La doctora Anna Mas ha estat la convidada especial del programa Ciència per Nadal 2025 de Sabadell, enguany centrat als efectes de l’ambient en les malalties degeneratives del cervell. La doctora Mas és especialista en neurologia de l’Hospital Sant Andreu i de la Fundació Althai.
Quan parlem de l’ambient, que afecta el nostre cervell, a què ens referim exactament? L’ambient ens afecta des que naixem. A vegades el concepte pot portar a error, perquè no parlem només de contaminació ambiental, que és un dels factors que influeixen en el risc de demència, sinó de tot allò que ens envolta al llarg de la vida. Parlem de la demència, que és la principal malaltia neurodegenerativa, però això té a veure amb totes les etapes vitals: la infància, l’edat mitjana de la vida i la vellesa.
Aleshores, ens referim a hàbits, per exemple? El cervell té una gran propietat, que és la neuroplasticitat. Això ens permet modificar conductes, hàbits alimentaris, l’exercici, el son… Hi ha molts factors que podem modificar al llarg de la vida i que influeixen en si arribarem abans o més tard a tenir una demència. Tot això comença a comptar ja a partir de l’adolescència.
Això vol dir que el que fem avui pot tenir impacte en el futur? Pot ajudar. Sempre parlem de percentatges. Quan som joves, el cervell és molt resilient i té una capacitat brutal de compensació, però un consum important d’alcohol, de tòxics o mals hàbits mantinguts en el temps poden acabar donant problemes, fins i tot als 40 o 50 anys, amb dificultats de memòria, per exemple. Això no vol dir que necessàriament tinguem una demència, perquè una cosa són les queixes de memòria i una altra és el deteriorament cognitiu lleu, que és el pas previ a la demència.
Sabent això, què més ens recomaneu els experts? Hi ha tres potes bàsiques: la reserva cognitiva, que es pot millorar durant tota la vida; la dieta, i l’exercici físic. A partir d’aquí podem parlar de dieta mediterrània o de quin esport és millor, però no cal fer coses extremes. El més important és combinar moviment conscient del cos amb exercici aeròbic.
El sedentarisme. Sí, però cal definir-ho bé. Caminar 15 minuts cada tres dies no és caminar: això és ser sedentari.
- La doctora Anna Mas
- David Chao
L’Alzheimer, el Parkinson, l’ELA... Són algunes de les malalties neurodegeneratives més importants. Precisament, en sabem poc. Falta investigació? En falta molta, d’investigació. En general, sobre el cervell encara ens falta molt per conèixer. Ara estem veient que no només és el cervell, sinó la connexió cervell-cos. La neurociència és fascinant i una de les parts més boniques i alhora més desconegudes de nosaltres mateixos. El cervell no és com el cor, que és una bomba amb cables i tubs, ni com el tub digestiu, que és literalment un tub. És molt més complex. Cal estudiar-ho més, ser curosos i conscients que, molt probablement, hi passarem. D’una manera o altra, és una realitat que ens acabarà afectant.
Exacte. Les persones properes també hi juguen un paper important. Afecten el pacient, sí; i afecten molt el voltant. La família pateix la malaltia, i sovint l’entén poc. De fet, moltes vegades és la família qui acaba detectant que hi ha símptomes. La persona amb Alzheimer, per exemple, sovint no és conscient que li està passant alguna cosa, però l’entorn sí que ho veu. Ens hem de començar a preocupar quan hi ha un canvi en el que anomenem activitats instrumentals avançades: dificultats amb el telèfon, perdre’s en llocs coneguts, problemes per cuinar receptes que sempre s’havien fet bé…
