Tres entitats destacades en la defensa del català es van reunir al Casal Pere Quart el passat dijous per explicar a la ciutadania què fan per mantenir i promoure la llengua i com treballen conjuntament. Es tractava de la cloenda de les Jornades Països Catalans 2025 organitzades per la secció local d’Òmnium Cultural i va comptar amb la participació del president d’aquesta entitat, Xavier Antich; la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver; i el vocal de la junta d’Obra Cultural Balear Isidor Marí. La moderació de l’acte va anar a càrrec de la sabadellenca Teresa Mira, expresidenta d’Òmnium Sabadell.
La taula rodona va fer èmfasi en dos aspectes particularment, com són els embats de l’extrema dreta contra el català i el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees, una fita que no acaba d’arribar. Segons Antich, temes relacionats que reclamen “un front comú per enfortir-nos a través del treball conjunt”. Els representants de les tres entitats van posar en valor el paper de la Federació Llull, a través de la qual articulen iniciatives conjuntes. El president d’Òmnium va explicar que el 2022 van posar en marxa la línia Joan Fuster, “perquè vam entendre que aquesta relació i orientació de treballar amb els Països Catalans havia de ser estratègica, treballar per l’imaginari compartit i fer la defensa de la llengua i cultura compartida”. Xavier Antich va afegir que el 2017 “vam oblidar els Països Catalans” i “una evidència: no som res sense la nació sencera i això, que semblaria una obvietat, des del 2020 marca una manera de treballar concreta que és que no podem treballar res que afecti llengua, cultura i país sense el marc dels Països Catalans i els 10 milions de parlants”. I no des de la mentalitat de les comunitats autònomes. Isidre Marí va desitjar que es recuperi la declaració dels drets lingüístics i creu que Catalunya hauria d’establir un model intercultural “compartible per tothom que asseguri als nouvinguts la lluita contra la marginalitat i que asseguri a la societat receptora que la seva llengua i cultura siguin la matriu on està aquesta població”.
Per la seva part, Anna Oliver també va aplaudir la implicació de les tres entitats en la Federació Llull i va afirmar que “si no podem federar els territoris, federarem els projectes”. Oliver va subratllar que “la nostra obsessió és trencar la bombolla, no parlem només pels nostres associats, volem parlar a gent que no forma part d’ACPV, però se sent identificada amb el que diu”. Sobre l’oficialitat del català a Europa, Oliver, Marí i Antich van coincidir a defensar “el treball de formiga i aconseguir coses” que duen a terme a les institucions europees per convèncer els estats que són reticents a donar-hi suport a què ho facin. “Que el català sigui oficial a Europa trauria molts problemes interns”, considera la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià.
