Gabi Ruiz és, sobretot, una ànima creativa. Algú que entén l'art com una forma d'expressió sense límits. Aquesta mentalitat l'ha convertit en protagonista del desenvolupament cultural a casa nostra. Les seves contribucions, en múltiples formats, han arribat a diferents generacions de vallesans que han descobert els secrets del món escènic a través seu. La seva implicació sempre l'ha mantingut a cavall entre Castellar, Sabadell i, en realitat, qualsevol escenari, per petit que sigui, que vulgui acostar el teatre a la gent. "Vaig néixer a Écija. A Castellar hi vam arribar el 1966, després d'un pas fugaç per Monistrol de Montserrat. Un tiet meu vivia a Sabadell i això ens va portar aquí. Aleshores, Castellar tenia uns 6.000 habitants. Ha canviat molt", repassa. Ell tenia 5 anys. Ara, a punt de fer-ne 65, s'ha convertit en una d'aquelles personalitats que no pot sortir al carrer sense que l'aturin a cada cantonada. Però mai l'ha paralitzat sentir la pressió de ser escoltat per una nombrosa audiència. "Vaig començar a fer teatre quan tenia onze anys. Vaig anar a estudiar a Granollers i allà es feien coses que no es veien a les escoles nacionals d'aquí. Després, a BUP, ja a Sabadell, vaig buscar on podria seguir. Gràcies a allò vaig conèixer la meva dona, que em va parlar de l'Esbart Teatral de Castellar (ETC)", narra sobre com va penetrar en ell el cuquet de la interpretació.
Aquell primer vincle com a actor amateur de seguida va obrir nous horitzons que mai ha rebutjat explorar. "Vaig fer moltes coses infantils. L'any 80, vaig escriure una obra de teatre, 'El jurament pirata', i a partir d'aquí em vaig decidir a escriure, dirigir, i fer una mica de tot". Fins i tot ha col·laborat amb entitats de Madrid, on va fer la mili. El seu caràcter obert li ha permès teixir vincles amb figures d'arreu com José Sanchis Sinisterra, que va ser professor seu, fundador de la sala Beckett. El ritme frenètic i una mica esbojarrat sempre ha motivat els seus projectes des de l'adolescència, quan el futbol sala també omplia l'agenda. "Amb setze anys, estudiava i treballava al Banc Sabadell. Hi he estat 44 anys". Va començar fent de grum [botones] i va passar per gairebé tots els càrrecs. La faceta artística també ha estat present quan tocava posar-se la corbata. "Un ho combina tot. Actues en tot d'una manera similar". Alguns arribaven dilluns a l'oficina després de veure'l diumenge a dalt de l'escenari amb un vestuari ben diferent. "És molt positiu. Quan el client veu què fas, s'adreça a tu d'una altra manera. Amb més confiança. Veu que no ets una persona distant". -M'has donat el titular, dic: 'Fer de pallasso t'ha servit per treballar al banc'-. Riu. "És així. Fer teatre serveix absolutament per tot", em convenç.
- Gabi Ruiz, ànima de l`Alcavot
- Victor Castillo
El nas vermell sempre l'ha acompanyat. "Vaig crear un festival, la Setmana del Pallasso, que va tenir molt ressò a Catalunya. Vam fer dotze edicions i vam aconseguir reivindicar una figura que de vegades s'utilitza de manera despectiva. Però realment és una professió i una vocació molt interessant", referma. Per tota una generació de castellarencs, va exercir com a detector de talent. Algú que convidava a pujar a l'escenari sense por i a descobrir l'art entre bastidors. "Volíem que els infants tinguessin aquesta visió. Que val la pena fer activitats culturals. Ensenyar que ha de ser una cosa habitual. Venir a una obra, conèixer la companyia. Quin espectacle es fa". El Gabi va ser un dels artífexs del Moviment Rialles o La Xarxa a Castellar. Les seves habilitats professionals també van emergir en escena. "Em van enganxar de seguida. El Gabi que s'encarregui de la part econòmica", confessa rient.
Després de jubilar-se oficialment fa dos anys, ha trobat nous estímuls a l'Alcavot, un espai cultural que es va inaugurar fa quatre anys al centre de Castellar. "Volia un lloc on assajar. On fer teatre. I evolucionar una mica més. Vaig trobar el local i vaig decidir llogar-lo amb la col·laboració d'uns quants amics". Per la sala hi han passat tota mena de xous. "És un lloc obert a tothom que vulgui utilitzar-ho. Vam començar el desembre del 2021 i ja hem fet 630 activitats públiques", diu. A la porta, llueix amb orgull més d'un miler de llibres de la biblioteca personal de Feliu Formosa que ell mateix va entregar. "Mentre funcioni, serem aquí. Però m'agradaria que col·laborés més gent. Gent jove. Això ha de continuar, però no només amb mi". Per arribar a tot, dorm quatre hores i és habitual que la nit l'atrapi a l'estudi escrivint. Últimament, fins i tot, una novel·la. "No he parat d'escriure. Dirigeixo obres. Faig bolos arreu. Ara, per exemple, serem a Pineda amb 'Prefereixo que m'ho expliquis'". Per si no fos prou, ara ha sumat una nova tasca. "Fa una setmana que soc avi. I és una feina nova!", bromeja. Segur que no trigarà a posar-se el nas de pallasso quan calgui, com ha fet amb tanta canalla endinsada en la cultura gràcies als seus personatges.
