Els més veterans recorden habitualment amb orgull el paper que va tenir el cinema en la conquesta de la democràcia i la lluita contra el feixisme a l'Estat espanyol. En un mes marcat per l'aniversari de la mort de Francisco Franco -20 de novembre de 1975-, els municipis vallesans s'omplen d'activitats per reivindicar els avenços en diferents àmbits com la cultura. Una d'aquestes propostes arrencarà aquest divendres a Castellar. La distribuïdora alternativa La Central del Curt, que entre 1974 i 1982 va difondre cinema crític, alternatiu i compromès amb la realitat política i social de l’època, serà la protagonista del primer acte del programa commemoratiu dels 50 anys de la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques.
Sota el títol La Central del Curt: cinema i resistència antifranquista, l’acte, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català i la Filmoteca de Catalunya, farà valdre aquesta cooperativa sorgida del moviment cineclubista, que en plena dictadura va construir una xarxa de distribució cinematogràfica paral·lela als circuits oficials, fent circular films censurats o prohibits, sovint des de la clandestinitat. La proposta tindrà lloc a les 19 hores a l’Auditori Municipal Miquel Pont, i inclourà el lliurament d’un guardó honorífic als fundadors de La Central del Curt, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom, en reconeixement a la seva tasca clau com a impulsors d’aquesta iniciativa amb un bagatge de mig segle d'activitat.
"En els últims anys, molts estudiants han fet tesis sobre el tardofranquisme i s'han acostat a mi per entendre què va passar en l'àmbit de la cultura i el cinema. Va ser una experiència única. Distribuíem pel·lícules prohibides de Luis Buñuel, cinema soviètic com Octubre i gent d'aquí com Llorenç Soler, Pere Portabella o Helena Lumbreras", repassa Martí Rom. Una de les seves obsessions va ser documentar tota l'activitat d'aquell període històric, amb una vintena de sessions al mes. "La mitjana d'aquells anys eren 300 contractacions a l'any, que suposaven 600 pel·lícules", rememora. Propostes marginals, clandestines i de sotamà que van encara avui mantenen el seu valor. "Darrerament, ha crescut un interès per conèixer tot allò, fins i tot internacionalment". L'activista cultural destaca la resistència d'aquells que rebien les pel·lícules, arreu d'Espanya. "Si no hagués existit aquesta xarxa de cineclubs i locals de barris amb aquest material, no hauria sigut possible", sosté.
Selecció de peces projectades
Després del reconeixement a l'Auditori, se celebrarà una taula rodona amb la participació dels homenatjats i de Juan Manuel García Ferrer, membre històric de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub d’Enginyers de Barcelona, moderada pel cineasta Jordi Vidal Amorós, actual responsable del dipòsit del fons Portabella a la Filmoteca de Catalunya i membre de la Comissió de Memòria de l’Acadèmia. A partir de les 20 hores, es projectarà una selecció de peces del catàleg històric de La Central del Curt, recuperades i digitalitzades per la Filmoteca de Catalunya. Els films escollits -Muntanya (1970), Un libro es un arma (1975), Manifestacions a Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976 i Todos o ninguno (1976)- reflecteixen les principals línies de treball de la cooperativa: l’activisme cultural, la denúncia política i la lluita per la memòria. La sessió dedicarà una atenció especial al cineasta castellarenc Pere Joan Ventura, mor fa uns mesos. L’objectiu és posar en valor el seu llegat dins del cinema documental i de la memòria audiovisual catalana.
L’acte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, la Federació Catalana de Cineclubs i el Club Cinema Castellar Vallès. L’activitat és gratuïta i s’inscriu dins la línia d’acció de recuperació patrimonial encetada per l’Acadèmia l’any 2016, que treballa per fer visibles espais, figures i moviments fonamentals en la història del cinema català sovint marginats o silenciats. El programa commemoratiu a Castellar inclou també dues xerrades, un itinerari guiat i una exposició, amb l’objectiu de mantenir viva la memòria històrica i reforçar el compromís col·lectiu amb els valors democràtics, la justícia i la llibertat.
