La Crida reclama un pla per revifar els edificis protegits en mal estat

Insten el Govern que compleixi la legislació i que també ho facin els propietaris privats de finques protegides

  • La masia de Ca n’Oriac -
Publicat el 27 de juny de 2025 a les 20:59
Actualitzat el 27 de juny de 2025 a les 21:02

La masia de Ca n’Oriac ha sigut l’exemple escollit per la Crida per Sabadell per presentar aquest divendres el contingut d’una moció que defensarà al proper ple –dilluns 30 de juny– per reclamar al Govern que actuï en edificis protegits en mal estat. La formació alternativa proposa una sèrie de propostes perquè tant l’administració pública com els agents privats propietaris d’aquests immobles se’n facin càrrec i reverteixin en la vida social de la ciutat.

El portaveu de la Crida, Oriol Rifer, ha explicat que la masia de Ca n’Oriac és un “espai que constantment s’està degradant” i va recordar que durant el govern quadripartit es van fer passos per recuperar-la, però l’actual Govern, des del 2019, no els ha continuat. A part d’aquesta masia, la Crida denuncia el mal estat d’altres masies de propietat municipal com les de Can Rull, Can Llong, Can Borrell de Sant Pau de Riu-sec, Can Lletget, el molí d’en Torrella i el d’en Font, els vapors Turull i Buxeda Nou; la casa de la Maternitat i les cases del carrer de Sant Antoni, 31-33; la caserna, la Torre d’en Feu, l’edifici de la Funerària i la casa Grau o Marcet Font. I també posen el focus en què es reclami per les vies legals possibles a les propietats privades que adeqüin les seves finques com, per exemple, el molí d’en Mornau, el molí d’en Galí, el molí Xic, la torre de Can Diviu i la torre del Canonge (que és del bisbat).

La moció que presentarà la formació alternativa proposa elaborar en el termini d’un any un Pla d’Actuació en els Béns immobles de propietat municipal que determini les actuacions urgents per aturar la degradació d’aquests edificis i programar-ne la rehabilitació. El regidor Guillem Fuster ha subratllat que tan important és rehabilitar com que la ciutadania pugui participar en la decisió dels usos que han de tenir aquests edificis. “No ens inventem res. Hi ha marcs legislatius en l’àmbit local, Generalitat i Estat que faciliten la protecció d’aquest patrimoni”, remarca Fuster. També reclama complir la legislació en aquesta matèria; iniciar un procés participatiu per definir els usos dels edificis; iniciar expedients sancionadors als propietaris d'edificis protegits actualment abandonats i donar compte trimestralment a la comissió informativa d'Urbanisme de l'evolució de les accions.