El Servei de Salut Mental del Parc Taulí ha celebrat aquest divendres la novena edició de la jornada “Fem Salut Mental”, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. La trobada, que ha tingut lloc a l’Auditori del Vapor Llonch, ha reunit professionals de l’àmbit sanitari i social per reflexionar sobre els factors de risc associats als trastorns mentals i les estratègies de prevenció i atenció comunitària.
El doctor Diego Palao, psiquiatre i director del Servei de Salut Mental del Parc Taulí i també del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha subratllat la necessitat de mantenir la salut mental en l’agenda pública i de garantir-ne els recursos. “Encara és necessari que es parli de salut mental, i per dos motius: per fer-la visible en positiu i per reclamar recursos que permetin oferir serveis de qualitat”, ha afirmat.
Segons Palao, les malalties mentals han representat ja el 34% de l’atenció sanitària a Espanya i han constituït una de les principals causes de discapacitat arreu del món. “Són la tercera causa de discapacitat per malaltia, però la inversió en recerca encara és molt lluny de cobrir les necessitats per desenvolupar innovació en salut mental”, ha remarcat.
- Diego Palao, director del Servei de Salut Mental del Taulí i també del Departament de Psiquiatria de la UAB
- David Chao
El director de Salut Mental del Taulí ha reconegut que, després de la pandèmia, els trastorns més comuns han augmentat prop d’un 25-27%, especialment els casos de depressió i ansietat, amb més incidència en dones i joves. “Aquesta major afectació és conseqüència de l’estrès social viscut durant la pandèmia”, ha explicat, tot afegint que encara avui “la meitat de les persones amb depressió no estan tractades de manera adequada”. Actualment, de fet, la depressió ha estat la condició que més discapacitat ha provocat al món.
Tot i l’augment de casos, Palao ha defensat que també hi ha hagut avenços en la detecció precoç i en la coordinació entre serveis. Al Parc Taulí, el servei de salut mental ha treballat estretament amb l’atenció primària, on “hi ha psiquiatres i psicòlegs en totes les àrees bàsiques”. Això ha permès detectar i atendre casos menys greus a nivell local i derivar a l’especialitat els més complexos.
Segons el psiquiatre, els serveis de salut mental d’adults del Taulí han atès aproximadament el 30% de la població de referència; amb uns 2.000 casos nous cada any, molts dels quals han requerit seguiment prolongat. En l’àmbit infantojuvenil, la cobertura ha arribat al 5% dels nens i nenes de la zona d’influència de l’hospital sabadellenc.
Una eina que s’ha provat a Sabadell
Durant la jornada, s’ha presentat “LaMevaSalutMental”, una plataforma digital pionera que ha permès a la ciutadania fer un autocribratge de símptomes i rebre recomanacions personalitzades per gestionar-los o, si cal, buscar ajuda professional. El projecte, impulsat pel Taulí amb suport del Sistema Català de Salut, s’ha estrenat a Sabadell en fase pilot, amb la intenció de fer-ho extensiu arreu del territori català. L’aplicació ha ofert consells per prevenir que els símptomes evolucionin cap a una depressió o ansietat severa i ha enllaçat directament amb La Meva Salut per demanar visita mèdica.
- Les taules de treball i xerrades organitzades pel Parc Taulí al Vapor Llonch han aplegat més d`un centenar de persones
- David Chao
Amb la mirada posada en el suïcidi
Palao, que també coordina el Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya, ha posat en relleu la importància de parlar obertament d’aquest tema i de facilitar l’accés a ajuda especialitzada. “Necessitem que les persones que pensin suïcidar-se parlin, es comuniquin i busquin ajuda”, ha remarcat.
Des del 2021, Catalunya ha disposat d’un pla nacional de prevenció amb accions a escoles i col·lectius vulnerables. Segons el doctor, més de 20.000 joves han participat en tallers per millorar la resiliència i la capacitat d’afrontar l’adversitat. Les dades han mostrat una evolució positiva: les morts per suïcidi s’han reduït un 12% en el darrer any, amb 93 morts menys a Catalunya. “Això s’ha aconseguit gràcies a la millora de la detecció, l’atenció prioritària i la comunicació amb la població”, ha assenyalat. Aproximadament la meitat de les persones que han acudit a l’hospital per una crisi suïcida ho han fet abans de dur a terme cap acció; i no pas traslladats per l’ambulància després d’haver intentat el suïcidi.
El doctor també ha recordat l’existència del telèfon 061 de Salut Mental, un servei únic a Europa, amb un equip de psiquiatres, psicòlegs i infermers que han atès més de 50 trucades diàries relacionades amb crisis suïcides.
Unes jornades 360 graus
Les jornades “Fem Salut Mental” han combinat exposicions sobre factors de risc, com l’abús i la negligència durant la infància, la violència de parella o la inseguretat alimentària, amb iniciatives locals per combatre la soledat no volguda en la gent gran, el mal ús de les pantalles en adolescents i la inclusió social i laboral de persones amb patiment emocional. També s’han presentat programes d’acompanyament a joves amb dificultats emocionals, plans d’inserció laboral i projectes centrats en l’habitatge com a eina de suport.
Els professionals han posat l’èmfasi en l’abordatge integral i multidisciplinari, que ha tingut en compte l’experiència subjectiva de cada pacient i el seu entorn, i en la necessitat de visibilitzar les malalties mentals sense estigma ni tabús.
