L'home estimat: Sabadell recorda el col·leccionista Andreu Segura

El sabadellenc Andreu Segura, conegut col·leccionista i tintinaire, va morir ara fa un mes, el passat 16 de novembre. El seu traspàs ha deixat un buit molt gran a la seva estimada Sabadell. Estava implicat amb la societat, era un convençut republicà i lluitador des de ben jove.

Amics seus de tota la vida, com l'historiador Jordi Serrano i l'impressor Quim Góngora, creuen que el gran llegat que deixa Segura és l’amistat, relacions de molts anys amb companys de tota la vida, coneguts a l’escola com Jordi Serrano o amb 15 anys en mobilitzacions com és el cas de Góngora. Quan eren joves, als anys 70, van viure des de la Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC) una època de mobilitzacions reivindicatives en els darrers anys del franquisme. Els amics el recorden com un "militant incondicional de la justícia”.

Anys de mobilitzacions obreres i socials a Sabadell en els quals Andreu Segura va captar imatges amb la seva càmera que mostren personatges que avui són història i que van influir positivament en la transformació de la ciutat. Noms coneguts com els d'Antoni Farrés, Santiago Carrillo, Gerardo Iglesias, Rodolfo Martín Villa, etc, i, per descomptat, fotos de companys de base amb qui compartia ideals. Aquestes imatges actualment estan a l'Arxiu Històric de Sabadell, on les va cedir per digitalitzar-les i que formessin part del patrimoni gràfic de la ciutat.

Una faceta arrelada i coneguda d’ell era la de col·leccionista, però no d'un tema concret sinó que abraçava un espectre molt gran d'objectes guardats. "És una cosa que portes dins i així és com vas començant a col·leccionar“, va explicar al Diari en la primera trobada del Col·leccionistes Grup Sabadell (CGS). L'interès d'Andreu Segura pel col·leccionisme el tenia des de petit, quan guardava xapes de Coca-Cola i cromos de futbol. De gran va ampliar la col·lecció a càmeres fotogràfiques i flaixos. “Tot el que estava relacionat amb la fotografia, incloent llibres i millers de recordatoris", afegeix Quim Góngora, que puntualitza que tots els recordatoris eren de persones conegudes, mai desconegudes. De fet, ell, empresari impressor, al seu taller tenia una capsa amb el nom “ANDREU”, i allí posava tot el que creia que li agradaria, com llibres, punts de llibre i més coses. Capsa que l'Andreu li passava a buscar amb regularitat i que els permetia als dos trobar-se una vegada més i fer petar la xerrada. 

Els diumenges era fàcil trobar-lo a les parades del Mercat Central. I com deien alguns quan el veien passejar per les parades “si ha passat per aquí, ja no hi ha res interessant”. Qui el coneixia sabia que era una persona molt polifacètica i, com tots els col·leccionistes, apassionat.

També era tintinaire, i formava part i havia ajudat a crear l'associació sabadellenca Moulinsab, relacionada i dedicada a l'històric Tintín. A l'associació coincidia amb sabadellencs com Víctor Colomer i Manel Camps, tots dos periodistes. Colomer recorda que l'Andreu "parlava poc, però sempre hi era. No fallava mai a les trobades tintinaires com tampoc fallava mai a la seva militància amb la justícia". Joan Puig, també col·leccionista i impulsor de Col·leccionistes Grup Sabadell, el recorda com "una bellíssima persona i molt calmada".