El síndic de greuges de Sabadell, Josep Escartín, fixa la mirada en el col·lectiu sensellar. Després d’activar, fa uns mesos, una oficina d’atenció específica per a persones sense llar a la seu d’Actua Vallès, Escartín, ha detectat una realitat que vol abordar: un desconeixement absolut dels drets bàsics per part d’aquest col·lectiu. "Alguns no saben que tenen drets, i és clar que en tenen. Drets i deures", exposa. Escartín va constatar aquesta desconnexió en acompanyar Actua en la seva ruta habitual pels carrers de la ciutat. “Vaig entendre que moltes persones han patit la desatenció de l’administració o no saben com reclamar el que els pertoca”, explica.
“El denominador comú dels casos que atenem és la manca d’informació. No saben què poden fer si els atura la policia, on poden anar a dutxar-se, com accedir a serveis socials o què passa amb les seves pertinences si se les emporta la Policia Municipal”, assegura. D'altra banda, també assenyala que el sensellarisme genera queixes veïnals, en moltes ocasions per la sensació de seguretat del veïnat. “Hi ha moltes peticions que es treguin bancs perquè la gent no hi dormi”, assenyala.
Davant d’aquesta situació, la sindicatura ha posat en marxa diverses iniciatives amb l’objectiu de trencar aquesta desconnexió amb l’administració. S’han organitzat xerrades amb advocats especialitzats en drets humans per resoldre dubtes habituals —des de la llei d’estrangeria fins al compliment de penes penals— i s’està adaptant l’ordenança municipal a la realitat del sensellarisme per oferir una versió comprensible i útil, que es preveu traduir en diversos idiomes.
Un dels temes que ha abordat la sindicatura és el tractament de les pertinences personals quan una persona és detinguda al carrer. “Potser una manta o una bossa trencada poden semblar irrellevants, però per a aquestes persones són béns essencials”, sosté Escartín. Per això, s’està treballant conjuntament amb la Policia Municipal per establir protocols clars. "Policia Municipal i Ajuntament estan molt oberts a escoltar les propostes", assegura.
Un altre obstacle greu és l’empadronament. Tot i que Sabadell compleix amb la legalitat, el síndic alerta que altres municipis no ho fan, deixant aquestes persones sense accés a drets bàsics. “Els ajuntaments han de complir la llei, o hi haurà persones que quedaran fora del sistema, i els municipis que ho fan bé no ho podran gestionar”, adverteix.
