La Montse de l'Stop és una de les supervivents d'una espècie en perill d'extinció. La del botiguer a qui tothom coneix pel nom de pila i que porta de forma indissociable com a cognom la botiga que regenta. Amb el Pepe, a qui molts recorden com la veu que aconsellava si calia endur-se un número de calçat més o un de menys, formen un binomi que aquest 2025 està de celebració. Una festa grossa que tenyeix el carrer Major de Castellar en una d'aquelles onades que toca surfejar cada any a les portes de Nadal. "Vam començar amb 18 anys. Va, que et donaré una primícia! 50 anys de casats i 50 anys de botiga. L'any 1975 va venir tot de cop", exclama ella, amb la seva genuïna habilitat en el tracte personal. Ja podrien haver-se jubilat, però el dia a dia els empeny a mantenir l'activitat. "Aquí ens ho passem molt bé!".
Els seus rostres són d'aquells que resulten familiars per a diferents generacions de castellarencs que han rebut els seus consells a l'hora de triar un joc o una joguina per regalar. Des de fa anys, confirmant tota una saga familiar amb la Txell, també a l'altra banda del taulell. Fa cinquanta anys, la vila ja comptava amb un parell de botigues del sector, però ells estaven convençuts que trobarien la seva clientela. Primer, en una entradeta petita al carrer de la Mina. Dos anys després, en el número 58 del carrer Major, on l'aparador llueix amb l'èxit de no deixar mai d'aixecar la persiana. "El nom el vam triar perquè no ens sortia cap opció que ens agradés. Un Stop de cotxe què és? Que la gent es pari. I hi entri. D'aquí ve", bufa la Montse recordant el debat generat a l'època, mentre el Pepe atén una de les clientes. A la mà, s'hi apunta els preus, una espècie de segell de l'autenticitat que es respira en el local. "Es nota que és de la vella escola", es miren amb complicitat.
- El Pepe, la Montse i la Txell, al capdavant de l`Stop de Castellar
- Victor Castillo
Tots dos formen un tàndem que no només ha servit per saber quina és la millor nina del moment, sinó també quines botes van bé per anar a la muntanya o per jugar al camp de futbol. I fins i tot conèixer quins petards sonen més fort. Durant molts anys, van tenir un establiment d'esports a la carretera de Sentmenat. I encara obren durant les setmanes prèvies a Sant Joan la botiga del passeig Tolrà. "L'altra ja està tancada, però la dels petards continua i continuarà. Ens agrada fer soroll", proclama ella, convençuda d'haver conquerit la fidelitat d'uns compradors que confien en el seu criteri. En tot aquest temps, admet, la seva feina ha canviat molt, malgrat que el lloc lluita per mantenir la seva essència. "Ara tothom compra per internet, però nosaltres actuem igual. La nostra feina és assessorar el millor que podem. Fa una estona ha vingut la Rosa a comprar i la conversa li ha permès endur-se convençuda un producte. Si la gent escolta, som útils", reivindica.
El producte estrella canvia cada Nadal. Va per modes que s'estenen entre els joves sense una raó evident. "Tots demanen el mateix. Aquest any, la Gabby Gato està triomfant", assenyala mentre observa el profund desconeixement que ha despertat la seva afirmació en l'entrevistador. "Quan s'esgoten, sap molt de greu. Però has de dir que no n'hi ha. Que s'han acabat". Segur que llavors encara recorren a la seva capacitat per convèncer sobre una altra tria. Qui marca el mercat, diu, encara és la televisió. "Quan arriba el mes de novembre, a casa es mira el Disney Channel. Pels anuncis que hi posen. Venen els avis i et parlen del que surt a la tele. És com ens formem", riu. Aviat, Ses Majestats arribaran a la botiga per complir els desitjos de les cartes. Malgrat que sempre tenen un suggeriment per decantar la balança, deixen fer als experts reials. "Els hi donem llibertat".
Entre l'1 de desembre i el 6 de gener, la botiga es manté cada dia oberta. Això els obliga a aparcar, temporalment, una altra de les seves passions: la muntanya. "Aquest mes me la miro per la finestra", confessa. Per a la Montse, la pujada al Puig de la Creu és imprescindible. "És la meva vàlvula d'escapament. També surto els diumenges. I, durant l'any, faig una setmana al camí de Santiago i una altra de vacances, però fent cims, eh!?", avisa. Mentrestant, el Pepe, l'assenyala, se'n va a l'hort o aprofita per gaudir d'altres passions. Una d'aquelles que també els ha convertit en símbols de Castellar és el cos de Bombers. "Ara som en una segona línia, ja veterans. Però fa quaranta anys que hi vam entrar. Tenim les tres medalles de Bombers", reivindiquen, envoltats de les fileres de capses que, ben aviat, seran sota l'arbre, embolicades per als més petits de la casa.
