Les cares que formen l'equip de rescat especialitzat dels Bombers: "Salvar vides no té preu"

Si vas a la muntanya, et fas mal i no pots tornar cap a casa, o et quedes atrapat en un riu i no en pots sortir, cal avisar el 112. Des de la central analitzaran la necessitat del servei i, en funció de la complexitat del rescat, activaran el Grup d'Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat (GRAE) perquè puguin accedir a llocs on els bombers generalistes no poden. Sigui per manca de material o per tècniques específiques per les quals els GRAE s'han entrenat. Parlem amb alguns dels membres de la Unitat de Muntanya del cos especialitzat perquè ens expliquin les seves tasques en una actuació i la seva experiència. 

Àlex Sabaté, caporal del GRAE Muntanya dels Bombers de la Generalitat

El procediment de les intervencions de l’equip especialitzat dels GRAE està liderat pel caporal: “Soc el màxim responsable del rescat. Qui pren les decisions per procedir al rescat. Tot i això, sempre es busca un consens, sobretot amb el pilot i l’operari de vol”, explica. Sabaté és l’encarregat de la coordinació i la comunicació completa del rescat. “Vaig recopilant totes les dades de la intervenció i si falta material o s’ha de fer un canvi d’estratègia pel que motiu que sigui, ho gestiono jo, principalment, amb la resta de membres”, comenta. “És desafiant haver de resoldre problemes tan importants i, a més, amb la pressió amb què treballem. He de sintetitzar molta informació i prendre les decisions ràpidament”.

Jordi Manyer, bomber del GRAE muntanya

És un dels membres de l’equip especialitzat de rescat dels Bombers de la Generalitat. “Preparem tot el material que faci falta en funció de les necessitats de la intervenció i anem pensant amb el caporal com farem el rescat”, explica. Fa tan sols sis mesos que va fer el salt al servei especialitzat i assegura que “és un canvi radical” i que hi ha hagut una “llarga i complicada preparació per aconseguir-ho”. “Estava acostumat a treballar amb foc o accidents de trànsit, principalment, i ara rescato persones a llocs poc accessibles”, diu. “El que més m’agrada del GRAE és que és tot molt nou i excitant”, comenta, encara que troba a faltar més sortides. “És tot molt més espectacular, però més pausat”, exposa.

Guillermo Cañardo, metge del SEM especialitzat en intervencions d’urgència

“Soc el metge dels serveis de rescat dels Bombers de la Generalitat i la meva obligació és poder arribar amb seguretat on arriben els rescatadors per poder atendre sanitàriament la víctima”, explica. És l’encarregat de fer una primera diagnosi de la persona afectada per decidir a quin centre mèdic es traslladen els ferits. “Tenim tots els estris necessaris a dins de la nau que ens permet fer la nostra tasca a la perfecció”, comenta. Fa sis anys que treballen amb els GRAE i assegura que el que més li agrada és que “la feina mai és la mateixa i no es fa monòtona”. “La nostra tasca té un risc important, però treballem amb totes les garanties de seguretat possibles”, conclou.

Marc Sallarès, operador de grua de l’helicòpter de rescat dels Bombers

“Quan hi ha una sortida valorem si és necessari fer el rescat amb la grua o si és un espai net de vegetació on es pot aterrar amb garanties”, explica. La prioritat sempre és aterrar, per seguretat, encara que quan no es pot cal optar al rescat amb grua. S’encarrega de moure l’eina de rescat amb el comandament i pujar o baixar el cable en funció de les necessitats del moment per assegurar que el rescat s’efectuï correctament. “El que més m’agrada és el contacte directe amb les víctimes i poder salvar-los la vida. No té preu”, comenta. Tot i això, confessa que “tot i anar molt segur a sobre de l’helicòpter, les conseqüències d’una errada poden ser fatals”.

Joan Buxadé i Daniel Garcia, operaris de vol de l’helicòpter dels Bombers

Són els encarregats de portar les comunicacions amb el personal terrestre i enllaçar l’helicòpter amb el terra per fer el rescat de la manera més segura possible. Són els ulls del pilot, “perquè ell només hi veu endavant i a la seva banda” i li fan de referència per la resta de la màquina. “No és el mateix aterrar en un aeroport que en un barranc”, diuen. Controlen que tot estigui a lloc i preparat per començar la maniobra. “Fem un dibuix de tot l’escenari amb les nostres paraules al pilot”, agreguen. A més, són els que valoren si és viable aterrar o no i, en cas que no ho sigui, coordinen la càrrega o descàrrega del personal de rescat i de la víctima.