Castellar està de dol per la mort d'una de les figures que expliquen l'èxit del setè art a la vila. El cineasta Pere Joan Ventura va morir dilluns als 79 anys, despertant una allau de mostres de condol entre diferents institucions que s'han fet ressò de la trista notícia en les últimes hores.
L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha expressat el seu condol a través d'una nota en què destaca la seva llarga trajectòria i pes en el sector. També l'alcaldessa Yolanda Rivera ha publicat un emotiu text a les xarxes socials. "La seva mirada crítica i honesta va donar veu a les lluites socials i va enriquir el nostre poble amb cultura i consciència", manifesta en la publicació.
El cineasta va rebre fa dos anys la màxima distinció que ofereix el municipi, la Medalla de la Vila, pel seu paper en la lluita antifranquista i defensa de les llibertats i dels drets socials en el món del cinema. També, en l’àmbit local, per haver destacat com a impulsor del moviment cineclubista als anys setanta, com a creador de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM!, l’any 2009, i com a recuperador del cineclub l’any 2001, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès, que presidia.
De fet, la Federació Catalana de Cineclubs va lloar la seva implicació en el col·lectiu en el marc de la XX Trobada de Cineclubs, celebrada aquest any a Granollers. Àlex Portolés, que agafava el relleu a la presidència de l'entitat, va fer un sentit discurs. "Estem tristos. Era un amic, una persona molt estimada per tota la junta i tothom del Cineclub. Era un referent. Ens deixa un llegat immens i molts aprenentatges. A tenir una mirada més crítica, combativa, activista en tot allò que veiem a la pantalla. Ens ha fet estimar el cinema. Estem tristos, però, alhora, sabem que ha deixat un gran llegat, que va plantar una llavor que continuarà. Cada projecció que es faci a Castellar serà com un petit homenatge a la seva persona", manifesta Portolés en declaracions al Diari després del traspàs de Ventura.
Més enllà de promoure films i obres sempre amb un referefons social, també va potenciar valors locals com la mongeta del ganxet, instaurada com a premi del públic del BRAM! que va arribar a diferents cineastes que l'han recollit com a obsequi. Com a documentalista, a més, bona part dels seus títols poden ser analitzats com un exercici de memòria històrica i reivisionisme d'un passat que traslladava a la pantalla, incitant a la reflexió dels espectadors.
- Reconeixement a Pere Joan Ventura
- La Fatxenda (Cedida)
Una àmplia trajectòria
Des dels seus inicis en el món de cinema, l’any 1972, havia treballat com a operador de càmera, reporter gràfic, realitzador, fotògraf, ajudant de direcció i director. Entre els seus treballs, sempre compromesos amb l’activisme social i polític, destaquen els que va dur a terme als anys setanta com a membre fundador del col·lectiu de cine militant “Grup de Producció” i les seves tasques a Televisió Espanyola de Catalunya, on a partir de 1977 va exercir d’operador de càmera, reporter gràfic, realitzador i editor. D’altra banda, entre els anys setanta i noranta va participar en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella, i va fer d’ajudant de direcció en diferents pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb El efecto Iguazú (2002), que tractava sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid, va guanyar el premi Goya a millor documental, una categoria a la qual també va ser nominat l’any 2005 per la pel·lícula col·lectiva Hay motivo. Altres treballs remarcables són el curt La vida efímera per al projecte En el mundo a cada rato (2004) i els documentals En la calle, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006 a millor documental, Plou i fa sol (2012) o No estamos solos (2015), dirigit per Ventura i produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949. La proposta audiovisual es va projectar en el BRAM! del 2023, certamen que ell havia impulsat anys enrere. En la darrera edició, el castellarenc va rebre un homenatge que va aplegar diferents personalitats vinculades al món de la comunicació i l'art, com el mateix Wyoming o reconeguts directors de cinema.
