A la Creu Alta hi torna a nevar. Ho fa sempre a finals d’any, quan a l’interior de la barberia de Daniel Tenorio, al carrer Picanyol, s’hi desplega Dannyburg: un poblet hivernal que combina l’estètica victoriana amb elements contemporanis, fet pràcticament al cent per cent a mà. Enguany, per primer cop, gairebé totes les cases han estat fabricades artesanalment per ell i la seva dona, “de zero i peça a peça”, explica. Les pot visitar qualsevol client que creui la porta del local, convertit un cop més en una experiència immersiva de l'hivern.
L’origen d’aquesta història es remunta a fa deu anys, quan el poble encara cabia damunt d’un piano de cua. “El primer any vam posar quatre cosetes comptades, el següent una miqueta més, i així fins que el piano es va quedar petit”, recorda. El gir definitiu va arribar el 2021, quan la barberia feia vint anys i Tenorio va decidir que Dannyburg ocupés tota la botiga en un muntatge de 360 graus. Des d’aleshores, el projecte no ha deixat de créixer. Tot va començar en un viatge a Salzburg, el 2015. Aquell ambient fred i lluminós alhora va quedar-li gravat. “Ens va encantar i volia veure aquest poble immers al meu local”, diu. D’aquí va néixer el nom del poblet, Dannyburg. Entre els carrers hi conviuen una escola, una hípica, una zona d’ski, una església gòtica, l’estació de Dannysburg o una botiga de sabons, entre d'altres. “Mai repeteixo espais. Això ho fa molt autèntic i atractiu”.
L’exclusivitat és clau. A diferència de la majoria de pobles nadalencs comercials, aquí no hi ha peces comprades. Tenorio fabrica cases amb fusta, fang, cartró, pedres o fins i tot caixes d’ous. En total, unes 3.000 peces de tota mena: més de 1.000 arbres de vint formats diferents, cases, 3.800 teules col·locades una a una i 60 quilos de sal gruixuda per simular la neu i tapar el cablejat. “Soc una persona creativa. Això no és un pessebre amb pastors i ovelles; és un poble d’hivern”, reivindica. De fet, ell mateix confessa que no és especialment amant del Nadal: “No m’agrada el Nadal, m’agrada l’hivern”, assegura.
- El poble d`hivern Dannyburg que es troba a una barberia de la Creu Alta de Sabadell
- DAVID CHAO
La feina comença al febrer i s’allarga mesos. Cases, muntanyes, instal·lació elèctrica, perspectives i colors estan estudiats al mil·límetre. L’espai, però, és limitat: la barberia té 18 metres quadrats útils i, després del desplegament de l'obra artística de Tenorio, només en queden 6 per treballar. “No hi cabem”, comenta, entre riures. Això no impedeix que el públic s’hi aplegui abans d’hora. Molts dies, fins i tot setmanes abans d’inaugurar la maqueta, els llençols que tapen el muntatge no eviten que els curiosos s’acostin als vidres entelats per intentar descobrir-ne qualsevol detall.
El Llaminet, cosí germà del Llaminer
Dannyburg també incorpora cada any un petit joc per als infants. En aquesta edició, la canalla haurà de buscar el Llaminet, cosí del Llaminer, amagat entre els carrers del poble. Altres anys han estat follets, Pare Noels o altres personatges. Tenorio manté viu el projecte per un motiu molt senzill. “Ho faig perquè m’agrada; i només busco que la gent, sobretot els petits, ho gaudeixin.” Entre tall i tall, client a client, en un espai que ha anat convertint en una combinació de barberia, taller i museu efímer. A falta de metres, hi sobren ganes, creativitat i un entusiasme pràcticament artesanal que ha convertit aquest racó del carrer Picanyol en un clàssic hivernal del barri.
