Daniel Santos, propietari del quiosc de la ronda de Zamenhof, és un dels darrers professionals del sector que ven premsa escrita a Sabadell “des de les casetes verdes de tota la vida”. El fenomen que va fer eclosió a mitjan segle XX ha anat perdent pistonada amb el temps, a mesura que ha anat avançant la tecnologia, i avui tan sols en queden tres a tota la ciutat, segons asseguren des de l’Ajuntament. “Cada vegada menys gent llegeix la premsa en paper, però, de moment, vaig tirant endavant”, diu Santos. Entre diaris, revistes, butlletes de loteria o cromos, el quiosquer atén cada dia desenes de persones que s’apropen a la característica paradeta de color verd fosc situada al costat de la plaça de les Dones del Tèxtil. A la gran majoria, de fet, els tracta pel nom o només veure’ls ja sap què voldran.
- Diversos diaris al quiosc de la ronda de Zamenhof
- David Chao
"Bàsicament, compren premsa escrita els bars i les persones grans. Al cap de setmana sí que es ven força més, però els dies feiners costa molt", agrega. És conscient que el negoci "no té gaire futur", però, alhora, no es planteja quan li queda al quiosc. Simplement, va deixant que el temps avanci. "Fa cinc anys que vaig dir que quedaven cinc anys i aquí continuo", indica Santos. "Sense ser ni optimista ni pessimista", té clar que el dia que el quiosc deixi de funcionar i li suposi pèrdues el tancarà i anirà a un altre lloc a treballar. "Tinc 41 anys, vull pensar que alguna cosa trobaria", confessa. El seu pare va obrir el quiosc mentre treballava a La Vanguardia i des de ben petit el Daniel hi ha estat molt vinculat. "La meva mare s'ho va quedar un temps, ho vam traspassar uns quants anys i en un moment que em vaig quedar sense feina ho vaig agafar jo de nou", explica el quiosquer.
- Un noi comprant al quiosc de la ronda de Zamenhof
- David Chao
"Dels 365 dies que té l’any, els diaris en surten 362... qui vol treballar de dilluns a diumenge?", diu. Cada matí obre a les 9 h i fins a les 13 h es manté al seu espai, fidel a una rutina que resisteix el pas del temps. "Abans obria tot el dia, però ara farà sis anys, des que vaig poder tornar a treballar després de la pandèmia, vaig veure que si treballava només al matí tenia pràcticament el mateix retorn", confessa. Després de 15 anys dedicat a la professió, ha anat veient com els seus companys de gremi han anat tancant els quioscos a poc a poc. El darrer va ser un dels que estava situat a la Rambla, el juny del 2024, i des d'aleshores ha quedat sense tanta competència. Davant d'aquesta situació, la seva clientela ha anat variant amb el temps: "Han anat tancant llibreries, també, i els compradors s'han anat reubicant. Ve gent del Centre, de la Creu Alta o de Sant Quirze, els caps de setmana", apunta. Des de l'Ajuntament asseguren que, de moment, els tres vigents tenen llicència fins al 2028 i amb els que ja van tancar estan estudiant la possibilitat de reactivar-los, i no de retirar-los com demanen alguns veïns.
