La represa del curs polític va portar fa pocs dies fins a Castellar la consellera de Territori, Sílvia Paneque. La responsable de la Generalitat es va reunir amb l'alcaldessa Yolanda Rivera, que va aprofitar la visita per posar damunt la taula diferents qüestions sobre mobilitat que afecten la vila. Una de les carpetes recurrents és la millora de la freqüència de busos fins a Sabadell o la demanda que Castellar s'integri a la zona tarifària de la ciutat veïna. A l'espera de noves infraestructures -pendents sobretot de desencallar el futur de la ronda Nord-, el Govern local ha centrat els esforços a potenciar la connexió amb Sabadell Nord, considerada l'estació de referència que obre la porta a serveis com els Ferrocarrils o Rodalies.
Un dels reptes és agilitzar el trànsit d'autobusos que fan parada a l'altra banda del Ripoll. Per a fer-ho possible, hi ha un element cridat a ser clau: el BRCat de la B-124. El carril de bus ràpid permetria 'acostar' les dues localitats, amb un tram de circulació única per al transport públic. Fonts de Territori advertien abans de l'estiu que el projecte constructiu es trobava en un estat "molt avançat", encarant la "fase final". Avui, des de l'Ajuntament confirmen que ja han rebut el document i ara l’han d’estudiar per valorar les aportacions a fer.
- El BRCat de Castellar a Sabadell
- Generalitat
La proposta encara no ha vist la llum, però planteja alguns dubtes entre els usuaris habituals de la línia C1. La majoria coincideixen a assenyalar la complexitat de la carretera -amb el pont que travessa el Ripoll- i la poca concreció sobre com i on es guanyaria l'amplada de l'asfalt. "A priori, seria una bona notícia, però s'endevina complicat. A més, caldria veure les afectacions durant la fase d'obres, perquè és la via més directa per arribar a Sabadell", expressa el Ramon, que sintetitza la percepció de diverses veus consultades. Els viatgers estan satisfets amb la freqüència actual -amb sortides cada dotze minuts-, que atenua la congestió sobretot en hores punta. Però l'opció d'un BRCat es veu amb certa distància. "En les condicions actuals, no ho veig viable a curt termini", sosté Ana Gemar.
Ronda Nord i BRCat, de la mà?
En aquesta línia, l'arquitecte urbanista Manel Larrosa qüestiona una "obsessió de Castellar per tenir un doble carril que no s'acaba d'entendre massa", ja que el model actual "funciona prou bé". I afegeix un factor que sobre el paper no es pot constatar. "Entre el pont i el Pla de la Bruguera, hi ha un desnivell de més de 70 metres, que és molt important. Un carril bici per allà és una animalada. Si s'hi ha de fer un carril d'autobús i un de pedalable a banda, suposa una amplada enorme", radiografia. L'apunt no és menor i xoca amb un altre ingredient previst en aquest indret.
Així, sosté que el plantejament del corredor ràpid no casa amb la proposta de construir una rotonda a la carretera de Prats de Lluçanès per enllaçar amb la futura ronda Nord. "La suma de totes dues coses posa en relleu el caos", adverteix. Larrosa percep un "desgavell tècnic i polític" que demana resoldre amb diàleg i aportacions d'experts abans de prendre decisions sobre les dues infraestructures. "Que facin un dibuix conjunt o afrontin un debat amb les parts implicades", en un moment en què aquest tram de la xarxa viària és en el punt de mira. Per tot plegat, no pronostica un inici d'obres immediat. "Encara que siguin complicades, està mal treballat. I no som en el punt zero, sinó encara més enrere", tanca.
- Un autobús de la línia C1 passa pel tram entre Sabadell i Castellar
- Juanma Peláez
El març del 2023, la Generalitat va anunciar la creació del carril de bus ràpid a la B-124, per on passen uns 30.000 conductors cada dia. El corredor preveia un pressupost de més de 12 milions d'euros. El projecte inclou actuacions en cinc quilòmetres de recorregut, en dos trams entre el polígon la Llanera i Sabadell i entre el polígon del Pla de la Bruguera i la ronda de Tolosa. A més, les actuacions també dibuixen una via ciclista entre les dues localitats. Aleshores, l'executiu català contemplava que pogués entrar en funcionament durant el 2025, uns terminis que clarament han resultat impossibles.
