Un viatge a fa 3000 anys: l'excavació a la necròpolis de Can Piteu - Can Roqueta

El magatzem del Museu d’Història de Sabadell, al carrer de l'Agricultura (la Creu Alta) va obrir les portes de forma excepcional el passat 18 de setembre. Un equip de recerca arqueològica va acollir una visita guiada per donar a conèixer el seu projecte d’excavació a la necròpolis de Can Piteu - Can Roqueta. L’arqueòleg Xavier López va conduir l’explicació de la mà de Gerard Fernàndez, el seu codirector, i Tona Majó, antropòloga. El públic va poder descobrir el treball dels investigadors molt de prop, amb la possibilitat de fer preguntes i d’apropar-se a tocar les peces.

Xavier López destaca la rellevància d’aquest jaciment perquè “estem parlant d'un miler de tombes, més d'un miler, i això, evidentment, és un cas bastant excepcional.” L’antiguitat de les urnes, més de 3000 anys, permet estudiar la vida a l’època de bronze i la primera edat de ferro. Fins i tot, es poden crear hipòtesis sobre el significat social i familiar de la mida de les tombes. “Moltes vegades cada una explica la seva història i el personatge que tenen allà incinerat està representat”, assenyala l'arqueòleg.

El procés d’excavació és una feina minuciosa. En alguns casos, de les cremacions es pot rescatar molt poc material i, a les urnes, a banda de restes humanes, també pot haver-hi objectes de tota mena, com navalles o sivelles, i en algun cas, restes d’animals. Gerard Fernàndez detalla que, tot i que l’objectiu de restaurar les peces pot ser complicat segons el seu estat, el repte més gran és “poder acabar formulant un discurs coherent amb la poca informació que ens acaben transmetent aquestes restes”. Joan Carles Freixa, un dels visitants, destaca que “m'ha sorprès molt que, és clar, cremar els cadàvers fa que es perdi tota la informació. O sigui, han dit que les dents exploten, i les dents conserven molt material que pot donar informació genètica”.

El Museu d’Història és dipositari de les restes d’aquesta excavació i en garanteix la conservació. “Des del museu hem de vetllar per això, hem de fer el seguiment d'aquestes excavacions i dels resultats que ens porten”, afirma Paula Solé, conservadora d'aquest equipament. La visita al magatzem mostra la part invisible del projecte. Les exposicions són el que normalment veu el públic i per això no es coneix tota la part d’investigació. Solé remarca que “el percentatge d'objectes que s'exposen al museu comparat amb la col·lecció sencera és molt petit”.

En un context de creixement urbanístic de les ciutats, segons els experts no només és necessari preservar els jaciments arqueològics i facilitar la recerca, també és fonamental la seva difusió pública. La recerca aporta coneixement als científics i a la ciutadania. En paraules de Gerard Fernàndez “si això es queda en els cercles dels arqueòlegs i dels estudiosos, al final no està aportant res, no hi ha un retorn a la societat. Si aconsegueixes que la gent de Sabadell s'impliqui, la tasca dels arqueòlegs se sent doblement agraïda”.