El Departament d’Empresa i Treball ha reduït uns 5 milions d’euros destinats al personal de suport dels Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social de Catalunya, entre els quals es troba CIPO. Jordi Garcia, gerent de l’entitat i membre de la Junta de Dincat – que representa al sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya– acusa el departament de posar contra les cordes les entitats que treballen per la inserció laboral i reclama revertir les retallades i els endarreriments en els pagaments.
En la visita del president Salvador Illa a Sabadell, CIPO va assenyalar el “maltractament institucional del Govern” cap a les entitats del tercer sector. Fa anys que denuncieu infrafinançament. Nosaltres som un sector dialogant i negociador. Fa molts mesos que intentem arribar a acords. Sempre hem volgut dialogar, però ara ens trobem amb una doble problemàtica. D’una banda, hi ha hagut retallades a la convocatòria d’aquest any dels equips de suport tant als centres especials de treball com a l’empresa ordinària. Per al 2025, aquestes retallades han estat d’entre un 10% i un 20% respecte del que esperàvem rebre. I cal tenir en compte que els equips de suport són el cor del model d’inserció laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya. Havíem estat un model líder a l’Estat, però hem perdut aquest lideratge. Altres comunitats han millorat, i aquestes retallades van directament a l’essència del model. Això posa en risc el suport de qualitat que necessiten les persones i, en conseqüència, la seva inserció laboral. D’altra banda, l’endarreriment en els pagaments. Durant tot el 2025 no hem cobrat cap ajuda ni subvenció destinada a facilitar la inserció laboral i a finançar els equips de suport. Ens trobem a finals de novembre i no hem rebut ni un euro del 2025. Com a sector, la xifra pendent és de 153 milions d’euros; a CIPO, d’un milió aproximadament.
És a dir, la retallada afecta el personal de suport dels Centres Especial de Treball d’Iniciativa Social (CETIS), no a la resta d’activitats de l’entitat com a tal. Com s’ha pogut mantenir l’activitat, sense aquesta subvenció? Sí, estem pendents del Departament d’Empresa i Treball. Moltes entitats s’han vist obligades a endeutar-se. Es calcula que aquest endeutament genera una despesa financera d’uns 3 milions d’euros en interessos només per l’endarreriment dels pagaments. A CIPO, fins ara hem pogut aguantar gràcies al nostre múscul financer, però ja estem en una situació límit. Si no es resol aviat i no s’abona el deute, també ens haurem d’endeutar o prendre mesures excepcionals per sostenir aquesta càrrega. A CIPO, hi ha unes 115 persones, entre persones amb discapacitat i equips de suport. Totes elles podrien veure’s afectades per la retallada, ja sigui per una reducció del suport, per pèrdua de qualitat del servei o per la necessitat de buscar finançament alternatiu.
També heu denunciat en nombroses ocasions que els professionals del tercer sector cobren molt per sota dels mateixos perfils a la sanitat o l’educació. Sí, però això afecta sobretot l’àmbit dels serveis socials: centres ocupacionals i residències, que depenen del Departament de Drets Socials. A igual qualificació —psicòlegs, treballadors socials...—, hi ha una diferència salarial significativa respecte a la sanitat o l’educació pública. Això dificulta captar i mantenir professionals, i incrementa la rotació. Però en el cas dels equips de suport del model laboral, tot i que també hi ha salaris ajustats, el punt clau és el finançament insuficient de les subvencions. Si no es retallessin, podríem millorar les retribucions i estabilitzar els equips.
Com s’ha arribat a aquest punt? Quan parlem amb l’administració, sovint ens expliquen que tenen dificultats internes, especialment falta de personal tècnic per elaborar i resoldre les convocatòries. Hi ha, doncs, un problema burocràtic. Però això no és suficient per justificar la situació: nosaltres necessitem que aquests processos funcionin.
Una cop heu traslladat aquesta situació al president Salvador Illa, heu tingut cap retorn? Aquesta reivindicació és sectorial; jo, com a vocal territorial de Dincat, participo en aquesta interlocució. Ja s’han produït moviments: per exemple, hi ha hagut una reunió amb la Conselleria d’Economia, que també és clau quan parlem d’endarreriments. S’està analitzant què ha passat i com es poden agilitzar els pagaments i revisar el model. Encara és aviat, però ja hi ha passos en aquesta direcció.
CIPO ofereix diverses línies d’inserció laboral: jardineria, bugaderia, hostaleria, serveis industrials...? Hi ha alguna activitat productiva més afectada que una altra? No, perquè les activitats són només un mitjà o eina per assolir la missió principal: la inserció laboral a l’empresa ordinària. La retallada afecta tot el model, independentment del sector.
Quin és el model que vosaltres proposeu? Fa anys que es parla d’actualitzar el model. Però, sorprenentment, les novetats d’aquesta convocatòria han comportat una retallada inesperada. A partir d’aquí s’obre un debat sobre com hem arribat fins aquí i com revertir aquesta decisió. El que proposem és que cada persona rebi el suport individualitzat que necessita, amb flexibilitat entre serveis i amb una durada suficient al llarg de la seva vida laboral. Per exemple, actualment el suport a l’empresa ordinària només és finançat durant dos anys. Demanem que aquesta cobertura sigui molt més àmplia. També reclamem discriminació positiva per a les persones amb especials dificultats —per exemple, discapacitat intel·lectual o problemes de salut mental— perquè necessiten més suport. En definitiva: individualització del suport, flexibilitat i continuïtat.
