Sabadell creix i es fa gran. Sabadell és un dels quatre municipis del Vallès que més han crescut en volum de població durant el 2024, segons el Cens anual de població de l’Institut Nacional d’Estadística i que ha recollit l’Observatori del Vallès Occidental. La ciutat avui és llar de 222.190 veïns, segons les darreres dades municipals del 2024. La nostra ciutat creix un l’1,8% en població, i el creixement demogràfic de Sabadell se situa per sobre de la mitjana comarcal (1,16%) i catalana, consolidant-se com un pol d’atracció.
Aquest impuls no és puntual. Les projeccions demogràfiques elaborades per l’Idescat i l’Observatori apunten que Sabadell superarà els 231.000 habitants abans del 2030, amb un augment de 9.500 residents. Aquesta tendència, a banda, situa Sabadell com la ciutat catalana amb més saldo migratori positiu l’any 2024: 974 persones més van arribar de les que van marxar, provinents tant d’altres punts de Catalunya i Espanya com de l’estranger, segons les darreres dades de l’Idescat.
Enrique Ortega, responsable de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental, assenyala que aquest creixement es deu principalment al component migratori: “Sabadell ha crescut un 1,86%, un dels percentatges més alts de la comarca. El creixement natural —naixements menys defuncions— és negatiu, però la ciutat rep població d’altres municipis catalans, especialment de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com de l’estranger”, explica Ortega. Aquest moviment de població, assenyala, s’ha intensificat per factors econòmics, especialment l’encariment de l’habitatge a Barcelona, que obliga moltes famílies a buscar alternatives més assequibles al Vallès. “Fa uns anys, la mobilitat responia a la recerca d’un nou estil de vida. Ara, els preus de l’habitatge tenen un paper determinant. I això comporta una major diversitat de perfils demogràfics i socioeconòmics”, afegeix Ortega.
Comarca en transformació
L’escenari més probable que contemplen les projeccions de l’Idescat és que el Vallès Occidental superi el milió d’habitants l’any 2030, amb un increment del 4,7% respecte al 2024. Tot i l’esperat repunt en la natalitat (un 12% més de naixements en cinc anys), el creixement natural seguirà sent negatiu, i serà la migració qui sostindrà l’augment de població.
Aquesta evolució no és homogènia. Ortega destaca que hi ha diversos patrons de creixement als municipis de la comarca: hi ha municipis com Castellbisbal o Polinyà on el creixement natural i la migració són positius. En canvi, a Sabadell o Terrassa, l’increment es deu gairebé exclusivament a les migracions. També hi ha municipis amb saldo migratori negatiu, però amb creixement natural positiu, com Matadepera o Ullastrell, i d’altres que perden població, com Gallifa o Rellinars.
- Sabadell a vista d'ocell, construcció de nous habitatges
- VÍCTOR CASTILLO
Reptes de la transformació
Les xifres són clares: la ciutat creix, i ho fa ràpidament. Però les dades també posen sobre la taula la necessitat de repensar els serveis, l’habitatge i la cohesió social, per garantir que aquest creixement es tradueixi en qualitat de vida per a tothom. El creixement demogràfic comporta nous desafiaments per a Sabadell, tant per a les administracions com per al teixit social i econòmic.
“El primer repte és la gestió de la diversitat d’orígens de la població”, afirma Enrique Ortega. “Catalunya creix gràcies a l’arribada de població, i això fa que les societats siguin més complexes. Cal adaptar el sistema educatiu, la sanitat i els serveis socials per garantir la cohesió”.
Per la seva banda, Cristina López, professora de Sociologia de la UB, coincideix amb Ortega i recorda que la immigració ha estat clau històricament en el creixement de Catalunya: “Això ja va passar als anys 60. La identitat catalana s’ha sabut mantenir malgrat l’augment de persones d’orígens diversos. La clau està en com gestionem aquest procés: la identitat és dinàmica i en constant construcció”. Un dels reptes és mantenir l’ús de la llengua: de les persones nascudes a l’estranger, només un 50,6% sap parlar català.
Un altre dels grans reptes és l’envelliment progressiu de la població. El 2035, els majors de 65 anys representaran el 22,5% de la població comarcal, superant àmpliament els menors de 15 anys, que es reduiran fins al 12,8%. “Ens dirigim cap a ciutats molt més envellides, i caldrà adaptar serveis i infraestructures per atendre aquesta realitat”, alerta Ortega. Hi coincideix Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, que apunta la necessitat d’adaptar-se a un creixement ràpid: “Hi haurà més demandants de serveis socials. El creixement s’ha produït amb molta velocitat, i això obliga a dimensionar bé aquests serveis”.
- Gent passejant per la Rambla de Sabadell
- David Chao
A Sabadell, hi ha barris en creixement on caldrà desenvolupar nous serveis, públics i privats. "Tothom hauria de tenir els serveis essencials [centres educatius i assistència primària] a quinze minuts a peu”, sosté Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Els experts afirmen que el concepte de ciutat està en evolució: ja no es busquen ciutats dormitori, sinó espais integrals on viure.
També l’accés a l’habitatge, especialment entre els més joves, és un dels deures pendents. Sabadell lidera des del 2008 la finalització d’habitatge protegit al Vallès: 1.890 habitatges protegits acabats, però “cal aportar una xifra d’habitatges anual per sobre de la que s’està fent fins ara”, destaca l’investigador del CED Juan Antonio Módenes.
