distracció. La manca d’atenció a la conducció va provocar 18 accidents greus o mortals el 2024. Parlar pel mòbil, revisar el GPS o una mirada fora de lloc poden convertir-se en segons fatídics. Altres factors també hi contribueixen, com no respectar els senyals de trànsit o envair el sentit contrari, però en menor mesura.
Per al sabadellenc Vicente Sánchez, president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), el problema és tant d’hàbits com de consciència col·lectiva. “La gent s’ha acostumat a conduir amb una falsa sensació de control”, explica. “Ens pensem que podem enviar un missatge, mirar una notificació o parlar pel mòbil sense conseqüències, però la realitat és que en dos segons pots provocar una tragèdia”, lamenta el president de l’entitat.
Sánchez assenyala que no és el mateix un error que una negligència. “Un error pot ser fruit d’un imprevist; una negligència és saber el risc i, així i tot, assumir-lo”, exposa. L’activista defensa una doble estratègia: educar i sancionar. “Cal més formació i més sensibilització, però també més control i mà de ferro amb qui incompleix les normes. Cada cop que algú es posa al volant, té a les mans la vida dels altres”, conclou.
Els xocs, els més habituals
Pel que fa a la tipologia d’accidents, els xocs frontals i laterals continuen sent els més habituals. Les col·lisions d’envestida lateral (308 casos) i els xocs (304) representen gairebé la meitat dels sinistres totals. També s’hi sumen 192 col·lisions per enllaç (15,4%), 115 per fregament lateral (9,2%) i 84 caigudes de motocicleta (6,7%). Les furgonetes estan implicades en la majoria d’accidents greus, seguides dels turismes i les motocicletes.
Una Sabadell més segura
L’arquitecte urbanista Marc Deu coincideix que la solució no pot venir només dels conductors. “Les ciutats encara estan massa orientades al cotxe”, afirma. “Durant dècades hem construït espais per facilitar la velocitat i la linealitat”. Deu aposta per un canvi de mirada. “S’ha de començar per prioritzar els vianants”. Segons ell, cal fugir dels “pegats” i apostar per una estratègia urbana integral, amb més espais prioritaris per a vianants, millor transport públic i dissenys de carrer que redueixin la velocitat.
“Passos de zebra elevats, corbes que trenquin la linealitat, carrers més curts i visuals més tancades… tot això obliga els conductors a circular més lentament i amb més atenció”. Deu proposa passos de vianants elevats, reductors de velocitat i carrers menys lineals, per obligar els conductors a moderar el ritme.
“Està demostrat: quan els vehicles circulen més lentament, hi ha menys accidents i, si n’hi ha, les conseqüències són molt menys greus”. “El cotxe continuarà existint, perquè en alguns casos és necessari. Però cal redefinir el seu paper dins la ciutat”.
Per la seva banda, l’arquitecte urbanista Pere Vidal planteja reduir la velocitat, intensificar el control i la vigilància i eliminar els aparcaments al voltant de les escoles per crear “illes escolars pacificades” on el vianant tingui prioritat absoluta. En els carrers més estrets, Vidal proposa millorar la visibilitat a les cantonades retirant places d’aparcament properes als passos de vianants, evitar que els vehicles envaeixin les voreres i mantenir una senyalització horitzontal clara i visible. “El que s’ha fet al voltant de les escoles és una bona solució”, conclou.
La contenció de l’accidentalitat assenyala que l’evolució és positiva, però encara queda camí per recórrer fins a arribar a l’objectiu 0 víctimes greus o mortals fixades pel 2050 per la Unió Europea. “Cada accident evitat és una gran victòria”, recorda Sánchez.
