El Parc Taulí ha agafat múscul, després d'anys de transformacions; encara que arrossegant velles carències. Ara, el repte és consolidar aquest creixement amb una mirada més estratègica i endreçada, exposa la nova directora general, Gemma Craywinckel, en la seva primera entrevista, només tres mesos després d'assumir el càrrec. La remodelació d’Urgències, l’aposta per la innovació, la millora de circuits interns o la incorporació de nous espais com la Caserna i l’Artèxtil són només algunes de les peces d’un Taulí que vol guanyar en qualitat, visibilitat i eficiència. "Pujar de divisió, sí; però no ens preocupa amb qui ens comparem", sosté. Amb un recorregut en salut destacat –ha estat directora del Servei Català de la Salut i gerent del Parc Sanitari Pere Virgili i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau–, Craywinckel fa autocrítica –"cal endreçar-nos"– i no defuig cap dels temes més controvèrsics; però confia completament en les capacitats tècniques i humanes del Parc Taulí.
En els darrers anys i mesos, el Parc Taulí s'ha anat fent gran. S'ha estrenat el frontal Gran Via o les consultes externes de Pediatria, per exemple. Cap on vol créixer ara el Taulí?
El Tauli vol créixer en dos àmbits. Un és la remodelació interna. En aquests moments el gran projecte que tenim damunt la taula és el del nou servei d'Urgències. Estan ja licitades les obres de la primera fase, surten ara les obres del conjunt i això representarà una transformació important. Són molts metres quadrats i és la nostra porta d'entrada. És la primera cara que veuen una gran majoria de ciutadans quan ens venen a veure. Internament, tenim necessitats de creixement, com per exemple la remodelació i l'ampliació de l'hospital de dia oncohematològic. Volem continuar creixent en l'àmbit quirúrgic perquè es va fer molta obra i ara han quedat la meitat dels quiròfans molt nous i l'altra meitat es nota que són antics. Volem guanyar una sala d'intervencionisme vascular i fer de nou la part de radiofarmàcia, on es treballa amb tot el que és medicina nuclear.
I després hi ha els grans projectes perifèrics. Tothom sap que està sobre la taula el tema de la Caserna, i si realment aquest edifici acabés sent nostre, podríem desplaçar el gran gruix de l'activitat ambulatòria i ens donaria molt marge per aquest creixement. Això vol dir que el Taulí ha de guanyar molts llits d'hospitalització més? No és un tema de guanyar en nombre absolut, sinó un tema de millorar les condicions i fer noves incorporacions estratègiques a la cartera de serveis.
I en quin moment de reputació es troba l'hospital? Vol escalar de divisió?
A mi no m'agrada plantejar-ho com escalada de divisió, en el sentit clàssic que fa el CatSalut. Allò de dir que hi ha uns hospitals d'un cert nivell, com el Vall d'Hebron, el Clínic... No ens hem de capficar amb el “jo vull ser com...". Realment, hem de veure quins són els nostres punts forts per créixer i per millorar. Volem escalar de divisió? Sí. Però no ens preocupa amb qui em comparo. Millorar, nosaltres; i fer les coses que tenim la capacitat per fer.
Em preguntes per la reputació. Jo porto aquí tres mesos i el que t'explico és el mateix que estic explicant de cara endins. Percebo que som un centre on es treballa molt i amb una qualitat científico-tècnica molt bona. Però no estem endreçats. I com que no estem prou endreçats, no ens llueix prou. Ens podrien lluir més les Urgències, tota la feina que fem amb la primària, l'accessibilitat que tenim pels usuaris amb les llistes d'espera, les consultes, les proves complementàries... Necessitem endreçar-nos, treure'ns del mig un seguit de coses que no ens estan aportant valor i llavors potenciar el que sí que ens aporta valor. Hi ha molta feina interna per a fer.
Les Urgències és un dels punts més calents. Recentment, vau estrenar la Unitat de Curta Estada. Ha estat suficient per descongestionar l'espai o cal actuar més?
Hi ha molta feina de circuit. Tenim una capacitat que, com a tots els centres, és limitada. Fins i tot, amb l'arribada d'aquesta unitat de curta estada. És molt important decidir què necessitarà el pacient que arriba. Quin serà el seu nivell de necessitat? On podem fer-li aquesta atenció? Amb quins recursos? Amb quins professionals? I després, que tot rodi.
El problema de les Urgències mai és només del servei d’Urgències. És una porta d’entrada molt gran de volum de pacients que acabaran ocupant hospitalització, ocupant quiròfans... Tot el que hi ha al darrere de les Urgències ha de funcionar. Potser el problema no és a les Urgències, sinó que no estem donant les altes quan toca. Ens hem de preguntar per què s'encallen els pacients. A vegades, per exemple, el facultatiu diu que el pacient se’n pot anar, però és que no havíem pensat que viu en un cinquè pis sense ascensor i sense família. Pensem-ho el primer dia, no? Hem resolt el problema de salut que l’ha portat a l’hospital, però ens adonem que aquest no era l’únic problema. Entren a jugar recursos propis de l’atenció intermèdia, dels recursos socials i molts recursos de coordinació. Aquí, s'estan fent projectes interessant.
Algunes llistes d'espera, tant en proves diagnòstiques com en cirurgies, acumulen fins a un any i mig d'espera.
Aquest és un mal molt genèric, que a més es va incrementar molt de manera sobtada després de la Covid. En un sistema que ja tenia unes llistes d’espera que no eren les ideals va haver-hi una aturada important. L'afluència a consulta externa, la demanda de proves diagnòstiques o la necessitat d’intervencions quirúrgiques van fer un pic que encara no hem tornat a posar en pla.
Hem de funcionar al màxim de la nostra capacitat. I és el que intentem fer. Ho intentem fer en un entorn que no sempre és fàcil perquè ens trobem amb problemes com la manca d'especialistes. No tot s’arregla amb diners. Patim manca d’anestesiòlegs, per exemple. Tots ens barallem pel mateix professional, l’anestesiòleg. Això fa que no puguem estar en aquests moments al 100% de la capacitat quirúrgica.
Què fa el Taulí per solucionar-ho?
Estem buscant fórmules per poder optimitzar encara més les programacions quirúrgiques. En un lloc on ens caben tres cirurgies; doncs a veure si en podem posar quatre. Estem funcionant amb proves complementàries fins i tot de nit, amb ressonàncies o amb els TAC. Però després hem de gestionar molt bé la demanda. I això t’ho trobes a tot arreu. Tenim una llista d’espera molt més llarga del que voldríem, però és una llista d’espera que està barrejada. Les xifres diuen que hi ha 1.000 pacients esperant per a una colonoscòpia. D'acord. Però si t'ho mires bé, n'hi ha 300 que no l'estan esperant, perquè és només una prova de control. I el seu metge ja els ha dit que la poden fer d’aquí a un any i mig. Cal ser molt curosos en veure què entra en llista d’espera, amb quina prioritat i discriminar molt bé si és per primera intervenció o primera prova diagnòstica, o si és un seguiment. .
Nosaltres vam arribar aquí fa uns mesos i es va incorporar de seguida amb mi una directora assistencial. I el primer que vam fer és trucar a les persones que portaven més temps en llista d’espera. Moltes d’elles ja et diuen: “A mi la prova ja me la van fer” o “el meu metge ja m’ha dit que això no cal”. Has d’anar contínuament depurant què tens en la llista. No arreglarem les llistes d’espera en tres mesos. En tres anys, potser sí.
- Gemma Craywinckel, durant l`entrevista
- Juanma Peláez
Passem a temes d'actualitat. L'Artèxtil ha d'acollir la futura escola d'Infermeria. Vau rebre la setmana passada la visita de la consellera Núria Montserrat per parlar-ne. L'any que ve el curs d'Infermeria quedarà 100% desplegat a la Unitat Docent del Taulí i els espais començaran a quedar petits. Confieu que aquest espai arribi dins dels terminis?
És una oportunitat brutal pel Taulí, i per la ciutat. El fet de tenir aquest eix que t'ajunta docència, recerca i assistència. El fet de poder tenir un Eix Salut que creixi cada vegada més. Tot el concepte de l’eix Covadonga. L’Autònoma hi està molt posada. Ja va fer una aposta ferma per Sabadell i pel Taulí fa molts anys. Crec que l’Ajuntament ho té clar. I jo crec que sí, que sortirà bé. Són molts diners i tots els projectes que volen molts diners i que han de venir des de diferents institucions tenen els seus tempos. No hi ha punt de retorn, això sortirà.
Les enquestes que vau fer als estudiants destaquen un grau de satisfacció alt. De fet, molts es plantegen fer l'especialització aquí. Què hi veuen els joves de bo en el Taulí per voler-s'hi quedar?
És un centre que té, d'una banda, una dimensió i una cartera de serveis que permet aquesta docència. Cobrim pràcticament el 100% de qualsevol expectativa formativa. Juntament amb un altre avantatge: no és tan gran com per ser un lloc impersonalitzat. No hi ha quinze residents de cada especialitat i s'han de donar cops de colze per veure malalts. Aquí, els professionals estan per ells i tenen integrada la importància d’aquesta docència. A vegades, costa atraure professionals quan surts de Barcelona ciutat. Però també és cert que es viu millor fora de Barcelona ciutat. Per tant, sempre hi ha aquesta ambivalència, que jo crec que hem d’aprofitar els punts forts i intentar solventar els més febles.
L'altre gran tema d'actualitat és la Caserna. Esteu esperant la seva cessió per acollir-hi les consultes externes.
Seria genial. Per poder fer més i, sobretot, més endreçat. Tindríem una part més lleugera i després una part més hard. Són uns 4.000 usuaris al dia que no haurien d’estar en el mateix circuit que el pacient ingressat, que el pacient que ve a fer-se una cirurgia o que el pacient que ve a fer-se una exploració complexa. Des de l’ordenació i la comoditat, també pel ciutadà seria rellevant.
No depèn en absolut de nosaltres. Ho hem dit fins a l’avorriment. I sabem que tenim, a més, l’alcaldessa absolutament convençuda i fent-nos costat. Hem fet resolucions, ella ho demana, ho demanen la resta dels alcaldes, ho ha demanat el president de la Generalitat... Nosaltres tindrem molta feina el dia que ens diguin "aquí ho teniu". Però encara no som aquí.
Sobre la pota en recerca i investigació, l'I3PT està a l'espera de créixer amb la Nau Bosser. Està competint amb altres unitats de recerca del territori?
A l’I3PT li passa una mica el mateix que a l’hospital. Si el que vols és ser com el Vall d’Hebron, doncs no. Ni per mida, ni per estructura, ni per ubicació física. Però per qualitat de recerca i per capacitat d'atraure grups de recerca, investigadors i talent internacional està molt ben situat. Ens hem de creure que la mida no importa; sinó el contingut i la qualitat. També hi ha expectatives de creixement a l’I3PT, no només amb qualitat interna o amb investigadors, sinó també amb estructura. Està situat en un entorn que, entre els dos llocs ocupats per infraestructures de l’I3PT, al mig hi ha tota la Nau Bosser. Aquí hi ha projectes. S’han demanat fons europeus i s’haurà de demanar la col·laboració del Departament de Recerca, de l’Ajuntament i de la indústria. És el camí que hem de seguir i és el futur. També hi ha d’haver innovació a l’hospital, a la primària, a Sabadell Gent Gran... Hem de viure la innovació com una cosa que no només es pot fer a l’I3PT, sinó que hi ha d’haver moltíssima vinculació. Al final, el que ens interessa és créixer junts.
Heu incentivat diversos mecanismes per mantenir comunicació amb pacients i recollir més valoracions. Quines mancances us han fet arribar els pacients?
Dintre d’aquestes enquestes i escales de satisfacció sempre passa el mateix. I no és únic del Taulí. Un cop el pacient ha estat atès, la valoració és molt bona. És a dir, la satisfacció d’un pacient que ha estat atès a Urgències, ha estat operat o que surt d’alta d’una hospitalització o l'han vist a consulta externa, és molt bona.
El problema el tens quan el pacient està intentant que es resolgui el seu procés i encara no està resolt. Quins són els dos punts que més ens qüestionen els pacients? El primer és Urgències. Urgències no té la bona valoració que voldríem que tingués. I el segon és l’àmbit de la consulta externa de l’atenció especialitzada o les proves diagnòstiques, tot l’àmbit aquest de llista d’espera ambulatòria, molt vinculat a la coordinació amb l’atenció primària.
El Taulí té una gran cartera de serveis en atenció pediàtrica. Les noves consultes, expertesa en diverses malalties minoritàries, una sòlida àrea de salut mental... És un dels punts forts que voleu potenciar?
La pediatria del Taulí sempre ha sigut molt potent. Des del punt de vista mèdica, quirúrgic, de cures intensives, amb la relació amb el SEM... El Taulí té una població de referència ampliada de més de 400.000 habitants. Això és molt important per a un àmbit com la pediatria o per a un àmbit com les malalties minoritàries. A vegades et trobes amb centres que voldrien, però que no poden perquè no tenen els usuaris. Nosaltres aquí els tenim; i tenim també uns bons professionals.
La cirurgia es modernitza. El Taulí avança cap a quiròfans més robotitzats amb intervencions menys invasives?
En aquests moments, tenim dos robots. És veritat que ara s’ha fet la primera operació en pediatria, que només s'havia fet a Vall d’Hebron. No sé si comprarem un tercer robot perquè són molt cars i perquè has de veure si et cal. No hauríem de percebre que tot és millor operar-ho amb un robot. No hauríem de pensar que es tracta de tenir-ne com més millor. El que sí que caldrà, segurament, i que en algun moment ens ho hem de plantejar des d’un punt de vista de reserva d’inversió, és el recanvi i l’actualització. Fa molt que estem en aquest carro de la cirurgia mínimament invasiva i de la robòtica. I es fa molt bé.
